D'aquestes, un 47% corresponen a l'estesa de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia, i el 57% restant fan referència al ramal de l'alta tensió que arriba fins a Riudarenes. Destaca també el fet que, de totes les al·legacions presentades, 128 s'han emès per part d'Ajuntaments, Consells Comarcals o propietaris afectats. Les 5.997 restants, són adhesions massives promogudes per les diferents entitats i plataformes contràries al pas de l'alta tensió.
La companyia Red Eléctrica té ara fins al proper 15 de setembre per respondre les al·legacions. D'altra banda, des de la Direcció General d'Energia i Mines s'ha aprofitat el període de presentació d'al·legacions que s'ha tancat aquest divendres- per mantenir reunions amb els alcaldes afectats per aquest tram de l'alta tensió.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha mantingut trobades amb els diferents alcaldes i ha copsat les diferents inquietuds del territori. A partir d'aquí, Energia i Mines redactarà un informe que es trametrà al Ministeri d'Indústria, on el Govern proposarà millores al traçat.
Un estudi del CILMA conclou que soterrar la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia és viable i que costaria el doble que fer-la aèria
Un estudi encarregat pel Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) conclou que soterrar el tram de l'alta tensió entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) és viable i que, si s'escollís l'opció més cara, costaria el doble que fer-la aèria. L'estudi analitza, per primera vegada, tant els costos directes de la construcció de la línia com els indirectes (expropiacions, entre d'altres). Sosté que, per soterrar aquest tram, el millor és fer-lo passar en paral·lel a l'autopista AP-7. I que s'han d'eliminar els traçats de 220 kV i de 132 kV existents en aquesta part del territori. Tant Red Eléctrica com el Govern, però, mantenen que el traçat es farà aeri.
L'estudi encarregat pel CILMA, que han elaborat un equip d'enginyers industrials, analitza la viabilitat tècnica i econòmica de soterrar els 400 kV al seu pas per les comarques gironines. L'anàlisi no inclou el tram entre Sentmenat-Bescanó (on ja es fan obres) i se centra en el ramal que porta fins a Riudarenes i en l'estesa de línia que arriba fins a l'Alt Empordà.
L'estudi conclou que fer passar la MAT soterrada en aquests punts és viable, i que els costos per enterrar la infraestructura elèctrica no es disparen. A l'hora de fer números, a més, l'estudi analitza per primer cop tant els costos directes (construcció, gestió i pèrdues) com els indirectes (expropiacions, pèrdua del valor de l'habitatge i el terreny, impacte de la degradació del paisatge i pèrdua de competitivitat en el sector turístic).
Això ha estat possible perquè en l'elaboració de l'estudi hi ha participat enginyers de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. Segons el CILMA, 'aquesta és la primera vegada que al sud d'Europa es fa un estudi sobre un projecte d'aquestes característiques tenint en compte aquests paràmetres'.
En referència al ramal de gairebé 12 quilòmetres que s'estén fins a Riudarenes, l'estudi conclou que és viable fer passar la línia soterrada en paral·lel a l'Eix Transversal des de Sant Martí Sapresa fins a l'aeroport. En aquest lloc s'instal·laria la subestació d'alimentació del TGV, i no a Riudarenes.
Si en aquest tram la línia se soterrés en rasa, el cost seria de 112,58 MEUR, en galeria de PVC de 130,43 MEUR, i en galeria de formigó de 166,13 MEUR. El cost del traçat aeri calculat per Red Eléctrica és de 120 MEUR. De manera opcional, l'estudi també analitza els costos si, en comptes de situar la subestació a l'aeroport, aquesta se situés a Riudarenes.
Cost màxim: 683,85 MEUR
Pel que fa al tram entre Bescanó i Santa Llogaia, l'estudi proposa una alternativa al traçat aeri que planteja el soterrament total de la MAT aprofitant la traça de l'autopista AP-7, que s'elimini la subestació de Sant Julià de Ramis, que se suprimeixin les línies existents de 220 kV i 132 kV i que s'ampliï la subestació de Juià (Gironès) fins als 400 kV.
El problema que es planteja en aquest tram és a l'hora de definir l'estabilització de l'ona. I és que, com que la interconnexió es fa en corrent continu, caldria 'rectificar in situ l'ona a la subestació de Santa Llogaia', segons indica l'estudi. El document també proposa, sinó, que el tram transfronterer es faci amb corrent altern.
Pel que fa als costos per aquest tram, els de la instal·lació en rasa sumen 470,33 MEUR, en galeria de PVC 541,50 MEUR i en galeria de formigó 683,36 MEUR. La despesa del traçat aeri que Red Eléctrica ha posat sobre la taula és de 303,32 MEUR.
