Aquest dijous al migdia, la Universitat de Girona ha investit el fundador de La Fageda, Cristóbal Colón, en doctor honoris causa. La cerimònia s'ha fet a l'aula magna Modes Prats que hi ha al campus del Barri Vell. La cerimònia ha comptat amb desenes d'assistents i personalitats de la demarcació de Girona i la Garrotxa.
L'acte ha arrencat amb la lectura de l'elogi de mèrits de la mà de la investigadora Carmen Carretero. El rector de la UdG, Quim Salvi, ha assegurat que amb el nou doctor, la universitat incorpora "la intel·ligència emocional" al claustre. Salvi ha dit que el nomenament és amb motiu de la "dedicació incansable" de Colón a proporcionar una vida digna a persones amb necessitats especial i "per ser un referent innovador a la inclusió i el treball"
Els inicis
En el seu discurs, Colón ha repassat la seva trajectòria professional i la transformació que va suposar l'obertura de la cooperativa que actualment dona feina a unes 600 persones amb discapacitat. El fundador de La Fageda ha rememorat com des de ben jove el va transformar una visita al manicomi de Saragossa i això va provocar que canviés el seu futur laboral de la sastreria per la salut mental. Recorda aquella visita com un espai "més semblant a un estable" que no pas a una institució de salut.
"Somiava ser pastor. Aquesta figura sempre em va fascinar. Encarnava dues condicions vitals que han estat essencials al llarg de la meva vida: el contacte amb la naturalesa i poder gaudir de molts moments de soledat", ha assegurat. "Treballar al manicomi de Saragossa, Martorell i Salt, va ser una experiència esquinçadora. Eren llocs on el sofriment humà feia desaparèixer la dignitat que tots tenim", ha dit.
Colón també ha explicat que el naixement de la seva filla Maria va ser el detonant per emprendre el projecte de La Fageda. El fundador assegura que l'objectiu sempre ha estat el mateix: "donar feina real i amb sentit, però sense ànim de lucre". Des del primer moment, Colón volia construir una empresa que no servís de "mà d'obra barata per a tercers" i que estigués envoltada d'un entorn natural que donés una "dimensió qualitativa i rehabilitadora".
"El que estàvem pensant era un projecte de bojos. De totes maneres, com va dir Chesterton: 'L'aventura pot ser boja, però els aventurers han de ser assenyats'. Ara penso que el primer era cert, en canvi, no estic gaire segur del seny dels aventurers. Però també és veritat que l'etimologia de la paraula seny es refereix a estar connectat amb el cor. Llavors, és possible que tot el projecte estigués ple de seny", ha afirmat.
Reconèixer a l'altre
El nou doctor de la UdG també ha reflexionat sobre el fet de reconèixer a l'altre com a element bàsic i central del seu projecte a la Garrotxa. "Estic convençut que l'ésser humà té com a necessitat fonamental ser reconegut. Les persones ens constituïm a través de la mirada de l'altre. El record que tinc d'aquelles persones que malvivien al manicomi és que estaven absents de la seva pròpia vida perquè no eren vistes ni reconegudes per a ningú. Reconèixer l'altre, tornar-lo a conèixer. Però, reconèixer i estimar són les dues cares de la mateixa moneda. Un només pot conèixer allò que estima i no pot estimar-lo si no el coneix", ha dit.
Colón ha assegurat que la trajectòria de la Fageda s'ha construït des de la idea que "tots tenim una vida per viure i tots tenim capacitats i servim per a alguna cosa, encara que no tots servim per al mateix". "Sense dubte, la notorietat del projecte de la Fageda es deu als iogurts tan bons que fem, però en realitat, a allò que ens dediquem de veritat és a generar esperança", ha assegurat.
Agraïments, en espeical a la seva dona: «Carme, aquest doctorat et pertany»
Al final del seu discurs, Colón ha agraït les persones que, des de dins i des de fora, han fet possible els més de 40 anys de vida de La Fageda. I ha acabat emocionant-se quan ha agraït el suport de la seva dona. "Carme, aquest doctorat et pertany. Aquests senyors s'han equivocat", ha conclòs.
Amb 75 anys, Cristóbal Colón passa a ser el 38 doctor honoris causa de la UdG i entra en una llista de noms en la qual hi ha Pere Portabella, Miquel Martí i Pol, Marina Subirats, Lluís Llach, Joan Roca, Anna Ferrer o Carmina Virgili, entre altres.