El consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha donat llum verda a l'inici del procés de reformulació d'aquesta empresa pública per tal que evolucioni cap a un model de descentralització en un ens que actualment gestiona vuit grans hospitals i 280 CAP. El primer pas ha estat autoritzar la creació al llarg del 2012 de dues entitats filials, que seran l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una agrupació de 26 Equips d'Atenció Primària (EAP) gironins. L'objectiu és anar estenent de forma progressiva aquest model creant més d'una vintena d'empreses filials de l'ICS, 100% públiques i amb personalitat jurídica pròpia, per flexibilitzar i millorar el funcionament.

El consell d'administració s'ha reunit aquest dijous a la tarda a la seu de l'ICS i ha aprovat per majoria iniciar el projecte de reformulació de l'empresa pública. L'aprovació no ha estat per unanimitat, ja que CCOO hi ha votat en contra, mentre que el representant de Metges de Catalunya no ha assistit a la reunió.

"No volem fer la revolució, volem fer l'evolució" és el lema amb el qual s'ha treballat en els despatxos de l'ICS per dissenyar aquesta remodelació, que ara comença amb dues proves pilot i que, si la valoració és positiva, es preveu anar completant per fases. De fet, l'objectiu de la direcció de l'ICS passa per fer aquest procés de descentralització "progressivament", "a poc a poc", conscient de la magnitud de l'ens, que compta amb 41.000 treballadors.

Així, el procés s'inicia ara amb una prova pilot que passa per la creació de dues empreses filials al llarg del 2012, una per a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una altra per a una agrupació de 26 equips d'atenció primària de les comarques gironines, que gestionaran aquests centres de manera autònoma. Aquesta és la proposta presentada pel director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, que ha obtingut el vistiplau del consell d'administració. Seran els centres pioners i, per tant, el termòmetre per valorar el nou funcionament.

L'objectiu de Casanovas és crear aquestes dues filials al llarg del 2012 i que puguin estar a punt durant l'últim trimestre de l'any. Si el resultat d'aquesta prova pilot és satisfactori, la voluntat és anar estenent el procés any rere any, creant noves filials, fins aconseguir que tots els hospitals i diferents agrupacions de centres d'atenció primària tinguin la seva pròpia empresa. Es tracta d'un procés que podria durar com a mínim cinc anys per acabar creant, a llarg termini, 7 entitats filials hospitalàries i unes 15 entitats filials d'atenció primària, cadascuna d'elles formada per 20 o 25 equips d'atenció primària.

L'esquema d'aquesta reformulació es completa amb una matriu de l'ICS, més reduïda que l'actual, amb la missió d'establir les estratègies generals i buscar sinèrgies. El finançament d'aquesta matriu s'obtindria a través de petites quantitats que rebria de les mateixes filials.

Amb aquesta reformulació, la direcció de l'ICS vol desenvolupar la llei aprovada l'any 2007 sota el mandat de Marina Geli al capdavant del departament de Salut. Aquesta llei constitueix l'ICS com a empresa pública i no com a òrgan administratiu, que és molt més rígid, però la normativa no s'ha acabat de desenvolupar i no va provocar un canvi real a la pràctica.

L'ICS té actualment una partida concreta als pressupostos de la Generalitat destinada als seus centres. Amb la reformulació, es busca que les filials tinguin assignat el seu propi pressupost a través d'un contracte-programa amb el Servei Català de la Salut, com ja passa actualment amb la resta d'hospitals amb finançament públic. D'aquesta manera, es considera que cada filial podrà ser més competitiva i millorar el seu creixement. La gerència de l'ICS destaca que els centres que depenen directament del Servei Català de la Salut han crescut més en les últimes dècades que no pas els que formen part de l'Institut Català de la Salut.

Per posar en marxa les proves pilot d'aquest procés s'han triat un hospital i una agrupació d'EAP fora de l'àmbit d'influència de Barcelona, ja que es considera des de l'ICS que serà més senzill i també més fàcil d'avaluar. També s'ha buscat que les primeres empreses filials tinguin un pressupost d'entre el 6% i el 8% de l'ICS, és a dir, un màxim d'uns 220 MEUR.

Ni privatització ni activitat privada

En els últims mesos, des que va començar a transcendir la intenció de l'ICS de fer aquesta reformulació, els sindicats han acusat el Govern de voler "privatitzar" i "esquarterar" aquest òrgan. Unes acusacions que es rebutgen des de la gerència, que asseguren que no hi ha intenció de privatitzar i remarquen que l'ICS seguirà existint amb la continuïtat de la matriu perquè es vol seguir tenint "els avantatges de ser grans". També es recorda que actualment l'ICS ja té externalitzats alguns serveis, com ara la neteja, el manteniment o la bugaderia, i que això no ha representat una privatització.

A més, les entitats filials de l'ICS no podran fer activitat privada, és a dir, no podran llogar instal·lacions, com ara els quiròfans, per fer intervencions per part de privats i cobrar-ne una part, com sí passa en altres hospitals, com per exemple el Clínic. La prohibició ha arribat de la mà de les lleis òmnibus, que ha impedit aquesta possibilitat.

Canvis en les relacions laborals

La transformació de l'actual ICS en diverses empreses filials portarà canvis en el capítol de les relacions laborals. En l'actual empresa, formada per uns 40.000 treballadors, la majoria del personal està adscrit el règim estatutari, amb característiques molt similar al funcionariat. Un cop constituïdes les noves empreses, aquests mantindran el seu estatus, i cada gerent de cada filial podrà decidir de quina manera vol contractar, però la voluntat de la direcció de l'ICS és promoure que els nous treballadors siguin laborals, una categoria que en aquests moments és residual en aquesta empresa.

La gerència considera que, amb la contractació de laborals, s'aconsegueix més flexibilitat tant en el procés de selecció de personal -ja que no dependrà d'unes oposicions- com en criteris de flexibilitat com els augments salarials, on l'estructura està molt fixada amb els estatutaris. Això sí, els treballadors laborals estaran regits per convenis i podran estar afectats per expedients de regulació d'ocupació.