15
de novembre
de
2023, 17:51
Actualitzat:
18:10h
Ja fa més d'un any que la Garrotxa va entrar en fase d'alerta per sequera i mig any que es va entrar a la fase d'excepcionalitat, el penúltim esglaó del Pla de Sequera. La situació no millora i la Generalitat ha anunciat aquesta setmana que dimarts que ve està previst anunciar noves restriccions d'aigua a la demarcació de Girona i podria ser que algunes anessin a parar a la Garrotxa.
Des del mes de maig, la comarca es troba a la fase d'excepcionalitat, a un pas de l'estat d'emergència, la més restrictiva. Ara mateix, el consum màxim que poden fer els municipis de la Garrotxa és de 230 litres per habitant al dia. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, només cinc municipis compleixen avui amb la restricció. Són Olot, Mieres, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres i la Vall de Bianya. La resta, superen els litres per habitant i dia establerts i alguns, fins i tot, doblen el consum permès.
Però entre els municipis garrotxins que no compleixen avui dia el Pla de Sequera, n'hi ha nou que no ho han fet mai. Des de l'entrada de la Garrotxa en alerta per sequera (fa més d'un any), nou Ajuntaments de la comarca no han arribat a baixar mai dels 250 litres (fase d'alerta) o els 230 (fase d'excepcionalitat). Són Maià, Argelaguer, les Planes, Sant Feliu, les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall d'en Bas. D'aquests, dos doblen el consum permès: Sant Feliu de Pallerols consumeix actualment 493 litres per habitant i dia, i Maià de Montcal 569, el consum més alt de la comarca.
L'elevat consum diari que s'està donant a Maià pot tenir a veure també amb una qüestió aritmètica: al tractar-se d'un poble petit, la quantitat que es perd per fuites a la xarxa, es reparteix entre menys habitants i això fa que la mitjana surti més alta que en altres poblacions que poden tenir més fuites, però també més població.
De fet, aquest fenomen es dona a la Vall d'en Bas, segons el seu alcalde Lluís Amat: "El nostre municipi té una extensió gairebé com Barcelona, però molta menys població. Com que el consum diari es reparteix entre els habitants, la regla surt malament injustament. Es mira igual una ciutat com Olot, Girona o Barcelona que nosaltres que tenim menys població i molts més quilòmetres quadrats. És molt injust que l'ACA no ho tingui en compte". Amb poc més de 3.000 habitants, a la Vall d'en Bas també s'hi ha d'afegir el fet que és un municipi amb una forta activitat ramadera i agrícola, la qual no se separa de les xifres que recull l'ACA i que indiquen que el municipi consumeix 389 litres per habitant i dia.
Dels nou municipis que no han aconseguit baixar per sota el consum d'aigua permès per l'ACA, n'hi ha cinc que l'han augmentat en comparació a les dades de fa un any. A Maià de Montcal es consumeix un 68% més respecte l'octubre del 2022, a Sant Joan les Fonts un 14% més, a la Vall d'en Bas un 4%, a Sant Feliu un 2% i a les Preses un 1%. Hi ha municipis que, tot i que segueixen superant el límit establert, han reduït dràsticament el consum que tenien fa un any. És el cas de Santa Pau, on es consumeix un 27% menys d'aigua que l'octubre del 2022.
Un altre dels pobles que ha reduït lleugerament el consum és les Planes d'Hostoles, tot i que segueix per sobre dels 230 litres al dia per habitant. El seu alcalde, Marc Puig, també justifica l'excés amb les fuites que pateix constantment la xarxa d'aigua municipal que aquest any ha patit una setantena d'avaries: "Estem parlant de quantitats molt elevades de pèrdues que venen del mal estat de tota la xarxa municipal". Actualment, el poble consumeix 447 litres d'aigua al dia per habitant, una xifra que gairebé doble el límit actual.
A Riudaura, tres quarts del mateix. El regidor de Medi Ambient, Miquel Vilarrasa, afirma que són els primers que voldrien solucionar les avaries, però necessiten ajuda: "No podem fer grans inversions. Som els primers de voler fer inversions que permetin deixar de perdre aigua perquè és horrorós i tot es va assecant. Però no tenim marge de maniobra i necessitem que l'ACA ens pugui ajudar a fer inversions".
De totes maneres, els alcaldes creuen que no és lògic que l'ACA els sancioni, principalment, perquè és l'organisme que els hauria d'ajudar a combatre la sequera i a arreglar les xarxes d'aigua. "És contradictori: ens sancionen d'una cosa que no podem resoldre, però no ens donen finançament per resoldre-la. És un peix que es mossega la cua i no trobaria gens bé que ens sancionessin", diu Casadevall. "Ens poden posar multes, però realment no tenim alternativa", assegura Vilarrasa. "L'ACA ajuda zero. Si volen que reduïm el consum per la sequera, cal que reparteixi el cànon entre els Ajuntaments que necessitem fer inversió", diu Puig.
Des del mes de maig, la comarca es troba a la fase d'excepcionalitat, a un pas de l'estat d'emergència, la més restrictiva. Ara mateix, el consum màxim que poden fer els municipis de la Garrotxa és de 230 litres per habitant al dia. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, només cinc municipis compleixen avui amb la restricció. Són Olot, Mieres, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres i la Vall de Bianya. La resta, superen els litres per habitant i dia establerts i alguns, fins i tot, doblen el consum permès.
