El cas al qual fa referència la sentència es remunta al 27 de setembre del 2000. Aquell dia, una mare de 25 anys va tenir un nadó a l'hospital de Vilanova. La família del nen, però, estava totalment desestructurada arran de l'addicció a les drogues que tenien els pares. L'home, de 35 anys, estava ingressat en presó preventiva i la parella ja tenia un fill de 13 anys, del qual en tenia cura l'àvia materna.
Arran d'aquesta situació, i com que ningú se'n podia fer càrrec, el nen va ingressar en un centre d'acollida. Va ser a partir d'aleshores quan els pares van iniciar un tractament de desintoxicació amb la voluntat de recuperar el nadó. El retorn, però, no va ser possible perquè al cap de pocs mesos el nen va ser donat en acolliment. La mesura, que més endavant es va traduir en adopció, va provocar que a finals del 2001 els pares no poguessin continuar el règim de visites al menor.
Els pares van portar el cas als jutjats i l'any 2004, una sentència de l'Audiència de Barcelona els va donar la raó. La sentència concloïa que, si bé hi havia situació de desemparament, la Generalitat va actuar 'amb excessiva celeritat i sense dades objectives' a l'hora de decidir donar el nen en adopció a una altra família.
A més, l'Audiència també ressaltava que, tot i que la situació era 'irreversible' i que els pares no podrien recuperar la custòdia, la Generalitat havia actuat 'amb el prejudici que els pares eren drogoaddictes' a l'hora de trencar el vincle amb el fill.
L'afer ha arribat ara a la sala contenciosa del TSJC, que obliga el Departament d'Acció Social a indemnitzar els pares amb 980.000 euros. La sentència del tribunal conclou que la Generalitat va actuar de manera 'anormal' perquè va 'ignorar' el procés de desintoxicació que seguia la parella i, donant el nen en adopció, va 'destruir' el vincle del nadó amb els seus pares biològics.
La sentència dictada pel TSJC és pionera a tot l'estat perquè –segons reconeix el mateix tribunal- no hi ha jurisprudència sobre afers d'aquest tipus. Per això, com que no hi ha manera de fer marxa enrere (perquè el nen, que ara té 9 anys, ha viscut gairebé sempre amb la nova família), el TSJC conclou que la Generalitat haurà de pagar una indemnització de gairebé 1 MEUR als pares.
De forma negligent
Actualment, la parella viu fora de Catalunya. Però durant gairebé tot el temps del procés, han residit a les comarques gironines. L'advocada dels pares, Míriam García, del bufet gironí IPSUM, qualifica 'd'imprudent' l'actuació de la Generalitat cap a la parella. 'Els van etiquetar perquè, en el moment de tenir el nadó, tenien una situació fràgil; per això, quan van suspendre'ls el règim de visites, es va trencar el vincle paterno-filial', indica García.
A parer de l'advocada, en el moment en què els pares van informar que estaven seguint un tractament de desintoxicació, el que s'hauria d'haver fet és 'aturar el procés d'acolliment'. Segons ressalta Míriam García, 'La Generalitat no tenia una radiografia real del problema, i va actuar de forma imprudent, amb total prejudici i amb una conducta reprovable'.
'Va ser una condemna totalment basada en el prejudici cap a uns pares toxicòmans, que des de fa nou anys van sortir del món de la droga i estan totalment rehabilitats', conclou l'advocada. La sentència del TSJC no és ferma i es pot interposar recurs en un termini de deu dies.
Arran d'aquesta situació, i com que ningú se'n podia fer càrrec, el nen va ingressar en un centre d'acollida. Va ser a partir d'aleshores quan els pares van iniciar un tractament de desintoxicació amb la voluntat de recuperar el nadó. El retorn, però, no va ser possible perquè al cap de pocs mesos el nen va ser donat en acolliment. La mesura, que més endavant es va traduir en adopció, va provocar que a finals del 2001 els pares no poguessin continuar el règim de visites al menor.
Els pares van portar el cas als jutjats i l'any 2004, una sentència de l'Audiència de Barcelona els va donar la raó. La sentència concloïa que, si bé hi havia situació de desemparament, la Generalitat va actuar 'amb excessiva celeritat i sense dades objectives' a l'hora de decidir donar el nen en adopció a una altra família.
A més, l'Audiència també ressaltava que, tot i que la situació era 'irreversible' i que els pares no podrien recuperar la custòdia, la Generalitat havia actuat 'amb el prejudici que els pares eren drogoaddictes' a l'hora de trencar el vincle amb el fill.
L'afer ha arribat ara a la sala contenciosa del TSJC, que obliga el Departament d'Acció Social a indemnitzar els pares amb 980.000 euros. La sentència del tribunal conclou que la Generalitat va actuar de manera 'anormal' perquè va 'ignorar' el procés de desintoxicació que seguia la parella i, donant el nen en adopció, va 'destruir' el vincle del nadó amb els seus pares biològics.
La sentència dictada pel TSJC és pionera a tot l'estat perquè –segons reconeix el mateix tribunal- no hi ha jurisprudència sobre afers d'aquest tipus. Per això, com que no hi ha manera de fer marxa enrere (perquè el nen, que ara té 9 anys, ha viscut gairebé sempre amb la nova família), el TSJC conclou que la Generalitat haurà de pagar una indemnització de gairebé 1 MEUR als pares.
De forma negligent
Actualment, la parella viu fora de Catalunya. Però durant gairebé tot el temps del procés, han residit a les comarques gironines. L'advocada dels pares, Míriam García, del bufet gironí IPSUM, qualifica 'd'imprudent' l'actuació de la Generalitat cap a la parella. 'Els van etiquetar perquè, en el moment de tenir el nadó, tenien una situació fràgil; per això, quan van suspendre'ls el règim de visites, es va trencar el vincle paterno-filial', indica García.
A parer de l'advocada, en el moment en què els pares van informar que estaven seguint un tractament de desintoxicació, el que s'hauria d'haver fet és 'aturar el procés d'acolliment'. Segons ressalta Míriam García, 'La Generalitat no tenia una radiografia real del problema, i va actuar de forma imprudent, amb total prejudici i amb una conducta reprovable'.
'Va ser una condemna totalment basada en el prejudici cap a uns pares toxicòmans, que des de fa nou anys van sortir del món de la droga i estan totalment rehabilitats', conclou l'advocada. La sentència del TSJC no és ferma i es pot interposar recurs en un termini de deu dies.
