La Fontana d'Or inaugura aquest dijous al vespre la mostra 'Miró/Portabella, Poètica i transgressió', una exposició que repassa el procés creatiu de Joan Miró a través de l'òptica del cineasta Pere Portabella que va gravar quatre documentals de l'obra de l'artista. Ambdós coincideixen en la postura transgressora i la voluntat de canviar el llenguatge establert en les seves disciplines. La mostra estableix un diàleg entre els treballs dels dos artistes i barreja l'exposició d'obres d'art amb la projecció dels films. La mostra només s'ha vist a Palma i té com a peça estrella la maqueta del tapís més gran fet mai per Miró i que es va cremar en l'atemptat de les torres bessones de Nova York.
L'exposició, que s'inaugura aquest dijous i es podrà visitar fins al 29 d'agost, està dividida en quatre àmbits que vénen marcats pels títols dels documentals que Porabella va enregistrar sobre el procés de creació de Joan Miró. Es tracta de 'Miró tapís' (1973), 'Miró la forja' (1973), 'Miró l'altre' (1969), 'Miró aidez l'Espagne' (1969).
La projecció dels curtmetratges s'acompanya de peces que tenen relació amb cada film. Per exemple, a l'espai dedicat a 'Miró tapís' hi ha exemplars de tapissos creats per l'artista i, com a obra estrella, la maqueta del gran tapís que va dissenyar i que va acabar cremat amb l'atemptat de l'11-S a les torres bessones, ja que l'obra estava exposada al vestíbul del Word Trade Center de Nova York.
Cinc persones van treballar durant vuit mesos en la realització d'aquesta obra, usant 1.200 quilos de llana i 600 quilos per a l'ordidura (la part posterior que aguanta el tapís). L'obra pesava 3,5 tones i mesurava sis metres d'ample per onze metres de llarg.
En un altre espai, on es projecte 'Miró la forja', s'explica el procés de fosa i buidat de les Portes Mallorquines de Joan Miró que s'exposen per primera vegada a Catalunya. Les escultures de bronze peses 1.200 quilos, 800 quilos i 650 quilos i van ser foses d'una sola peça en un forn especialment construït per a l'ocasió.
Durant la presentació, la directora de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Magdalena Aguiló, ha destacat que amb aquesta mostra s'introdueix el llenguatge cinematogràfic als espais museístics, una pràctica 'poc habitual', segons ha reflexionat Aguiló. La directora de la fundació també ha remarcat que la mostra deixa palesa la relació conceptual que existia entre els dos autors.
Per la seva banda, Pere Portabella ha definit Miró com un 'radical ferotge', compromès amb la política del seu temps (va estar al costat dels intel·lectuals que van promoure l'Assemblea de Catalunya) i que compartien la voluntat de trencar els tòpics dels llenguatges establers en els seus camps. 'Miró era més radical que Picasso tot i que de vegades se'l vulgui definir com una persona reservada i poc controvertida', ha manifestat.
Portabella també ha defensat que els artistes 'han de ser permeables' per beneficiar-se d'altres llenguatges i experiències i que això és el que va propiciar que aquest cineasta pogués enregistrar el treball de l'artista. Uns documentals que, segons la directora de la fundació, són una eina imprescindible per entendre el procés creatiu de Miró.
La mostra és pràcticament igual que la que es va exhibir a Palma de Mallorca però, segons ha detallat el cineasta, en aquesta ocasió ha decidit 'sonoritzar' la visita amb les bandes sonores dels films.
