L'Audiència de Girona ha absolt l'hoteler de Cadaqués (Alt Empordà) Joaquim Martínez Miró, acusat d'estafar el secretari personal de Salvador Dalí, John Peter Moore. El processat s'enfrontava a una pena de 21 anys de presó, acusat d'abusar de la confiança que li tenia el secretari per enganyar-lo i fer-li signar un document de lloguer per aconseguir el control de l'hotel que Moore tenia en propietat a Cadaqués, 'La Residència'. La sentència, però, esvaeix dubtes, es creu fil per randa tota la versió que va donar Miró durant el judici i absol l'hoteler de tots els càrrecs. L'Audiència ressalta que no hi ha proves per concloure que la signatura del contracte de lloguer es va obtenir 'mitjançant engany'.

L'objecte dels enfrontaments és un hotel de Cadaqués, 'La Residència', on Miró va entrar-hi com a recepcionista i en va acabar essent director. L'establiment era propietat del secretari personal del pintor empordanès i de la seva muller, Catherine Perrot.

D'ençà que Miró hi va entrar a treballar, la relació entre ell i el matrimoni va anar en augment fins que l'hoteler es va convertir en l'home de confiança de Moore. Tant, que fins i tot la parella li va arribar a donar més i més responsabilitats i es va arribar a convertir en el gerent de l'hotel. Per aquesta feina, Martínez Miró cobrava un sou mensual, disposava d'un habitatge i tenia un cotxe a la seva disposició.

La confiança mútua entre ells, però, es va anar deteriorant més i més i l'any 1999 va degenerar en diferències irreconciliables. Va ser aleshores quan Miró, que s'havia convertit en llogater de l'hotel, va prohibir al matrimoni Moore-Perrot que entressin a 'La Residència'. I per fer efectiva la prohibició, va canviar els panys de l'establiment i va contractar vigilants de seguretat.

Les diferències personals van degenerar en una querella criminal interposada pel matrimoni Moore-Perrot. La querella acusava Miró d'haver aconseguit, mitjançant enganys i martingales, que al gener del 1995 Moore signés un contracte d'arrendament de 'La Residència'. El document recollia que, a partir d'aleshores, Miró es faria càrrec del negoci a canvi de pagar un lloguer a la parella i donar-los el 10% dels beneficis.

La sentència, dotze anys més tard

Ara, dotze anys més tard de la interposició de la querella, el cas s'ha sentenciat. L'Audiència de Girona ha donat la raó a l'hoteler i l'ha absolt de tots els càrrecs –fins a vuit- que se li imputaven. Entre d'altres, Joaquim Martínez Miró estava acusat d'estafa, coaccions, apropiació indeguda, usurpació, falsificació documental i injúries.

L'acusació particular (el fiscal no acusava) demanava que se li imposés una pena de global de 21 anys de presó. L'Audiència de Girona, però, conclou que durant tot el temps que Miró es va fer càrrec de l'hotel no va incórrer en cap mena d'actuació fraudulenta.

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Carme Capdevila, es creu íntegrament la versió de l'hoteler. El text ressalta que Miró no va enganyar Moore perquè li signés el document de lloguer, i diu que la declaració de l'hoteler durant el judici, 'extensa i amb profusió de detalls', esvaeix qualsevol dubte.

La sentència recull que 'no hi ha proves concloents, ni tan sols indicis seriosos' que permetin concloure que, quan Moore va signar el contracte, ho fes sense ple coneixement. A més, l'Audiència conclou que el secretari de Dalí era un home 'molt intel·ligent i actiu; és a dir, una persona difícilment susceptible de ser enganyada durant quatre anys'.