Un cop presentat l'avantprojecte del Centre d'Art de Pintura Catalana Thyssen-Bornemizsa de Sant Feliu de Guíxols, totes les administracions implicades en el museu i la baronessa treballen ara per enllestir el projecte bàsic i l'executiu. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols ha explicat que 'tot avança segons el calendari previst', i que la fase actual 'és més de treball de despatx', cosa que no significa que 'no es treballi amb un bon ritme'.
La intenció és que el futur museu ja tingui projecte executiu sobre la taula abans d'acabar l'any o, a molt estirar, a principis del 2010. 'El que volem és plantar-nos en aquesta data amb el projecte enllestit i, a partir d'aquí, iniciar els tràmits per començar les obres', ha indicat Pere Albó. Es preveu que els treballs per condicionar l'antiga fàbrica surera puguin començar a mitjans de l'any vinent.
La baronessa Carmen Thyssen s'ha mostrat il·lusionada amb el projecte. Segons ha dit, 'tot va divinament i el nou museu serà meravellós'. La baronessa també ha fet referència als quadres i ha explicat que, a més de la pinacoteca d'artistes catalans -que integrarà la col·lecció permanent- el futur centre d'art formarà un triangle amb els museus de Madrid i el que s'ubicarà a Màlaga.
'Farem una rotació de quadres i també d'exhibicions temporals, que en alguns casos duraran tres anys', ha indicat Carmen Thyssen. I ha afegit: 'El futur centre d'art serà un espai viu, meravellós i molt bonic'.
La baronessa ha assistit aquest divendres a la diada de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols. Durant l'acte, que s'ha fet al teatre municipal, s'han entregat distincions i guardons al mèrit a diferents membres dels cossos policials.
Reconvertir una antiga fàbrica surera
L'avantprojecte del nou Centre d'Art de Pintura Catalana Thyssen-Bornemisza es va realitzar per part de l'estudi d'arquitectes Bopbaa -els mateixos que van dissenyar l'ampliació del Thyssen de Madrid. L'avantprojecte recull que la col·lecció de pintura catalana de la baronessa s'exhibirà finalment al pati interior de l'antiga fàbrica surera de Can Serra, que es reformarà.
Els promotors del projecte havien valorat inicialment ubicar-la al monestir però els espais d'aquesta fàbrica, que l'ajuntament va adquirir gràcies a una permuta, es van considerat més oportuns.
La primera proposta de museu pensa en l'edifici com un veritable centre d'art i que inclourà els edificis del Monestir, el Palau de l'Abat, el Teatre-Auditori i l'antiga fàbrica surera de Can Serra. En total, quasi 8.000 m² destinats a sales d'exposicions permanents i temporals, el Museu d'Història de Sant Feliu, restaurants, biblioteca, un viver de creadors, magatzems i un auditori, entre d'altres.
L'avantprojecte mostra que es conservarà les parets de les naus actuals, s'eliminarà el sostre (només es conservaran les bigues de fusta) i es convertirà l'espai en un veritable passeig urbà. La idea de l'equip és cobrir la part interior dels murs de vegetació que serviran també de 'capa protectora' a l'espai d'exhibició que estarà al pati interior de la fàbrica.
D'altra banda, els arquitectes proposen conservar alguns dibuixos i gravats que els treballadors van fer als murs i també ubicar-hi algunes peces per convertir l'espai en un museu dispers dedicat a l'activitat del suro. Al pati interior de la fàbrica, hi haurà l'espai Thyssen en dues grans zones, una dedicada a l'exposició permanent i també altres exposicions temporals.
Els dos espais seran connectats per un vestíbul i seran d'accés directe des del carrer. Els arquitectes han considerat aquesta opció 'més senzilla' que haver d'adaptar els passadissos del Monestir per poder acollir la col·lecció.
