Ja és al carrer el número 268 de la Revista de Girona, amb el dossier dedicat a la Catalunya del Nord, escrit per Cristina Badosa, Domènec Bernardo, Esteve Carrera, Òscar Jané, Eric Forcada, Guillem Cabezas, Esteve Valls i Joan Peytaví. La catalanitat de les comarques al nord del Pirineu sembla resumir-se en l’exhibició de banderes i en allò que anomenen "l’accent català". Però, en què consisteix i com es viu la catalanitat sota domini de l’Estat francès? I com afecta la desaparició, a la pràctica, de la frontera entre les comarques gironines i les nord-catalanes? Aquestes qüestions s’expliquen en l’ampli dossier d’aquest número.
A través de diferents articles, es ressegueixen les principals característiques culturals d’aquestes comarques (la situació actual de la llengua catalana, l’herència i el present de la novel·la, de les revistes i publicacions nord-catalanes, i la producció teatral, artística i musical). El dossier acaba ressaltant la importància de la Catalunya del Nord com a zona transfronterera, alhora que reflexiona sobre la possibilitat que hi hagi una "catalanitat en francès".
Altres temes
Aquest número 268 de la Revista també inclou diferents apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines. Es recorda Josep Vicente, polític i home de lletres i de cultura, traspassat recentment. El fotògraf Dani Salvà convida el lector a revisitar i recordar, a través de les seves fotografies, alguns oficis de la vida a pagès que amb la modernitat han esdevingut marginals. Sopa de Cabra torna a pujar als escenaris i Xavier Castillón explica l’impacte d’aquest retorn. Per la seva banda, Vicenç Pagès recupera l’obra literària de Vicenç Coma i Soley, protagonitzada per les flappers, les primeres noies alliberades de la cultura occidental, i una nova secció fa un recorregut per les discoteques dels anys 70 i 80. Daniel Bonaventura ens retorna a Màquina.
El retrat de grup de Jordi Puig el protagonitza l’Orquestra del Conservatori de Girona; Dani Vivern explica la relació entre l’occità i el català de Girona amb l’especialista Aitor Carreras, i Enric Roca ha visitat i descriu els orígens de les societats de socors mutus de l’Alt Empordà.
A les nostres comarques hi ha indrets construïts que exemplifiquen alguns principis de la geometria. Josep Maria Dacosta en comenta la importància pedagògica i la implicació d’alguns professors de matemàtiques amb aquests espais.
El número 268 de la Revista també inclou diferents apunts i cròniques sobre la societat, la història i la cultura gironines, com ara "El manifest de Girona", "Aiguaviva, per exemple", "Músics que fan teatre" (com el Cor de Teatre, etc.); una aproximació a l’artista Pep Camps, i un taller de creació dedicat a la verema a les comarques gironines.
