Tretze investigadors i tres entitats, guardonats amb la Medalla i la Placa Narcís Monturiol

El Govern ha acordat aquest dimecres concedir a tretze investigadors i a tres entitats la Medalla i la Placa Narcís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic. Aquests guardons, instaurats per la Generalitat l'any 1982, premien el mèrit científic i tecnològic de persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. L'acte de lliurament de les Medalles tindrà lloc a principis del 2010. Les tres entitats guardonades amb la Placa Narcís Monturiol són: Televisió de Catalunya; l'Institut Català d'Investigació Química; o el Centre de Regulació Genòmica.

Els tretze guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol són: la catedràtica de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), María Ermitas Alcalde Pais. La seva investigació s'ha caracteritzat per l'estudi de nous sistemes moleculars en els àmbits de la química orgànica, la química supramolecular i la química terapèutica. La seva vinculació amb la indústria farmacèutica -mitjançant projectes de transferència- inclou el disseny i la síntesi de compostos bioactius per al sistema nerviós.

També rebrà el guardó, Pedro Luís Alonso Fernández, catedràtic de Salut Pública a la UB, cap del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic de Barcelona, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), i president de la Junta de Govern de la Fundació Manhiça/Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic). La seva carrera professional s'ha centrat en els grans problemes de salut global, amb un marcat èmfasi en els països en vies de desenvolupament.

Una altra dels premiats és María Eugenia Aubet Semmler, doctorada per la UB i catedràtica de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El seu àmbit de recerca se centra en l'arqueologia del colonialisme fenici, des de la perspectiva de l'explotació socioeconòmica, la seva estructura social i comercial i el context polític que va afavorir la seva expansió a Occident.

També rebrà la Medalla Narcís Monturiol, Albert Balcells González, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i fundador de la publicació Catalan Historical Review. És un estudiós de la història social, política i cultural de la Catalunya contemporània, especialment del moviment obrer i del pensament i l'acció del catalanisme.

Una altra dels guardonats pel Govern és María Teresa Freixes Sanjuán, catedràtica de Dret Constitucional i catedràtica Jean Monnet ad personam a la UAB. La seva tasca investigadora ha estat centrada en els drets fonamentals i la igualtat en el constitucionalisme multinivell (Unió Europea, estats membres, regions amb competències legislatives). Forma part de xarxes d'excel·lència d'àmbit europeu i internacional.

També forma part dels tretze investigadors guardonats, Fausto García Hegardt, doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Saragossa (UZA) i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Farmàcia de la UB. Ha estudiat el metabolisme del colesterol i la interacció entre l'obesitat i la diabetis de tipus 2.

Lluís Jofre i Roca, doctor enginyer en Telecomunicació i catedràtic del Departament de Senyal i Comunicacions a l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació de la UPC, és una altre dels guardonats. El seu treball científic s'ha centrat en el disseny i la miniaturització d'antenes i sistemes radiants per a comunicacions mòbils, visualització electromagnètica i xarxes de sensors.

Conxita Mir Curcó, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida (UdL) i membre de l'IEC, ha estat guardonada per la seva tasca docent i les seves investigacions centrades en la història política i social, en els àmbits de la sociologia electoral històrica, la violència repressiva i la memòria històrica.

També rebrà el guardó, Marisa Molinas de Ferrer, catedràtica de Biologia Cel•lular a la Universitat de Girona (UdG). Ha treballat principalment en la biologia del suro. Lidera el grup de recerca Laboratori del Suro de la UdG, que actualment centra la seva activitat en la genètica funcional i la regulació de la biosíntesi de la suberina.

Un altre dels premiats és Francesc Xavier Rius Ferrús, doctor en Ciències Químiques per la UB i catedràtic de Química Analítica a la Universitat Rovira i Virgili (URV). És responsable del grup de recerca consolidat en quimiometria, qualimetria i nanosensors de la URV.

Anna Maria Serra i Tort, catedràtica de Física Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), també rebrà el guardó per la seva recerca en el camp de la física de materials centrada en l'estudi dels defectes en l'estructura atòmica dels sòlids cristal•lins, mitjançant la simulació per ordinador.
.
També s'ha atorgat la Medalla Narcís Monturiol a Joaquim Silvestre Benach, llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB, doctor per la Universitat de Minnesota, i catedràtic d'Economia a la Universitat de Califòrnia, Davis. Ha treballat en el camp de la teoria econòmica i dels models matemàtics de l'economia i ha col·laborat amb la UAB i la UPF.

Per últim, rebrà el guardó Lluís Torner Sabata, llicenciat en Ciències Físiques per la UAB, doctor per la UPC, catedràtic a la UPC, i director de l'ICFO-Institut de Ciències Fotòniques. És un dels investigadors capdavanters en l'estudi dels solitons òptics i de les seves aplicacions a les tecnologies de la informació.

Entitats guardonades amb la Placa Narcís Monturiol

Pel que fa a les tres entitats que rebran la Pla Narcís Monturiol, el Govern ha acordat atorgar-la al Centre de Regulació Genòmica, creat l'any 2000 i amb seu a Barcelona, és un centre de recerca biomèdica bàsica. El seu objectiu és promoure una recerca d'excel·lència en els àmbits de la genòmica i la proteòmica. Actualment el CRG és un referent europeu i mundial en la seva especialitat.

També ha estat guardonat, l'Institut Català d'Investigació Química, situat a Tarragona, i creat l'any 2000 amb l'ambició de convertir-se en un referent per a la recerca en química dins l'espai europeu de recerca. Des d'aleshores, ha apostat per una política de transferència de coneixement i de col·laboració activa amb la indústria, i en aquest sentit cal destacar, entre d'altres, la creació de la unitat mixta Esteve-ICIQ i la plataforma tecnològica Crysforma.

Per últim, el Govern també ha reconegut Televisió de Catalunya SA, pel programa Quèquicom del Canal 33. Després de més de quatre temporades d'emissió, el Govern vol reconèixer aquest programa de Televisió de Catalunya com un exemple de servei públic de comunicació per la seva tasca de divulgació de la ciència a un públic general, amb l'objectiu de despertar la curiositat ciutadana i fer avançar la societat.