Olot és menys racista que fa anys. Així ho constata l'últim Informe sobre la Cohesió social a Olot. Es tracta d'una anàlisi que han fet la Universitat de Girona i el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Es va impulsar per primera vegada el 2017 i el 2023 s'ha tornat a elaborar. Els resultats es basen en una enquesta a més de 400 persones feta a finals de 2021, la qual ha seguit criteris de sexe i edat similars als que té la població real de la ciutat.

Entre els diferents aspectes que s'estudien en el document hi ha la percepció que els olotins tenen de la immigració. Als enquestats se'ls hi feien cinc preguntes relacionades amb aquest tema: creus que els immigrants treuen la feina? Els immigrants reben un tracte a favor per part de l'administració? Haurien de tenir els mateixos drets que els espanyols? Els immigrants empitjoren els serveis públics? S'han de promoure accions per a la integració? Els ciutadans podien donar cinc respostes diferents: molt d'acord, més aviat d'acord, més aviat en desacord o totalment en desacord.

Respecte als resultats de l'informe del 2017, hi ha hagut una millora en totes les respostes i resultats obtinguts, tot i la nova onada migratòria que està vivint els últims anys la capital garrotxina. "La primera anàlisi mostra com en totes les preguntes hi ha una majoria important dels enquestats que respon d'acord amb una perspectiva igualitària i inclusiva de la immigració", detalla l'informe.

El 92% dels olotins estan a favor d'implementar polítiques d'integració, un 91% pensa que els immigrants haurien de tenir els mateixos drets que els espanyols i un 85% creu que els immigrants no treuen la feina. En canvi, hi ha dues preguntes que tenen un suport més limitat: un 67,3% dels olotins està en desacord amb l'afirmació que diu que els immigrants empitjoren els serveis públics i un 59,4% no considera que els immigrants rebin un tracte de favor per part de l'administració.

Si entrem en detalls, els resultats també mostren com els extrems de les respostes (Molt d'acord i totalment en desacord) han augmentat. Ho han fet, però, en un sentit sensible a la immigració. Respecte al 2017, hi ha un 18,3% més de població que creu que els immigrants han de tenir els mateixos drets que els espanyols, 13% més de població que creu que els immigrants no treuen la feina i un 9,6% més que pensa que no reben un tracte a favor.

El tracte que l'administració dona als immigrants, la qüestió més sensible

La qüestió més sensible de totes les que s'han analitzat és sobre el tracte que l'administració dona als immigrants. Aquí s'ha registrat el percentatge de sensibilitat més baix: un 17,6% dels olotins pensen que l'administració dona un tracte de favor als immigrants ("molt d'acord"). Si hi afegim, a més, el percentatge que està "més aviat d'acord" amb aquesta afirmació, la xifra s'enfila fins al 40%, tot i que és més baixa que la que hi havia el 2017 (49,6%).

De la mateixa manera, també hi ha un 13% dels olotins que responsabilitzen els immigrants de l'actual funcionament dels serveis públics. Si hi afegim els que estan "més aviat d'acord" la dada s'enfila fins al 32,7%.

Dades que xoquen amb els resultats electorals

Els resultats electorals de les passades eleccions catalanes del 12-M donen, però, una visió diferent de les xifres que conclou l'estudi sobre cohesió social a Olot. El partit d'extrema dreta i antiimmigració Aliança Catalana va aconseguir ser segona força a la Garrotxa i tercera a Olot.

En les eleccions, però, s'inclou un factor clau que difícilment recull l'informe: el vot de càstig. L'auge de l'extrema dreta catalana a la comarca i la seva capital pot també tenir a veure amb l'enfadament de part de la població cap a partits independentistes, un element que és difícil de trobar expressat en l'anàlisi fet per la Universitat de Girona, ja que no es tracta d'un exàmen polític.