Darnius projecta un càmping ecològic que permetrà crear 120 llocs de treball

Situat molt a prop del pantà de Boadella, el futur càmping preveu parcel·les de més de 300 metres quadrats per a caravanes, un gimnàs i una zona de bungalous

  • El promotor del projecte, Eduard Payrà, en els terrenys on hi ha previst fer el càmping ecològic a Darnius (Alt Empordà). | Lourdes Casademont / ACN -
Publicat el 12 de gener de 2012 a les 18:46
El promotor del projecte, Eduard Payrà, en els terrenys on hi ha previst fer el càmping ecològic a Darnius (Alt Empordà). Foto: Lourdes Casademont / ACN

El municipi de Darnius, a l'Alt Empordà i d'uns 500 habitants, té en projecte un càmping ecològic de més de 100.000 metres quadrats a prop del pantà de Boadella. Els seus promotors -entre ells l'actual alcalde-, asseguren que no n'hi ha cap més en tot Catalunya ni a l'Estat i defensen la idoneïtat d'aquesta instal·lació per "dinamitzar" la zona, ja que comportarà la creació d'entre 80 i 120 llocs de treball directes i uns 150 més d'indirectes. Dirigit a un públic familiar i amb la vocació de fomentar el respecte pel medi natural, inclourà parcel·les de fins a 300 metres quadrats i una seixantena de bungalous. També comptarà amb un gimnàs on les màquines, en comptes de gastar energia, en generaran.

Entre 4 i 8 milions d'euros és el que es calcula que podria arribar a facturar de negoci per any si s'aconsegueix tirar endavant i completar les dues fases previstes. Els terrenys pertanyen al que es coneix com el paratge de Can Fabàs i està molt a prop d'un punt d'interès turístic i lúdic com és el pantà de Boadella. Aquest és un municipi envoltat per un entorn de natura, ja que dels 35 quilòmetres quadrats que fa, el 96% de la superfície és forestal. Els seus promotors confien en el potencial de la zona i tenen clar que el públic és el turisme familiar i un model de càmping "no massificat".

Una de les estratègies que s'han marcat i que consideren que suposa fer un "pas més" pel que fa al seu caràcter ecològic és el fet que no només volen donar exemple amb el respecte al medi ambient sinó fomentar les bones pràctiques i explicar els seus beneficis. "Quan vinguin al càmping hauran de reciclar com a casa i, si no ho fan, els ensenyarem a fer-ho", explica el promotor del projecte, Eduard Payrà. En aquest sentit, tenen previst fer tallers i cursets alhora que incorporaran tot el que ja s'està fent amb temes ambientals, com és l'ús de plaques solars, l'aprofitament i neteja de les aigües i fins i tot la instal·lació de màquines d'esport al gimnàs que en comptes de gastar energia en generaran. La instal·lació esportiva també s'obrirà a la gent del municipi i comarques i es buscarà la col·laboració amb les empreses d'esports que actualment ja donen serveis, com és el Club Nàutic.

Uns bungalous amb forma d'iglú

L'espai d'esport, salut i aventura que hi ha projectat inclou parcel·les d'entre 30 metres fins a més de 300 metres quadrats, on hi podran instal·lar-s'hi tendes de campanya i caravanes. S'ha descartat el model de quadrícula que acostumen a tenir els càmpings i s'ha optat per formes "arrodonides" i en consonància amb el terreny, de manera que no n'hi haurà cap d'igual. També hi ha prevista una zona de bungalous amb un disseny singular que només es troba a l'estranger, en països com el Japó. Tenen forma d'iglú i entre els materials que utilitza hi ha la sorra i l'aigua. Tampoc necessita fer fonaments i manté molt bé la temperatura, de manera que és molt respectuós amb l'entorn. En total hi ha previstes 300 parcel·les i un màxim de seixanta bungalous, 35 en la primera fase.

Aquest tipus de construccions els ha de permetre, diuen, trencar l'estacionalitat de la temporada d'estiu. "Els bungalous permeten que, en èpoques com l'hivern, els turistes vinguin aquí a gaudir de la natura en comptes d'agafar una nit d'hotel o una casa rural", explica Payrà.

El projecte depèn de la "voluntat política" de l'oposició

L'any 2005 es van iniciar els tràmits per a fer realitat el projecte. Calia modificar les normes dels terrenys, ja que eren d'ús forestal per a ús rústic. Sis anys després, hi ha previst que a principis de febrer es voti al ple municipal l'aprovació definitiva de la normativa, moment en què es veurà si l'oposició, que actualment té majoria -3 regidors de CiU i 1 regidora no inscrita que va deixar l'equip de govern dues setmanes després-, hi dóna suport i permet tirar-ho endavant.

Es dóna el cas que el promotor és l'actual alcalde del municipi, que governa amb minoria amb dos regidors més. Payrà (INDAR) espera que hi hagi "voluntat política" i que els mateixos que en l'anterior mandat hi van donar suport, entre ells el cap de l'oposició i exalcalde Jaume Madern, siguin "coherents" i no s'hi oposin. Amb tot, Payrà és conscient que "si falla la part política, el projecte quedarà aparcat".

Madern ha explicat que a dia d'avui "no saben res del projecte" i que "quan els hi presentin" faran valoracions. Assenyala que tot el que han sentit en l'actualitat són rumors i que estan a l'espera de que algú els n'informi. Assegura "voler el bé del poble i afegeix que, "si tot és veritat", no dubtaran en donar-hi suport. Ara bé, deixa caure també que "a vegades es fan volar molts coloms".

No votarà com a alcalde

Després d'assessorar-se, Eduard Payrà descarta que hi hagi un conflicte d'interessos per ser el promotor i batlle. "No enganyo a ningú perquè tothom sap que el vaig engegar fa sis anys, amb moltes ganes" quan no estava a l'alcaldia, explica. De fet, està decidit a no participar en cap de les votacions relacionades amb el projecte perquè és part implicada.

Si el projecte rep el vist-i-plau de l'oposició i de la Generalitat (Medi Ambient i Urbanisme) en els tràmits que falten per fer, calculen que d'aquí a deu mesos ja pugui ser una realitat i que d'aquí a dos estius ja estigui en marxa. En els pròxims dies tenen previst lliurar a Medi Ambient l'últim informe relacionat amb l'impacte ambiental.