El 35% dels immigrants afiliats a la Seguretat Social a les comarques gironines no tenen feina

Publicat el 18 de desembre de 2008 a les 15:15
 
Actualment hi ha a les comarques gironines 51.233 immigrants afiliats a la Seguretat Social. El fenomen que explica aquest augment és, segons el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets, la crisi econòmica.
 
Des del passat 11 de novembre, l'estat espanyol ha posat en funcionament un pla de retorn voluntari per aquells immigrants que estan a l'atur i decideixen tornar al seu país d'origen. L'estat espanyol té signat aquest conveni amb una vintena de països i ofereix als immigrants la possibilitat de cobrar el 40% de l'atur un cop abandonen l'estat espanyol i el 60% restant quan arriben als seus països d'origen i es presenten al consolat espanyol.
 
En el primer mes de funcionament d'aquest pla, la subdelegació a Girona ha rebut 25 sol•licituds –principalment de ciutadans sud-americans- i n'ha concedit set. Segons ha previst Francisco-Busquets, en els propers mesos està previst que aquestes xifres creixin i que més persones immigrants vulguin tornar al seu país amb les garanties que cobraran l'atur que els correspon com a ciutadans de l'estat espanyol.
 
Menys permisos i reagrupaments
 
Francisco-Busquets ha donat a conèixer aquest matí diferents indicadors relacionats amb la immigració a les comarques gironines. Per una banda, destaca que han disminuït el nombre de permisos de treball inicials concedits durant el 2008. Si al 2007 se'n van concedir 8.606, aquest any se n'han demanat 6.789 i se n'han concedit 5.183, per tant, 3.423 menys que l'any anterior.
 
Altres dades que demostren una disminució són les referents al reagrupament familiar. Si l'any 2007 es van concedir 6.374 reagrupaments, a 30 de juny d'aquest 2008 se n'havien concedit 1.284 i ara al mes de desembre la xifra arriba als 2.128, molt per sota de fa un any. El subdelegat del govern espanyol ha detallat que aquesta disminució és producte de la crisi econòmica –que no anima al pare o la mare a dur la resta de la família- però també a què el procés de regularització extraordinari del 2005 va fer augmentar molt aquest figura del reagrupament al 2007 però que ara ja s'ha 'normalitzat'.
 
D'altra banda però han pujat el nombre d'arrelaments, una figura que s'usa per legalitzar la situació de persones que porten més de tres anys a l'estat espanyol i, tot i no haver aconseguit regularitzar la seva situació, poden acreditar amb algun paper mèdic o administratiu que són a les comarques gironines des de fa un mínim de tres anys. Si al 2007 es van concedir 423 arrelaments, aquest 2008 ja se n'han autoritzat 1.625, quasi tres vegades més.
 
Novament, Francisco-Busquest ha afirmat que, un cop estan pràcticament tancats tots els serrells de la regularització extraordinària del 2005, les persones que no van aconseguir regularitzar la seva situació ara poden fer-ho mitjançant la via de l'arrelament.
 
Pel que fa al retorn d'estrangers, es torna a detectar una disminució que ja es va notar l'any passat després que països com Romania i Bulgària entrin a formar part de la Unió Europea. Al 2006, es van practicar a la Jonquera i als aeroports 43.000 retorns, la xifra va baixar espectacularment fins als 4.343 al 2007 i ara encara cau més fins als 3.913 a desembre del 2008.
 
Les sancions per contractar persones sense permís de treball es mantenen respecte l'any passat (van ser 125) ja que aquest 2008 han estat 129, amb multes de 1.051.330 euros en total.
 
Pel que fa a les expulsions, se n'han ordenat 810 però només se n'han materialitzat 106. El subdelegat ha explicat que, en moltes ocasions, les persones que s'han d'expulsar recorren l'ordre i aquesta es canvia per una multa econòmica de 300 euros. Aquesta és una de les principals causes que explica la diferència entre les expulsions dictades i aquelles que s'acaben fent.
 
Finalment, Francesc Francisco-Busquets ha volgut destacar que, tot i no tenir una xifra oficial, no hi ha un nombre significatiu d'estrangers sense papers a les comarques gironines. El subdelegat ho ha justificat perquè, segons ha afirmat, no rep demandes d'ajut d'ONG que, any endarrere, sí s'adreçaven a la subdelegació del govern espanyol a Girona per demanar emparament per persones en situació irregular.