La Processó de Verges és la representació anual d'un misteri tradicional que té les seves arrels en l'origen del teatre català, en plena època medieval. El misteri que es representa es basa en un llibre en vers de fra Antoni de Sant Jeroni, un autor de lÂ’edat moderna.
La Dansa de la Mort de Verges és l'única que ha sobreviscut al pas del temps i que es conserva des de l'època medieval, quan aquest gènere de dansa, en el qual uns esquelets ballen al so d'un tabal, era molt estès a tota l'Europa Occidental. El cos de la Dansa de la Mort és format per deu membres, que es distribueixen en grups de cinc. El primer grup és l'encarregat d'executar la coreografia, mentre que la resta s'ocupen d'ambientar-la. Els cinc intèrprets que dansen, dos adults i tres infants, van vestits d'esquelets i porten instruments simbòlics (dalla, bandera, rellotge sense busques i platets amb cendra). Els altres cinc van vestits amb túniques negres i avancen seguint el ritme però sense executar els passos de la dansa.
LÂ’organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa la campanya dÂ’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. A la web dÂ’aquesta entitat (www.ccc.cat) hi ha tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es poden presentar fins el 15 dÂ’abril dÂ’enguany.
El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural.
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011.
