Per primera vegada en cinc anys s'han trobat exemplars de llagosta del tipus 'plegamans' a Catalunya. Ha estat al Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà), que compta amb un hàbitat adient per a la seva reproducció, ja que es troba en una zona oberta i no forestal de brolles amb estepes i brucs. Aquest ortòpter, caracteritzat per mesurar fins a deu centímetres, està protegit a nivell europeu per la seva extremada raresa. També té la funció ecològica de menjar-se altres tipus de llagosta, el que impedeix possibles plagues. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha anunciat que farà un seguiment de les poblacions de llagosta plegamans per intentar recuperar-la.

La llagosta plegamans està proposada com a espècie en perill d'extinció al futur catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya i forma part de la família dels saltamartins, someretes i grills. Fins ara, només s'havien trobat exemplars a cinc zones de Catalunya: als Ports de Tortosa, al Priorat, a l'Alt Urgell, a Sant Llorenç del Munt i, sobretot, al Parc natural del Cap de Creus.

Es tracta d'hàbitats on predominen les zones obertes no forestades, poc conservades i sovint afectades per incendis, que posen en perill la supervivència d'aquesta llagosta. Alhora, actuacions de prevenció d'incendis com la creació de tallafocs vulneren el cicle biològic d'aquesta espècie entre el juny i l'octubre.

La llagosta plegamans és partogenètica: les femelles es reprodueixen sense que un mascle les fecundi. La mateixa existència dels mascles en aquesta espècie, resulta un misteri. Els seus ous poden no eclosionar si les condicions són desfavorables per a la supervivència.

Al ser carnívora, la llagosta plegamans pot alimentar-se d'altres llagostes, mantis i ocasionalment, d'alguna sargantana petita. És per això que ajuda a mantenir l'equilibri de la població de llagostes, quelcom de gran ajuda per evitar que aquests insectes proliferin excessivament. Per això, la llagosta plegamans és l'únic ortòpter que figura a la llei de protecció dels animals.