Les urgències socials, tema majoritari de les consultes al defensor de Girona

Entre el 20 i el 25% de les sol·licituds ateses el 2011 eren per pèrdues d'habitatge, feina o no cobrar la PIRMI

  • «Expiación», d'Ian McEwan -
Publicat el 12 de gener de 2012 a les 18:44
D'esquerra a dreta, el Defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente; el president de la Diputació, Jaume Torramadé, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant la presentació del tercer recull d'informes Foto: Xavier Pi / ACN

La crisi econòmica ha fet que, per primer cop, les consultes per urgències socials al Defensor de la Ciutadania de Girona s'hagin posat al capdavant de l'estadística i hagin desbancat les queixes sobre mobilitat. En espera de tancar la memòria del 2011, el defensor Ramon Llorente ja ha avançat que l'any passat "entre el 20 i el 25%" de les sol·licituds que va atendre la seva oficina eren per problemes derivats de pèrdues d'habitatge, quedar-se sense feina o no cobrar la PIRMI. Llorente assegura que "les problemàtiques socials s'han incrementat molt" i ha admès que molts d'aquests casos s'escapen de les seves atribucions, però que tot i no ser d'àmbit estrictament municipal, els intenta donar sortida.

La memòria que elaboren periòdicament els defensors i síndics municipals gironins -en total, n'hi ha nou- serveix com a termòmetre per copsar les inquietuds i problemes de la ciutadania. En els darrers anys, l'entrada de la crisi econòmica ha fet incrementar les consultes per urgències socials, però fins al 2011, els temes que encapçalaven l'estadística de sol·licituds i queixes solien referir-se a mobilitat, medi ambient o urbanisme.

L'any passat, però, aquesta situació va fer "un canvi abismal", segons ha explicat el vicepresident del Fòrum de Síndics de Catalunya, Frederic Prieto. I és que la sotragada econòmica ha fet que les consultes per urgències socials "de caràcter extrem" -com ha precisat- hagin passat a encapçalar el gruix de les que reben les oficines dels síndics i defensors.

Arreu de Catalunya, els síndics municipals han vist com es multiplicaven les consultes derivades per desnonaments, pèrdues de feina o no cobrar la PIRMI, i com pels seus despatxos hi passava gent "amb una mà al davant i l'altra al darrere, que es troben sense gairebé res per viure", ha precisat el vicepresident.

I la ciutat de Girona tampoc s'escapa d'aquesta tònica. El seu Defensor de la Ciutadania, Ramon Llorente, ja ha avançat que les consultes per urgències socials es van situar al capdavant de l'estadística. Tot i que encara s'està tancant la memòria del 2011, Llorente ja ha dit que una de cada quatre sol·licituds ateses va ser per situacions derivades de la crisi econòmica, "fonamentalment per temes de feina o d'habitatge".

Llorente assegura que "les problemàtiques socials a la ciutat s'han incrementat molt" i admet que molts d'aquests casos s'escapen de les seves atribucions. El Defensor de la Ciutadania, però, assegura que encara que la resolució de les demandes no siguin d'àmbit estrictament municipal, hi intenta donar sortida.

Humanitzar l'administració

El saló de plens de l'Ajuntament de Girona ha acollit aquest migdia la presentació del tercer recull d'informes que elaboren els síndics i defensors locals. Durant l'acte, l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, ha assegurat que "cal fer un esforç pedagògic" per difondre la tasca que fan els defensors i -mig en broma- ha demanat al de Girona que, si l'ajuntament es despista, li "estiri les orelles".

El Defensor de la Ciutadania ha agraït aquest gest i ha precisat que la seva feina és, precisament, "humanitzar" l'administració i fer-la més propera al ciutadà. D'altra banda, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, ha agraït la tasca que fan els nou síndics locals de la demarcació i ha apostat perquè "nous municipis s'afegeixin a aquesta llista".

A les comarques gironines, les ciutats i pobles que tenen síndics locals o defensors del ciutadà són Figueres, Girona, l'Escala, Palamós, Ripoll, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sant Jordi Desvalls i Palafrugell.