23
de maig
de
2023, 19:46
Actualitzat:
20:06h
Les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) de la Garrotxa s'han concentrat aquest dimarts a la tarda davant de la seu del Consell Comarcal a Olot per reclamar que se'ls permeti gestionar "amb llibertat" els menjadors escolars. Des de les AFA denuncien a través d'un manifest firmat per 19 associacions de la comarca (pràcticament totes) que no poden contractar una empresa externa com havien fet històricament i que els obliguen o bé a constituir-se com una empresa o bé a delegar la gestió al Consell. Tot plegat ha fet que la gran majoria hagi optat per aquesta darrera opció amb "el perjudici que suposa" especialment en el pressupost que tenen les AFA.
Consideren que la decisió és "política" i que "no respon a cap criteri", segons ha assenyalat el membre d'una de les AFA, Felip Vidal. El problema, explica Vidal, és que ara només tenen dues opcions: constituir-se com empresa i contractar els seus propis treballadors -opció que només han pres dues de les 19 AFA- o bé delegar la gestió al Consell.
La problemàtica ha fet que des de les entitats hagin demanat explicacions al Consell que el 26 d'abril va accedir a reunir-se amb els representants de les AFA. La trobada, però, no va ser satisfactòria i va acabar sense cap conclusió. Tot plegat ha fet que les entitats hagin entrat dues instàncies més per exigir un posicionament dels serveis jurídics del Consell amb relació a la prohibició de poder contractar una empresa del sector a través de l'AFA i també un argument polític de l'ens.En aquest sentit, Vidal no entén per què no poden fer-ho si en altres comarques es permet.
“És una pèrdua de control per part de les famílies i de com es gestiona el servei a tots els nivells", ha exposat Clara Llobet, representant d'una de les AFA, durant la concentració. Assegura que la situació també suposa un hàndicap econòmic, ja que amb els diners que les AFA guanyaven amb el menjador, es revertien en inversions a la cuina o per contractar més monitors. "No s’ofereixen números clars i el control ha sortit de les famílies", ha assegurat Llobet.
Per això reclamen "més transparència" i que el Consell detalli què fan amb aquests 18 cèntims que cobra i que no especifica. "Pot semblar que és una quantitat petita, però quan multipliques veus que realment és una xifra important", conclou Vidal.
Consideren que la decisió és "política" i que "no respon a cap criteri", segons ha assenyalat el membre d'una de les AFA, Felip Vidal. El problema, explica Vidal, és que ara només tenen dues opcions: constituir-se com empresa i contractar els seus propis treballadors -opció que només han pres dues de les 19 AFA- o bé delegar la gestió al Consell.
La problemàtica ha fet que des de les entitats hagin demanat explicacions al Consell que el 26 d'abril va accedir a reunir-se amb els representants de les AFA. La trobada, però, no va ser satisfactòria i va acabar sense cap conclusió. Tot plegat ha fet que les entitats hagin entrat dues instàncies més per exigir un posicionament dels serveis jurídics del Consell amb relació a la prohibició de poder contractar una empresa del sector a través de l'AFA i també un argument polític de l'ens.En aquest sentit, Vidal no entén per què no poden fer-ho si en altres comarques es permet.
“És una pèrdua de control per part de les famílies i de com es gestiona el servei a tots els nivells", ha exposat Clara Llobet, representant d'una de les AFA, durant la concentració. Assegura que la situació també suposa un hàndicap econòmic, ja que amb els diners que les AFA guanyaven amb el menjador, es revertien en inversions a la cuina o per contractar més monitors. "No s’ofereixen números clars i el control ha sortit de les famílies", ha assegurat Llobet.
Felip Vidal i Clara Llobet, representants de les AFA que han firmat el manifest. Foto: Pau Masó
90.000 euros que no se sap "on han anat"
A la concentració també han fet pública una denúncia amb relació a una partida que no saben a què es destina. En concret, es tracta de 18 cèntims per menú que el Consell no ha especificat a què s'ha dedicat, en les escoles que gestiona l'ens. "Hem fet números i resulta que són 90.000 euros que està ingressant el Consell i no sabem on van i que amb això podríem fer moltes millores a les escoles i al servei de menjador", ha ressaltat Vidal.Per això reclamen "més transparència" i que el Consell detalli què fan amb aquests 18 cèntims que cobra i que no especifica. "Pot semblar que és una quantitat petita, però quan multipliques veus que realment és una xifra important", conclou Vidal.