14
de febrer
del
2023
El març del 2019, pocs mesos abans de les eleccions municipals, Olot veia néixer una nova comunió veïnal: la plataforma No és un vial, una entitat que reclama una solució davant 18.000 vehicles diaris que passen per l'avinguda Sant Jordi. Després de quatre anys, torna a haver-hi aquest 2023 un nou panorama d'eleccions i l'entitat olotina ha complert també un mandat. Ho fa amb dues sensacions oposades: una de positiva per haver fet passos endavant en la construcció de la variant d'Olot i una altra de negativa per no haver aconseguit pacificar l'avinguda Sant Jordi, el principal objectiu que tenia la plataforma en el moment de donar-se a la llum.
"On hem fracassat és amb la pacificació de l'avinguda Sant Jordi", diu l'actual portaveu de No és un Vial, Ramon Busquets. "Hem tingut moltes reunions amb l'Ajuntament i no ens en sortim", afegeix. Després de quatre anys tenen la sensació que estan, més o menys, allà on eren el 2019 i no ha canviat massa res. "Tenim unes tapes que estan desfetes o socs al carrer que s'haurien d'asfaltar. Mentrestant, anem suportant el pas diari de 2.000 camions que passen a quatre metres de casa. Aquesta avinguda, com a mínim, necessitaria manteniment", demana Busquets.
Amb els quatre anys de vida, la plataforma s'ha convertit en el moviment ciutadà més important dels últims temps a la ciutat. Amb pocs mesos de vida va recollir més de 7.000 signatures a favor de la variant d'Olot, una xifra que feia anys que no es veia en una reivindicació ciutadana a la capital de la Garrotxa. Des que va néixer també ha impulsat talls viaris a l'avinguda Sant Jordi, marxes lentes, un pla de foment per als desplaçaments a peu o la producció d'un documental propi, entre altres.
El 2019 No és un Vial va néixer amb un decàleg de deu mesures que reclamaven que es portessin a terme. La primera d'elles era el manteniment i pacificació de l'avinguda Sant Jordi i l'última era la construcció de la variant d'Olot. Per Busquets, estan més contents del que s'ha aconseguit en l'última que no pas en la primera: "Per la part de la variant, podríem estar mínimament contents perquè no hi havia res fet i ara sabem on som. Pel que fa a la pacificació, no podem estar contents. Nosaltres suportem tot el pes de la indústria de la Garrotxa".
Des del 2019, Territori ha asfaltat una vegada l'avinguda Sant Jordi i es preveu que aquest 2023 ho torni a fer. L'Ajuntament també ha instal·lat radars, ha augmentat els controls de camions de més de cinc eixos i ha millorat la seguretat al pont del Consum. Per als veïns, però, no és suficient: "De totes les peticions que hem fet només hem aconseguit arreglar una mica al pont del Consum, posar un parell de radars i instal·lar baranes de protecció per als infants que van a l'escola Bisaroques", diu el portaveu de No és un vial.
L'entitat troba a faltar mesures dràstiques com restriccions a camions, la regulació semafòrica de l'avinguda o el foment d'una mobilitat més sostenible a la ciutat. Després de quatre anys de vida, i amb la pèrdua d'alguns membres importants per a l'associació, No és un Vial manté les mateixes reivindicacions que tenia quan va néixer el 2019: solucionar un problema de trànsit que fa dècades que existeix i que es pateix cada dia a l'avinguda Sant Jordi d'Olot.
"On hem fracassat és amb la pacificació de l'avinguda Sant Jordi", diu l'actual portaveu de No és un Vial, Ramon Busquets. "Hem tingut moltes reunions amb l'Ajuntament i no ens en sortim", afegeix. Després de quatre anys tenen la sensació que estan, més o menys, allà on eren el 2019 i no ha canviat massa res. "Tenim unes tapes que estan desfetes o socs al carrer que s'haurien d'asfaltar. Mentrestant, anem suportant el pas diari de 2.000 camions que passen a quatre metres de casa. Aquesta avinguda, com a mínim, necessitaria manteniment", demana Busquets.
Amb els quatre anys de vida, la plataforma s'ha convertit en el moviment ciutadà més important dels últims temps a la ciutat. Amb pocs mesos de vida va recollir més de 7.000 signatures a favor de la variant d'Olot, una xifra que feia anys que no es veia en una reivindicació ciutadana a la capital de la Garrotxa. Des que va néixer també ha impulsat talls viaris a l'avinguda Sant Jordi, marxes lentes, un pla de foment per als desplaçaments a peu o la producció d'un documental propi, entre altres.
L'avinguda Sant Jordi d'Olot Foto: Pau Masó
El 2019 No és un Vial va néixer amb un decàleg de deu mesures que reclamaven que es portessin a terme. La primera d'elles era el manteniment i pacificació de l'avinguda Sant Jordi i l'última era la construcció de la variant d'Olot. Per Busquets, estan més contents del que s'ha aconseguit en l'última que no pas en la primera: "Per la part de la variant, podríem estar mínimament contents perquè no hi havia res fet i ara sabem on som. Pel que fa a la pacificació, no podem estar contents. Nosaltres suportem tot el pes de la indústria de la Garrotxa".
Des del 2019, Territori ha asfaltat una vegada l'avinguda Sant Jordi i es preveu que aquest 2023 ho torni a fer. L'Ajuntament també ha instal·lat radars, ha augmentat els controls de camions de més de cinc eixos i ha millorat la seguretat al pont del Consum. Per als veïns, però, no és suficient: "De totes les peticions que hem fet només hem aconseguit arreglar una mica al pont del Consum, posar un parell de radars i instal·lar baranes de protecció per als infants que van a l'escola Bisaroques", diu el portaveu de No és un vial.
L'entitat troba a faltar mesures dràstiques com restriccions a camions, la regulació semafòrica de l'avinguda o el foment d'una mobilitat més sostenible a la ciutat. Després de quatre anys de vida, i amb la pèrdua d'alguns membres importants per a l'associació, No és un Vial manté les mateixes reivindicacions que tenia quan va néixer el 2019: solucionar un problema de trànsit que fa dècades que existeix i que es pateix cada dia a l'avinguda Sant Jordi d'Olot.