Qui voldria tornar a l’Olot del 1975? Aquesta pregunta va planar a la presentació del volum onzè i darrer -de moment- dels Quaderns d’Història d’Olot, una col·lecció de les edicions municipals que pretén posar a l’abast de tothom el coneixement del nostre passat.
En Josep Murlà ha executat una tasca extraordinària a l’hora d’escriure el llibre. No era gens ni mica fàcil sintetitzar en menys de 100 planes la gran transformació de la nostra ciutat en el període que va de la mort del dictador, el 1975 a l’any 2011. Segurament la seva feina com a redactor i director de la Comarca durant bona part d’aquest període li ha permès disposar a la seva memòria i als arxius del setmanari, d’una informació tant exhaustiva com precisa.
L’autor i tres persones que hem exercit la responsabilitat de l’alcaldia, en Lluís Sacrest, l’actual batlle, Josep Berga i jo mateix varen tenir el goig de participar en una de les presentacions de llibres més multitudinàries portades a terme a Olot. La sala d’actes i exposicions de l’arxiu municipal va quedar petita, divendres passat.
Tornar a un Olot sense democràcia municipal? Tornar a una ciutat on les Festes del Tura tenien com a gran atractiu l’elitista Ball Pla? Tornar a uns barris, com Sant Roc o Bonavista on la pols i el fang vestien el paisatge urbà, on a la nit la foscor era total i on els serveis d’abastament i de sanejament eren d’una precarietat absoluta?
Tornar a un Olot, amb un ajuntament sense ni un empleat dedicat a la cultura, ni a l’esport, ni als serveis socials i d’atenció a les persones? Tornar a un Olot amb un únic institut construït lluny i de mala manera? Tornar a la ciutat on un batlle nomenat per Franco impedia l’homenatge al patriota Doctor Danés?
La transformació de la ciutat ha estat fenomenal en tots els àmbits. I prou positiva. Es pot parlar de l’urbanisme, dels equipaments i de les comunicacions, bons indicadors dels canvis que s’han produït, però encara resulta més entenedor recordar com ha canviat la societat, com s’ha estructurat amb una autèntica floració d’entitats de tota mena. Des de les associacions de veïns, tan protagonistes de la millora de carrers, places i serveis, passant per entitats esportives de totes les disciplines fins a les entitats culturals, socials i lúdiques. Algú pot imaginar-se les festes d’Olot sense l’OAPIX? O les atencions personals sense el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa?
Un camp en el qual la transformació ha estat – i és – molt gran el constitueix la mateixa població. Pel seu increment absolut, per la seva creixent diversitat i per les característiques de l’ocupació. La transformació de l’economia, capaç de superar en menys d’una dècada la gran crisi del tèxtil, de diversificar-se sectorialment i d’incorporar amb seny i èxit el turisme més sostenible, ha permès el progrés de la ciutat.
No tot són flors i violes, és clar! Conèixer la mateixa història constitueix, però, un bon antídot de cara a donar resposta als problemes d’avui dia. Saber, per exemple, que en el tema d’habitatge no ho hem fet bé, hauria d’ajudar a ser més responsable i eficaç a l’hora d’enfocar la greu problemàtica actual.
En Josep Murlà ho ha recollit tot, amb pèls i senyals. Gràcies al seu llibre podem saber el que s’ha fet, copsar la magnitud dels canvis i, per descomptat, prendre consciència de la necessitat d’una renovada transformació de la ciutat.