En potència, l'estalvi serà de fins a 1,3 kWh per any, el que es tradueix en un estalvi de 160.000 euros en el pagament d'energia que fa l'Ajuntament. A més, també es vendrà part de l'energia solar que sobri, per la qual el consistori es podria embutxacar fins a 225.000 euros anuals.
Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, l'estalvi grà cies a la millora de l'eficiència d'1,3 milions de kWh per any representa un 10% del consum actual dels equipaments municipals. A més, també es generarà 260.000 kWh per any a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades dels pavellons, escoles, centres cÃvics i piscines, part de la qual s'usarà per a les pròpies instal·lacions i, la que sobri, es vendrà .
Tot plegat, generarà un estalvi econòmic per les arques municipals de 160.000 euros l'any grà cies a les millores en eficiència i una facturació per venta d'energia âun cop satisfetes les necessitats dels propis equipaments- de 225.000 euros any. Per aconseguir-ho, l'ajuntament preveu una inversió de 744.969 euros per aquest quadrienni, als què s'afegeixen 2,5 MEUR d'inversió privada per a l'explotació de les plaques fotovoltaiques, en règim de concessió administrativa.
A més, aquest pla també afavorirà que no s'emetin 571 tones de CO2 a l'atmosfera cada any i, segons ha dit Pardo, aquesta és una 'gran contribució' a la prevenció del canvi climà tic.
En total, es tracta de 78 accions, dividides entre set accions organitzatives, 19 de foment de les energies renovables i 52 en matèria d'eficiència energètica. Algunes de les accions previstes passen per aïllar tèrmicament les cobertes dels edificis municipals, fer cobertes enjardinades, invertir en il·luminació eficient, en la instal·lació de plaques solar a les teulades, calderes de biomassa i poder tenir aigua calenta grà cies a l'energia solar tèrmica, entre d'altres.
Aquest pla quadriennal es complementa amb un pla molt més extens que preveu fins a 18 MEUR en inversions als edificis municipals i que s'haurà d'anar implementant al llarg de les pròximes legislatures, a causa del seu elevat cost.
Més energia solar
El ple d'aquest mes de maig també ha donat llum verda a la instal·lació d'un parc solar a Taialà , en un terreny privat de 21.000 metres quadrats, al lÃmit amb el municipi de Sant Gregori. El parc tindrà una potència de 15.000 KW instal·lats i adoptarà una superfÃcie de captació de 15.000 metres quadrats, és a dir, ocuparà el 58% de la parcel·la.
Segons ha detallat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Pluma, el planejament ho permet perquè el projecte és respectuós amb les terrasses existents i amb el tractament del terreny i, a més, incorpora tots els elements que permeten fer compatible l'activitat energètica amb el paisatge.
Canvis a la protecció patrimonial
El ple d'aquest dimarts també ha aprovat, tot i que amb l'abstenció de cinc dels sis regidors de CiU (Albert Oliva no ha votat perquè ha estat l'advocat redactor de les al·legacions d'uns dels particulars afectats) una modificació del Pla Especial de Protecció del Patromoni, presentat ja al ple l'abril del 2007.
Inicialment, la modificació es feia per ampliar el nombre d'edificis protegits arreu de la ciutat, aixà com també botigues i aparadors. Després del procés d'al·legacions, l'ajuntament n'ha estimat parcialment les presentades pels propietaris del Garatge Forner (a la carretera Barcelona), les Cases Escatllar (al carrer Canonge Dorca) i la Casa Coll (al xamfrà entre Ronda Pare Claret i Ultònia) que es tradueix en una menor protecció dels edificis.
L'ajuntament, després d'un procés de dià leg amb els particulars, els ha reconegut el seu dret d'explotar part del terreny d'aquestes finques âel què no conté elements singulars que deuen ser conservats- i, per tant, els hi deixarà construir.
En el cas de les Cases Escatllar, l'ajuntament ha acordat permetre als propietaris que, quatre metres per darrera de la façana -en un espai que ocupa un pati que no té valor patrimonial- s'hi pugui aixecar una planta. Per a desenvolupar aquesta activitat, caldrà que s'aprovi per ple un pla especial. La façana continua essent l'element que s'ha de conservar obligatòriament.
Una acció similar es permetrà fer al Garatge Forner, on s'obliga a conservar la rampa d'accés (actualment en desús perquè no compleix les normes de seguretat) però permet, amb un endarreriment de quatre metres enllà de la façana de l'edifici, desenvolupar un edifici de baixos i quatre plantes. Pluma ha explicat que l'alçada que poden tenir els pisos és la què preveu el plantejament general per a cada zona i que no s'ha alterat.
Per últim, a la Casa Coll s'ha reconegut als propietaris l'existència d'una llicència d'obres concedida per l'ajuntament el 1976 que els permetia tenir fins a sis plantes, enfront de les cinc que ara té. El consistori ha resolt les al·legacions dels propietaris permetent-los apujar una planta més, ara bé, els prohibeix enderrocar l'edifici i els obliga a conservar la mateixa estructura.
El lÃder de CiU, Carles Puigdemont, ha criticat la polÃtica 'de va i bé' de l'ajuntament i els ha recriminat que 'hagin exhibit' que la seva polÃtica 'depèn més de les expectatives de ser demandat i no de la qualitat patrimonial dels edificis', ha dit Puigdemont, que ha tret a la llum la sentència sobre el xalet Tarrús, que obligava a l'ajuntament a pagar més de 2 MEUR per protegir un edifici i no permetre que el propietaris poguessin fer-ne un aprofitament privat.
La neteja a les escoles
A petició de CiU, s'ha posat sobre la taula la situació que estan vivint algunes de les escoles públiques de la ciutat on els seus directors han denunciat que les instal·lacions estan brutes. L'alcaldessa, Anna Pagans, ha reconegut que l'empresa que va guanyar el concurs el passat agost (Clece) 'no gestiona correctament els seus treballadors' i ha reconegut que 'no ho estan fent bé'. Tot i que no ha avançat si rescindiran el contracte a l'empresa, l'alcaldessa ha insistit en què aquest és una assumpte 'prioritari' i que hi ha 'dià leg constant' amb els directors dels centres.
La regidora d'Educació, Núria Terés, també s'ha expressat en aquests termes però ha remarcat que les escoles estan en una situació que permet 'perfectament' que s'hi faci classe. 'Les escoles estan netes, això que quedi clar', ha dit.
