Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes acusats d'estar al darrere d'una estafa milionària a quatre entitats bancàries que operen exclusivament per Internet. Els detinguts demanaven crèdits i targetes a aquestes entitats fent servir DNI falsificats i també nòmines falses per simular que eren solvents. El cap de la trama, Jordi C. F., de 37 anys i amb domicili a Lloret de Mar (Selva) va ser detingut el passat 1 de juliol i se l'acusa de cometre 346 delictes d'estafa i falsificació de document públic. El segon detingut i soci de Jordi C.F., David M.T, de 38 anys i amb domicili a Girona, va ser detingut el passat 17 de juny i actualment es troba en llibertat amb càrrecs.

L'estafa milionària es va començar a investigar després de les denúncies que els Mossos d'Esquadra van rebre per part de les quatre entitats bancàries. Va ser llavors quan l'Àrea Territorial d'Investigació va iniciar una complexa investigació que ha conclòs amb les dues detencions i que ha permès quantificar en tres milions d'euros la quantitat estafada amb un modus operandi 'enginyós i acurat', segons han reconegut fonts policials.

En primer lloc, per tal de poder sol·licitar préstecs o targetes de crèdit a aquestes entitats financeres, els detinguts elaboraven carnets d'identitat falsos. Vinculaven noms suposadament ficticis amb números reals de documents d'identitat i empraven fotografies extretes dels currículums que arribaven a l'empresa que regentava un del detinguts, Jordi C. F.

En segon lloc, per simular que aquestes persones eren solvents econòmicament, els detinguts elaboraven nòmines i contractes de treball falsos a nom d'empreses reals.

A més, per a fer creure a les entitats bancàries que les persones que sol·licitaven els préstecs existien realment, els dotaven d'un domicili. Es tractava de pisos de lloguer on a vegades es domiciliaven fins a quatre persones diferents.

Lloguers ficticis

Els detinguts llogaven els pisos i donaven d'alta línies de telèfon fix que desviaven a telèfons mòbils ja que, en realitat, ningú ocupava aquests domicilis. Tot i això, per a donar una aparença de normalitat i per a rebre la correspondència que les entitats bancàries enviessin, els noms dels suposats llogaters apareixien a les bústies d'aquests domicilis.

En definitiva, es tractava de fer creure a les entitats bancàries que qui demanava el préstec o la targeta de crèdit era una persona amb un habitatge, una feina fixa ben remunerada i un compte corrent on, per a donar-li més versemblança, es domiciliaven rebuts de col·laboracions amb organitzacions no governamentals o entitats benèfiques.

Segons ha esbrinat la policia, per a crear les identitats fictícies, els detinguts normalment agafaven números de documents nacionals d'identitat de gent d'edats compreses entre els 18 i els 25 anys -també menors d'edat- atès que difícilment aquestes persones haurien demanat un crèdit abans (de fet, els menors d'edat no poden fer-ho) i, per tant, seria quasi impossible que aquestes persones apareguessin a les bases de dades de morosos.

Compres de cotxes de luxe, terrenys i béns immobles

Els detinguts havien creat diverses empreses i havien obert nombrosos comptes bancaris per rebre els diners aconseguits amb els préstecs fraudulents. Aquests diners s'havien invertit, en part, en la compra de vehicles de luxe i s'havien de destinar, d'una forma molt planificada, a la compra de terrenys, béns immobles i a la compra d'accions d'un club de futbol. A tall d'exemple, en el moment de la seva detenció, a Jordi C. F., li constaven cinc vehicles de gamma alta valorats entre els 50.000 i els 80.000 euros.

David M. T. va passar a disposició judicial a Blanes el dia 19 de juny i va quedar en llibertat amb càrrecs. Pel que fa a Jordi C. F., amb un antecedent policial per fets similars, haurà de comparèixer al jutjat quan se'l citi.