Aquesta no va ser l'única experiència de Fontserè en el camp dels mitjans de comunicació. Per posar només alguns exemples, va ser dibuixant il·lustrador al setmanari tradicionalista Reacción (1931-32); va ser ninotaire a El Correo Catalán (1932); va ser director artístics, compaginador i fotògraf a la revista hispana Temas, de Nova York, on també va escriure articles; o va fer reportatges amb fotografies per a Rudder Magazine, de Nova York.
 
Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 1916 - Girona, 2007) va ser un dels màxims exponents del cartellisme republicà. Els seus cartells per a la Confederación Nacional de Trabajo (CNT), la Federación Anarquista Ibérica (FAI) i el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM) durant la Guerra Civil Espanyola s'han convertit en autèntics icones.
 
Fontserè, que es dedicava a l'art des dels quinze anys, va participar a la guerra desfermada per Franco. Va militar a les Brigades Internacionals i passà per uns quants camps de concentració. Després va exposar a Perpinyà i es va dedicar al dibuix, l'escenografia, la il·lustració i la pintura. Més tard, a Mèxic, va col·laborar amb Mario Moreno "Cantinflas", dissenyant-li el vestuari : li va dissenyar el vestuari i encarregant-se de l'escenografia de diversos espectacles. A Nova York hi va fer de dibuixant de còmic, director artístic, taxista, escenògraf i fotògraf, i va col·laborar amb Salvador Dalí.

Va tornar a Catalunya l'any 1973. L'any 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi. En els últims anys es va implicar molt activament amb les mobilitzacions per aconseguir el retorn a Catalunya dels "papers de Salamanca", donat que tot el material que tenia a casa va ser expol·liat poc després de l'ocupació de Barcelona. Fontserè va ser el creador del cartell commemoratiu de la Comissió de la Dignitat.
 
Fontserè va passar els últims anys de la seva vida a Porqueres, on va escriure tres llibres de memòries: Memòries d'un cartellista (1995), Un exiliat de tercera (2004) i París, Mèxic, Nova York(2004), tots tres publicats per Proa.