El carrer Santa Clara de Girona és un dels més concorreguts de la ciutat i un dels que ha vist com s'incrementava el nombre de pisos turístics. En un dels blocs amb vistes privilegiades al riu Onyar i la catedral de Girona hi viu en Jordi amb la seva dona i el seu fill.

Els seus veïns de porta són la Txell i en Gerard i la resta són inquilins de fa temps. No hi ha cap pis turístic i la seva propietària, la Blanca de Llobet, deixa clar que "no n'hi haurà". El que caracteritza aquest bloc són els lloguers "normals i raonables" que la propietat cobra des de fa temps, malgrat que hauria pogut treure'n "el doble o el triple" per la situació privilegiada, però la propietària ha decidit que no cobra més de 600 euros a cap dels pisos.

"No hauria de ser així, però la veritat és que ens sentim afortunats". Són paraules d'en Jordi Torres, un veí d'un bloc del carrer Santa Clara de Girona on viu des de fa temps amb la seva família. Un pis cèntric i pel que paguen un lloguer "assequible" i que amb prou feines ha variat al llarg dels anys, més enllà de pujades puntuals com l'Índex de Preus al Consum (IPC). Una situació compartida pels onze veïns més que hi ha al bloc que tampoc han vist incrementar el preu dels seus lloguers. 

El motiu és que la propietat no té "cap necessitat d'especular", més enllà que actualment no ho podria fer per llei. La Blanca de Llobet i la seva germana són les propietàries d'aquest bloc del carrer Santa Clara. Reconeixen que han tingut diverses ofertes especialment d'immobiliàries que els oferien la gestió dels pisos, però no ho han acceptat. 

De fet, la Blanca és qui fa els contractes quan lloga un dels immobles, un fet molt poc habitual perquè hi ha molt poca rotació d'inquilins. I és que tots coincideixen a dir que "és impossible" trobar un pis a Girona que no superi els 600 euros "i menys en una zona tan privilegiada". Al bloc del Santa Clara també hi viu la Txell Lorente des de fa 10 anys. Explica que durant aquest temps ha vist com els seus amics han tingut "moltes dificultats" per trobar pis a Girona perquè "els preus pujaven molt de pressa". "A mi el preu me l'ha mantingut estable i em sento molt afortunada. Per mi és una joia tenir aquest pìs", remarca. 

Avantatges pels propietaris

Un dels motius pels quals de Llobet no ha apujat els preus dels pisos és, d'una banda, perquè no hi ha problemes pel pagament i de l'altra perquè així els llogaters "estan contents i els cuiden". De totes maneres, explica que quan hi ha qualsevol problema tenen a disposició un servei de manteniment que arregla "el que calgui". "Que tinguem uns preus assequibles no vol dir que deixem de banda el manteniment, al contrari", remarca. 

Un altre propietari que ha decidit no augmentar el preu dels seus pisos és en Josep Mascarell. Ell té un bloc de 29 habitatges al carrer Bonastruc de Porta a un preu d'entre 450 i 550 euros. Reconeix que són pisos dels anys 80, però que, com de Llobet s'ocupa de fer el manteniment necessari. Tampoc té rotació, ja que els inquilins que hi viuen "ni es plantegen" anar a un altre lloc amb els preus que hi ha actualment.

"Gent del sector i gent que no ho és van de savis"

Mascarell entén l'increment de preus, perquè la demanda és molt més gran que l'oferta, però no ho comparteix. "Gent del sector i gent que no ho és i van de savis em diuen que podria cobrar el doble o el triple. A mi em sembla que seria completament injust i crec que asfixiar a famílies amb fills que els costa arribar a final de mes que ja fan prou esforç, no els hi vull complicar més la vida", remarca. 

Turisme i expats

Propietaris i llogaters coincideixen a dir que un dels principals problemes és l'efecte que el turisme ha tingut a la ciutat de Girona que "ha tret molts pisos del mercat", especialment amb l'auge del turisme ciclista a la ciutat. A més, també carreguen contra els anomenats expats que han arribat a la ciutat els darrers anys i "que tenen sous molt més alts que la gent d'aquí". En aquest sentit, tots lamenten que la ciutat ha "perdut l'essència" especialment al Barri Vell de Girona.