Coques de qualitat i per a tothom. Aquesta és la premissa bàsica que els pastissers de Catalunya s'han fet pròpia un any més per garantir que ningú es quedi sense gaudir d'aquesta tradició històrica de casa nostra per a la nit més curta de l'any. Els petards i el bon cava no poden desgranar-se de la tradicional coca, que pot ser de pinyons, crema, fruites o cabell d'àngel, i fins i tot de xocolata, una modalitat que cada cop està prenent més força.

Per tal de garantir que es repeteixi l'èxit de vendes de les darreres revetlles, el Gremi de Pastissers de Catalunya ha optat per no tocar els preus, que s'han mantingut en els darrers tres anys, tot i que per exemple, el preu dels pinyons ha incrementat un 40% al llarg d'aquest 2010. 'Per Pasqua vam fer una baixada pel que fa a les mides de la mona, però vam mantenir el nombre de peces venudes', assenyala el president del gremi, Joan Turull, que indica que el nombre d'encàrrecs que tenen s'equipara al d'altres anys.

Això farà que de mitjana cada família es gasti entre 16 i 30 euros en coques, una xifra que es pot elevar fins als 50 euros si la família és més nombrosa. Segons Turull enguany la comunitat immigrada també hi jugarà un paper important: 'Com que no suposa cap problema pel que fa als ingredients en les seves religions, també estan començant a comprar-ne', explica el president del gremi, que compara el fet que les comunitats nouvingudes comencin a adaptar-se a costums i tradicions catalanes igual que ara també es celebra la Nit de Nadal arrel de la tradició andalusa.

El que més funciona són els clàssics, com la característica coca de crema, la de fruites confitades o la de pinyons, i en canvi una altra de les tradicionals, com la de cabell d'àngel, està de tornada, tot i que els pastissers asseguren que l'endolcen una mica més per tal de mantenir-ne el seu atractiu. Una de les darreres incorporacions és la de xocolata, que cada cop està tenint més acceptació. 'Es fa poca innovació perquè no hi ha masses variants, la que es ven més és la de brioix amb crema o fuites, i la de llardons amb full', explica Turull.

Les expectatives assenyalen que les vendes es faran en les pastisseries tradicionals de cada client, donat que tot i que molta gent farà pont el dia 25 de juny, 'el dia de la revetlla segueix sent un dia laborable més i per tant es compraran les coques en la mateixa pastisseria que ho fan habitualment', explica Turull. En total preveuen vendre uns 1.700.000 coques a tot Catalunya, la majoria d'elles, 1.200.000, a les comarques de Barcelona.

En el cas de Lleida, les previsions auguren una venda de 250.000 coques de fruita, crema i pinyons, que se sumen a les 100.000 de recapta, una altra modalitat característica d'aquesta zona del país, que es menja per sopar, segons el president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, Manel Llaràs.

A Girona el Gremi de Pastissers preveu unes 150.000 unitats venudes, moltes de les quals també seran més petites per fer fronts a les dificultats econòmiques que afecten les famílies. 'Si no venem coques per Sant Joan no les vendrem mai', explica el seu president, Joan Costa, que justifica la mesura per poder arribar a totes les butxaques.

Pel que fa a Tarragona, el Gremi de Pastissers de la demarcació preveu una venda de 50.000 coques a les més de 100 pastisseries agremiades, repetint les xifres de l'any 2009. 'Les que es venen més són les clàssiques', apunta Josep Roquet, membre de la junta directiva del Gremi de Pastissers de Tarragona que assegura que les vendes 'estan estabilitzades'.

L'auge de la venda de coques en grans superfície tampoc sembla preocupar massa el sector. 'Algun client es pot pensar que anant a una gran superfície li pot resultar més econòmic, nosaltres també coneixem els preus que tenen i la veritat és que no són tan barates', explica el president del Gremi de Pastissers de Catalunya, Joan Turull. En aquest sentit, assegura que quan es prova la de pastisseria es nota molt la diferència, perquè està cuita el mateix dia, té un altre sabor i no té ni conservants, ni colorants ni additius, a diferència de les industrials de grans superfícies, que a més, poden durar setmanes. 'La nostra s'endureix molt ràpidament', garanteix Joan Turull.