Els germans, però, argumenten que els informes que els va presentar no permeten arribar a aquesta conclusió i es neguen a entregar els diners. Ara, després que ja ho fes el jutjat, l'Audiència els ha donat la raó.
L'obra en qüestió, de 80 per 60 centímetres, és un retrat del pintor romàntic espanyol Antonio María Esquivel. El quadre mostra sobre un fons obscur el bust d'Esquivel, que llueix la condecoració de la creu d'Isabel la Catòlica. L'obra està datada durant la primera meitat del segle XIX.
La història entre els germans gironins i el fotògraf barceloní arrenca el juny de l'any 2003, amb la venda acordada del quadre entre les dues parts. Abans, Calvet l'havia adquirit en una subhasta com a obra anònima perquè, en veure'l, havia tingut el pressentiment que es podria tractar d'un quadre de Goya. Els germans Font, aficionats a l'art, van adquirir al fotògraf el 75% de la propietat del quadre, i li van donar un primer pagament de 30.000 euros.
La resta de la quantitat acordada (250.000 euros) es va supeditar a l'acreditació de l'autenticitat del quadre. Per aquest motiu, Calvet va encarregar un informe on es demostrés que l'obra era un autèntic Goya. El document que es va enviar als germans Font constava de dues parts. Per una banda, un estudi realitzat per l'expert Juan Ignacio de la Vega, que porta més de vint anys estudiant l'obra del pintor.
Per l'altra, un dictamen pericial cal·ligràfic, que estudiava si hi havia microfirmes de l'artista dins el quadre. Les perits que van elaborar-lo, Inma Lidon i Francina Alsina, van trobar suposades signatures de l'artista dissimulades en llocs com el cabell d'Esquivel, la galta, la patilla o un detall del nas.
Regal de noces
Tant l'expert com les perits cal·lígrafes dataven el retrat d'Esquivel a l'any 1827. Sostenien que es tractava d'un regal de noces que Goya havia fet al pintor romàntic durant un viatge que el primer havia fet a Madrid, tot i que en aquella època vivia a Bordeus.
Els germans gironins, però, no van acceptar aquests documents com a vàlids i es van negar a entregar la resta de la quantitat acordada. Calvet els va demandar, i les dues parts van anar a judici el desembre del 2006. La vista es va celebrar al Jutjat de Primera Instància Número 5 de Girona.
A la vista oral, els perits i informes aportats pel fotògraf es van contraposar amb l'estudi de l'obra que va fer la cap de conservació de Pintura del segle XVIII i de Goya al Museu del Prado, Manuela Mena. La conservadora afirmava que el quadre no havia sortit de la paleta de Goya, sinó que es tractava d'una còpia d'un autorretrat d'Esquivel del 1847.
El jutjat va donar la raó a l'experta del Prado i va concloure que l'obra en qüestió no va sortir de la mà de Goya, sinó que es va pintar després que el pintor morís. Entre d'altres, la sentència del jutjat esmentava que l'any 1827 Esquivel era més jove de com apareixia a la pintura, i que les vestidures i la creu que lluïa eren posteriors al pintor.
Apel·lació a l'Audiència
El fotògraf barceloní no va acceptar la decisió i la va recórrer davant la Secció Primera de l'Audiència de Girona. Ara, l'Audiència ha resolt que el jutjat va fer un 'estudi minuciós' de tota la prova i va obrar correctament a l'hora de decidir que l'obra no pertanyia a Goya.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Isabel Ferrer, desestima els informes històrics i grafològics aportats pel pintor barceloní, i ressalta que aquest va incomplir el contracte perquè no va aportar proves 'solvents i conegudes' als dos germans gironins que demostressin que el quadre fos autèntic. 'Hem de concloure que els informes que la part actora hauria d'aportar es referien a coneguts del món de l'art, per certificar i tenir garantia que el quadre era un Goya', destaca la sentència.
Per aquest motiu, la Secció Primera tot i que l'objecte del litigi era el pagament dels 250.000 euros- conclou que no es pot afirmar que el quadre sigui de Goya, i dóna credibilitat a l'informe elaborat per la conservadora del Museu del Prado, perquè aquest té suficient entitat.
Segons ha explicat el president de l'Audiència, Fernando Lacaba, 'l'experta del Museu del Prado va concloure de manera categòrica que Goya mai feia microfirmes als seus quadres, i nosaltres hem cregut que la seva opinió és contundent'. El president ha indicat que, a l'hora d'emetre la sentència, 's'ha partit de la base que el quadre no era autèntic basant-nos en l'informe de la conservadora i en el preu que es va pactar'.
Lacaba també ha indicat que la sentència no és ferma i que es pot recórrer al Tribunal Suprem de Madrid.
