L'església de Sant Feliu de Girona ja té el reconeixement que es mereixia des que el Papa Benet XVI ha distingit el temple amb el títol de basílica menor. Segons ha assenyalat el bisbe de la ciutat, Francesc Pardo, és un reconeixement que "fa justícia" a la seva història i el que ha significat aquesta parròquia i al mateix temps és un "agraïment de la Santa Seu" per "l'esforç de generacions que hi han deixat la vida, la feina i els diners per poder-se mantenir". Una missa solemne aquest diumenge serà l'acte central per celebrar la distinció amb la presència del cardenal Antonio Cañizares. El Bisbat també s'ha compromès a "intensificar" l'activitat al temple que passa a ser "de referència".

Només el Papa té la potestat per concedir el títol de basílica a un temple. De fet, en total hi ha quatre basíliques majors, totes situades a Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan de Llaterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. El següent rang possible és el de basílica menor, que ara és que el sustenta l'església de Sant Feliu.

El Bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha reconegut que una de les prioritats quan va arribar a la ciutat era aconseguir donar "la importància eclesiàstica" que es mereixia aquest temple, entre altres coses perquè és el primer lloc on es té constància de la fe cristina a la ciutat i també perquè va ser la primera catedral gironina, des del segle IV fins a l'any 1.000. I ha afegit que el seu campanar i façana és una de les imatges que s'identifiquen clarament amb la ciutat.

Un reconeixement que "fa justícia"

Per altra banda, han recordat que l'església de Castelló d'Empúries ja va ser reconeguda amb el mateix rang ara fa cinc anys i per això veien molt probable que també fos possible per al temple gironí. El bisbe ha agraït "la bona recepció" del vaticà per tramitat la petició que li van fer arribar el mes de febrer i han reconegut la "celeritat" del procés, un fet que demostra que l'església "s'ho mereix", segons Pardo.

El bisbe ha assenyalat que es "fa justícia" a la història i significat d'aquesta església i també és un reconeixement a "l'esforç de generacions que hi han deixat la vida, la feina i els diners per poder-se mantenir".

La cerimònia

Aquest diumenge se celebrarà una missa d'acció de gràcies que estarà presidida pel cardenal Antonio Cañizares, com a Prefecte de la Congregació de Culte. La cerimónia començarà amb la lectura del decret pontifici pel qual se li ha condedit el títol i el seguirà un repic de campanes. Seguidament, es farà la missa, amb l'homilia del cardenal, i també es farà el que s'anomena ofertori, que consisteix en presentar els dos símbols que tenen les basíliques i que s'incorporaran al temple com a record. Es tracta de l'anomenat 'canuteu', una umbrel·la que recorda la que portava el Papa durant una visita i també el 'tintinacle' o 'campanaret', que incorporarà la imatge del campanar de Sant Feliu, i que era una campana que anunciava l'arribada del pontífex.

A la porta d'entrada, ja es pot veure l'escut que la parròquia ha passat a tenir des del nomenament.

L'església de Sant Feliu de Girona és una imatge molt coneguda de la ciutat de Girona. Foto: Nerea Guisasola / ACN

Més activitat

El Bisbat de Girona s'ha compromès a "intensificar" l'activitat de la parròquia, ara que passarà a ser una "parròquia de referència", no només amb la seva obertura al públic, com es fa actualment, sinó amb celebracions litúrgiques i activitats pastorals.

A principis de juliol, es va donar a conèixer que el Papa Benet XVI havia distingit Sant Feliu amb el títol de basílica menor. El decret s'havia signat al Vaticà amb data 31 de maig a petició del Bisbe de Girona, Francesc Pardo, que el febrer va fer arribar un informe a Roma per demanar aquesta distinció. El bisbe justificava que l'església havia de rebre aquesta distinció per la història patrimonial (construïda entre els segles XII-XIV i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931), les joies artístiques i l'activitat litúrgica que desenvolupa. Al temple reposen les restes del patró de la ciutat i de la diòcesi, Sant Narcís, i ha estat objecte d'una profunda restauració.

Un temple amb història

El temple de Sant Feliu és un monument romànico-gòtic construït entre els segles XII i XIV, que fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. S'ha documentat l'existència de construccions anteriors, dels segles VI-VII, i a l'absis actual s'hi conserven uns sarcòfags romano-cristians dels segles II-IV. D'altra banda, al segle XVIII es va construir la capella de Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, on es venera el sepulcre del sant. El seu campanar en forma d'agulla destaca en el perfil de la ciutat juntament amb el de la catedral, formant part inseparable de la imatge de Girona.

El temple du el nom del primer màrtir conegut i venerat a la diòcesi, Sant Feliu. La primitiva església construïda sobre la sepultura del màrtir fou la primera catedral de Girona. El temple actual conserva sepultures d'alguns dels seus bisbes des del segle X; va tenir una comunitat de canonges des de l'any 947 fins al segle XIX; des de llavors ostenta el títol de Parròquia Major, (la més insigne de les parròquies de Girona), on tenen lloc anualment les celebracions diocesanes en honor als sants Narcís i Feliu, presidides pel bisbe, amb l'assistència del Capítol Catedral, les autoritats civils i fidels.