També han recriminat a la Generalitat haver continuat amb la tramitació del projecte. Endesa ha defensat la seva 'viabilitat', tot dient que abastarà més de 10.000 famílies i que suposarà un impacte 'ambiental baix' i 'enormement reversible'.

 

El primer en intervenir ha estat Marcos Fusté com a responsable de Projectes de promoció Eòlica d'Endesa, que ha defensat la viabilitat del projecte per la quantitat de vent de la zona, el territori on es troba i també per raons mediambientals. S'ha referit a la necessitat d'aquesta energia renovable per poder reduir l'impacte de les energies contaminants a nivell internacional i ho ha fet amb l'ajuda de gràfics i d'imatges virtuals del projecte, que inclou deu aereogeneradors amb capacitat total de 20 megawatts instal·lats a Ventalló, Viladamat i Albons i amb el punt d'evacuació a Bellcaire, on hi aniria una línia de baixa tensió. La inversió total que preveu la companyia és de 22 milions d'euros.

 

La representant de la Plataforma Salvem el Terraprim, Ariana Seglar, ha lamentat que xerrades com la d'aquest dimarts no s'haguessin pogut fer abans que acabés el període de presentació pública, però tot i això ha aplaudit la iniciativa. Segons ha explicat, el model de parc eòlic d'Endesa 'no és el més respectuós' amb el paisatge, si es té en compte l'impacte ambiental que suposaran la construcció de molins de més de cent metres d'alçada en una serra que en fa 170. 'En alguns punts, el molí serà més gran que la muntanya', ha dit, i ha posat sobre la taula la necessitat de tenir dades reals de la viabilitat del projecte per poder tirar-lo endavant. Des de la plataforma, consideren que el procés hauria d'acabar amb una consulta popular vinculant per decidir com ha de ser aquest futur parc, si és que és necessari.

 

Una de les veus més contundents que han participat en el col·loqui ha estat la de l'advocat de Salvem el Terraprim i representant legal d'alguns veïns afectats, Eduard de Ribot, que ha acusat Endesa d''amagar' els resultats de les mesures de vent de Ventalló fetes des d'una estació a seixanta metres d'alçada i substituir-les per unes altres referents a Colera i Roses, que estan molt més al nord. 'A Madrid els sembla el mateix Colera que Ventalló però no ho és, i qualsevol persona del territori sap que el règim eòlic d'aquesta zona no és el mateix que el de Roses'. Aquest fet és una 'irregularitat gravíssima' que hauria de suposar la retirada del projecte, ja que la normativa vigent exigeix mesures de vent de la zona com a mínim durant un any abans d'iniciar la tramitació. 'La Generalitat s'ha saltat aquest apartat', ha dit, i Endesa ho ha completat amb altres dades, en comptes d'esperar a tenir-les i amb diapositives 'tan difuminades' que no es pot veure l''impacte real' d'aquest projecte, ha dit, en referència a la presentació que ha fet la companyia.

 

La falta de dades, però, no és l'únic aspecte que fonamenta el seu argument d''il·legalitat'. Segons diuen, vulnera els usos d'aquesta zona que es va cremar fa uns anys, ja que només està oberta a activitats forestals i agràries durant els pròxims 30 anys, i recorden que és un 'sòl no urbanitzable d'especial protecció'. Per altra banda, apunten que es va tramitar la llicència ambiental sense elaborar-se abans el certificat de compatibilitat urbanística, una condició necessària per poder valorar públicament el projecte. Per tot això, i perquè la gent del territori hi està en contra, demanen la retirada del projecte.

 

Xavier Llorente, representant de Salvem l'Empordà, ha lamentat que Endesa hagi presentat el projecte com a una mena de 'competició' perquè Catalunya no es quedi 'penjada' de la modernitat de l'energia eòlica i ha defensat la necessitat d'aturar aquest projecte per apostar per un altre model de 'generació distribuïda', que es basi en petites instal·lacions eòliques. Es tracta d'una 'petita revolució', on l'energia elèctrica deixa d'estar en mans de multinacionals per ser un bé de lliure accés per als ciutadans, ha dit.

 

Com a representant de la Generalitat, Francesc Vidal, que és Cap d'Energies Renovables de l'Institut Català d'Energia, ha destacat que el projecte encara s'està tramitant des de tres Departaments diferents que hauran de decidir si realment és viable. Vidal ha assenyalat que no coneixia de primera mà les dades sobre les mesures del vent, però ha apuntat que es poden 'correlacionar' amb altres que s'hagin estret en emplaçaments diferents.

 

La xerrada ha durat unes tres hores i ha comptat amb la intervenció del públic assistent, format per més de 120 persones.