Per això, el Govern ha presentat aquest dimecres a alcaldes i líders religiosos les bases de la futura llei que ha de garantir la llibertat de culte i les bones condicions dels centres.
La directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, ha destacat que és el primer cop que els líders religiosos dels diferents cultes es reuneixen per debatre el futur dels seus centres. Durant la jornada abordaran els aspectes més destacats del projecte de llei, que actualment està en tràmit parlamentari, que busca garantir la llibertat de culte a Catalunya i, alhora, assegurar que els locals religiosos compleixen els requisits mínims de seguretat.
Una de les novetats importants que aportarà la llei és que els ajuntaments tinguin en compte en els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en quina zona es poden ubicar els centres de culte. Si la llei s'aprova, els consistoris tindrien un termini de 10 anys per decidir aquest punt. La intenció, segons Coll, és omplir un buit en la legislació actual i assegurar que els locals religiosos tenen unes condicions de seguretat, higiene i insonorització adequats tant pels creients com per conviure amb els veïns.
Actualment alguns ajuntament regulen els centres de culte amb la normativa sobre locals d'espectacle. 'Resar no és un espectacle', ha criticat Coll que remarca d'aquesta manera la necessitat de dignificar els espais de culte. A banda de preparar el reglament posterior que aniria unit a la llei sobre quines condicions han de tenir aquest espais, el Govern ha posat en marxa un estudi per comprovar quin és l'estat de la majoria d'aquest centres de culte i analitzar les mancances i necessitat per dignificar-los.
En el cas d'esglésies o parròquies catòliques que estiguin catalogades com a bé cultural o patrimonial pel departament de Cultura, Coll insta a 'adaptar' la llei a l'espai tenint en compte l'interès particular que tenen aquestes construccions.
També han editat un conjunt de guies adreçades als ajuntaments on donen explicacions sobre el culte de les diferents religions. Un dels que Coll ha definit com els més importants és el que explica el culte de la mort perquè ho tinguin en compte cara als cementiris.
Radiografia de la demarcació
El delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, ha explicat que la comarca on més centres de culte hi ha és l'Alt Empordà, seguit pel Gironès i el Baix Empordà. A l'Alt Empordà hi ha 126 centres de culte; 97 catòlics, 14 evangèlics, 11 islàmics, dos dels testimonis de Jehovà i dos budistes.
Al Gironès hi ha 107 centres. 74 catòlics, 17 evangèlics, 8 islàmics, un dels testimonis de Jehovà, un budista, un hinduista, dos ortodoxos, un de l'església advenentista, un de l'església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i un de la fe Bahà'í.
Al Baix Empordà hi ha 100 centres de culte. 79 són catòlics, set evangèlics, nou islàmics, quatre dels testimonis de Jehovà i una església ortodoxa. A la Garrotxa hi ha 65 centres de culte, al Pla de l'Estany 49, al Ripollès 35 i a la Selva 70.