Però entre els municipis garrotxins que no compleixen avui dia el Pla de Sequera, n'hi ha nou que no ho han fet mai. Des de l'entrada de la Garrotxa en alerta per sequera (fa més d'un any), nou Ajuntaments de la comarca no han arribat a baixar mai dels 250 litres (fase d'alerta) o els 230 (fase d'excepcionalitat). Són Maià, Argelaguer, les Planes, Sant Feliu, les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall d'en Bas. D'aquests, dos doblen el consum permès: Sant Feliu de Pallerols consumeix actualment 493 litres per habitant i dia, i Maià de Montcal 569, el consum més alt de la comarca.
Les fuites, el principal enemic i l'aritmètica la principal traïdora
A Maià hi viuen 460 habitants i no hi ha una gran activitat industrial o ramadera que doni resposta a l'elevat consum. Per això, l'alcalde Tavi Casadevall explica a NacióGarrotxa quin creu que és el motiu: "Hem parlat amb l'empresa que ens porta la gestió de l'aigua i no veuen cap despesa fora del normal per part dels usuaris o alguna indústria petita que tenim. Ho atribueixen, principalment, al tema de les fuites d'aigua. Tenim una xarxa bastant antiga i hi ha moltes fuites. Ahir mateix en van estar reparant dues. Abans-d'ahir una altra. És un continu. És l'única explicació lògica que veiem davant un consum tan exagerat".Imatge d'arxiu de la presa que hi ha al pont de Sadernes, al riu Llierca. Foto: Pau Masó
L'elevat consum diari que s'està donant a Maià pot tenir a veure també amb una qüestió aritmètica: al tractar-se d'un poble petit, la quantitat que es perd per fuites a la xarxa, es reparteix entre menys habitants i això fa que la mitjana surti més alta que en altres poblacions que poden tenir més fuites, però també més població.
De fet, aquest fenomen es dona a la Vall d'en Bas, segons el seu alcalde Lluís Amat: "El nostre municipi té una extensió gairebé com Barcelona, però molta menys població. Com que el consum diari es reparteix entre els habitants, la regla surt malament injustament. Es mira igual una ciutat com Olot, Girona o Barcelona que nosaltres que tenim menys població i molts més quilòmetres quadrats. És molt injust que l'ACA no ho tingui en compte". Amb poc més de 3.000 habitants, a la Vall d'en Bas també s'hi ha d'afegir el fet que és un municipi amb una forta activitat ramadera i agrícola, la qual no se separa de les xifres que recull l'ACA i que indiquen que el municipi consumeix 389 litres per habitant i dia.
Dels nou municipis que no han aconseguit baixar per sota el consum d'aigua permès per l'ACA, n'hi ha cinc que l'han augmentat en comparació a les dades de fa un any. A Maià de Montcal es consumeix un 68% més respecte l'octubre del 2022, a Sant Joan les Fonts un 14% més, a la Vall d'en Bas un 4%, a Sant Feliu un 2% i a les Preses un 1%. Hi ha municipis que, tot i que segueixen superant el límit establert, han reduït dràsticament el consum que tenien fa un any. És el cas de Santa Pau, on es consumeix un 27% menys d'aigua que l'octubre del 2022.
Un altre dels pobles que ha reduït lleugerament el consum és les Planes d'Hostoles, tot i que segueix per sobre dels 230 litres al dia per habitant. El seu alcalde, Marc Puig, també justifica l'excés amb les fuites que pateix constantment la xarxa d'aigua municipal que aquest any ha patit una setantena d'avaries: "Estem parlant de quantitats molt elevades de pèrdues que venen del mal estat de tota la xarxa municipal". Actualment, el poble consumeix 447 litres d'aigua al dia per habitant, una xifra que gairebé doble el límit actual.
Foto: Adrià Costa
A Riudaura, tres quarts del mateix. El regidor de Medi Ambient, Miquel Vilarrasa, afirma que són els primers que voldrien solucionar les avaries, però necessiten ajuda: "No podem fer grans inversions. Som els primers de voler fer inversions que permetin deixar de perdre aigua perquè és horrorós i tot es va assecant. Però no tenim marge de maniobra i necessitem que l'ACA ens pugui ajudar a fer inversions".
En contra de les multes: "És contradictori"
Davant la situació de sequera, l'Agència Catalana de l'Aigua ja ha advertit que podria sancionar aquells municipis que no compleixin els límits de consum establerts en el Pla de Sequera. De moment, alguns Ajuntaments de la Garrotxa ja han rebut requeriments, però no s'ha sancionat.De totes maneres, els alcaldes creuen que no és lògic que l'ACA els sancioni, principalment, perquè és l'organisme que els hauria d'ajudar a combatre la sequera i a arreglar les xarxes d'aigua. "És contradictori: ens sancionen d'una cosa que no podem resoldre, però no ens donen finançament per resoldre-la. És un peix que es mossega la cua i no trobaria gens bé que ens sancionessin", diu Casadevall. "Ens poden posar multes, però realment no tenim alternativa", assegura Vilarrasa. "L'ACA ajuda zero. Si volen que reduïm el consum per la sequera, cal que reparteixi el cànon entre els Ajuntaments que necessitem fer inversió", diu Puig.