L'Ajuntament de Figueres ha rebut una notificació que confirma el que ja es temien des de fa temps: Foment endarrereix de nou les obres per completar l'enllaç nord de l'AP-7 de Figueres, a Hostalets de Llers, que el ministeri es va comprometre a tirar endavant aprofitant la construcció del tercer carril de l'autopista fins a la frontera francesa que s'està fent actualment. La conselleria de Territori i Sostenibilitat els ho ha confirmat a través d'una carta de la seva secretaria. Per l'alcalde del municipi, Santi Vila, ho valora tot dient que és un "nou incompliment d'un compromís de l'Estat espanyol amb el territori" i ha exigit una reunió urgent amb el ministre Blanco.
Es tracta, segons Vila, d'una "anomalia històrica que perjudica greument la mobilitat" a l'àrea urbana de Figueres i a l'Alt Empordà. Aquesta obra fa més de trenta anys que està pendent d'executar des que es va construir l'Autopista del Mediterrani, AP-7, i al seu pas per Figueres es va preveure la connexió amb la xarxa de carreteres local mitjançant dos accessos: un al sud, a l'alçada de Borrassà, i un segon a la banda nord, a Hostalets de Llers.
El fet que aquest últim no hagi vist la llum ha comportat un seguit d'anomalies com ara que els vehicles que volen accedir a l'autopista des del nord i nord-est de la comarca han de creuar l'àrea urbana de Figueres congestionant la xarxa viària local i la N-II, coneguda com el cinturó de ronda. La situació s'ha agreujat amb els anys amb la construcció de nous equipaments, la creació de nous polígons industrials i les activitats turístiques i de serveis.
Així mateix, l'accés nord es considera clau per evitar que la posada en marxa de la presó del Puig de les Basses, que acollirà més de 700 interns, no carregui encara més la mobilitat a l'interior de la ciutat o al cinturó de ronda, sense oblidar l'activitat que genera el centre hospitalari de la comarca i la nova estació de ferrocarril d'alta velocitat. Actualment, els vehicles que hagin d'accedir-hi estan obligats a sortir per l'accés sud de l'autopista, passar per la variant N-II o pel centre de la ciutat.
Vila ja va amenaçar fa uns mesos que l'Ajuntament no concediria la llicència d'activitats de la presó si no es complia amb el compromís de fer l'enllaç nord a banda de construir els accessos per carretera per tal de connectar la futura presó pel sud per la carretera vella de Llers fins a la carretera general. Aquesta era la demanda del consistori com a compensació per acollir el centre penitenciari i axí es va acordar amb Govern i Foment l'any 2005.
Les millores de l'enllaç
El fet de completar l'enllaç nord i fer possible els quatre moviments d'accés -dos en direcció a França (actualment en funcionament) i dos en direcció a Girona i Barcelona, "millorarà notablement" la mobilitat del territori, segons el consistori.També permetrà diversificar els moviments circulatoris d'accés a l'autopista des de les diferents carreteres de la costa: des de l'Escala i La Bisbal per la C-31; Roses i Castelló d'Empúries per la C-260; i Llançà i Portbou per la N-260, que actualment es veuen obligats a concentrar-se en l'accés sud i sobrecarregar la variant de la carretera N-II, "un dels trams històricament amb més sinistralitats a la comarca".
És per això, que l'equip de govern portarà al proper ple municipal una moció en favor de la construcció de l'accés nord.
