El volum de negoci de la indústria gironina, a la baixa

Va caure un 20% entre el 2007 i finals del 2009

  • Manifestació a Barcelona en defensa de l'escola catalana. -
Publicat el 17 de desembre de 2010 a les 14:01
Un moment del primer Fòrum FocusGi sobre la competitivitat a les empreses gironines, que s'ha celebrat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG Foto: FocusGi

El volum de negoci de la indústria gironina va caure un 20% entre els anys 2007 i finals del 2009, segons posa en relleu el primer estudi FocusGi, que analitza la competitivitat de les empreses a la demarcació. El document, que recull dades de 70 empreses de tots els sectors, conclou que aquest any la davallada no serà tan acusada, i només arribarà fins a l'1%. Segons les conclusions de l'informe, això farà que l'ocupació a la indústria tanqui l'any sense variar. L'estudi FocusGi analitza les principals mancances de les empreses a l'hora de ser competitives. Entre els punts a impulsar hi ha l'exportació a mercats emergents (com ara l'asiàtic) o l'ús de les noves tecnologies per adequar-se als mercats globals.

El primer estudi FocusGi sobre competitivitat empresarial a les comarques gironines recull dades de 70 empreses de tots els sectors. Les conclusions s'han extret a partir d'entrevistes i de tallers, i apart de les dades estadístiques, també es proposen punts a impulsar per millorar la competitivitat.

En el terreny econòmic, l'estudi recull que el volum de negoci de la indústria gironina va caure un 20% en els darrers tres exercicis (del 2007 fins a finals del 2009), coincidint amb l'entrada de la crisi econòmica. Per aquest 2010, les previsions són més optimistes i -segons recull l'informe- s'augura que aquesta tendència es freni i el descens se situï només en un 1%.

Això comportarà que l'ocupació a la indústria gironina no se'n ressenteixi, i que tanqui l'any sense variar. Pel que fa a competitivitat, l'estudi indica -a partir de les dades obtingudes- que encara queden deures per fer.

De fet, si es compara l'índex de competitivitat de les empreses gironines (4,67), aquest es troba per sota de la mitjana estatal, i se situa a nivells similars a països com l'Índia o el Brasil. A l'hora de millorar aquesta situació, l'estudi proposa una sèrie de punts que cal impulsar.

D'entrada, elaborar un pla estratègic que marqui les línies de futur. I és que, segons indica el document, només una de cada dues empreses gironines encara no té aquest document elaborat, cosa que suposa que el 45% de les plantilles no coneguin els objectius de l'empresa.

A més d'aquest punt, l'estudi també incideix en què és vital posicionar-se dins els mercats globals. I a l'hora de fer-ho, les empreses gironines s'han de centrar en dos eixos bàsics: les exportacions i la millora de les noves tecnologies.

Exportar a països emergents

Pel que fa als mercats exteriors, l'estudi FocusGi indica que més del 45% de les empreses estudiades no exporten els seus productes. I les que sí que ho fan, tenen com a preferents els mercats de la Unió Europea. De fet, més del 50% de l'exportació gironina es destina als mercats de França, Alemanya i Itàlia, i fins a un 70% a la zona euro.

Per això, l'estudi indica que cal augmentar la capacitat exportadora de les empreses i indústries de la demarcació, i apostar per les noves economies emergents, perquè l'any 2020 la balança econòmica es decantarà cap a aquests països. Entre els països on cal incrementar les exportacions gironines hi ha els gegants asiàtics o països com Mèxic o Turquia.

D'altra banda, el primer estudi FocusGi també indica que cal apostar per desenvolupar les noves tecnologies a l'hora d'obrir-se al món. De fet, el 37% de les empreses estudiades no disposa d'una pàgina o d'un portal web. A més, l'informe també indica que cal millorar les relacions universitat-empresa (el 46% de les empreses no hi tenen relació).

L'estudi, que s'ha presentat en el marc del primer Fòrum FocusGi, celebrat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, s'ha fet amb la voluntat que sigui anual. Els impulsors de la iniciativa han estat la Diputació de Girona, el Fòrum Carlemany i el Departament d'Economia de la Generalitat.