Un estudi conclou que la MAT soterrada costaria igual que si fos aèria

Publicat el 20 de juny de 2008 a les 14:11
 
Segons ha justificat el propi Vergés, Red Eléctrica (REE) ha soterrat 16 quilòmetres de línia a l'aeroport de Barajas i l'estat francès també preveu soterrar el tram de Baixàs a Santa Llogaia i això, segons l'autor de l'estudi, justifica que a terres catalanes també es pot fer. Vergés ha afirmat que la línia no es vol soterrar a Catalunya perquè existeix una 'discriminació de REE cap als catalans'.
 
'No és acceptable la discriminació vers Catalunya, si soterrar és vàlid a França i Madrid també ha de ser possible aquí o és que la cosa canvia si el cable parla català?', s'ha demanat Vergés, que s'autoproclama 'economista independent'.
 
A més, l'autor posa de relleu que una línia aèria d'una vida útil de 40 anys té unes pèrdues d'un 72% de la inversió inicial per a construir-la. En canvi, segons dades de l'estudi, una línia soterrada té unes pèrdues d'un 24%. Vergés també ha explicat que els costos de soterrament d'aquest tipus de línies han baixat cinc vegades en els darrers quinze anys i que, tot plegat, suposa que fer la línia soterrada costa igual que fer-la aèria, si es té en compte el cost dels perjudicis ambientals i per la salut que comportaria una línia aèria.
 
Altres arguments de Vergés per desacreditar la necessitat de fer la línia és que s'hauran de talar a Catalunya prop d'un milió d'arbres. 'Com poden dir que la línia es fa sense perjudicar el medi ambient si desforesta d'aquesta manera', ha lamentat l'autor.
 
Vergés ha acusat Red Eléctrica de España (REE) de cometre accions de 'terrorisme ecològic' i ha acusat de prevaricació el mediador europeu, Mario Monti, perquè, segons ha afirmat, coneix documents interns on REE diu que la MAT s'ha de tractar com a interconnexió complerta des de Sentmenat a Baixàs però que, a petició de la Generalitat i l'estat espanyol, s'ha decidit fragmentar. Per això, aquest estudi serà inclòs en tots els processos judicials que les plataformes antilínia tenen presentats a la Tribunal Constitucional i a la Unió Europea.
 
L'autor de l'estudi també ha posat de relleu que el preu que es paga als propietaris que han de ser expropiats 'són dels anys 50' perquè les lleis que s'usen són encara de l'època franquista. Segons els seus càlculs, la mitjana que es paga als expropiats del tram Sentmenat-Bescanó de 412 euros per propietat.
 
Vergés també ha lamentat que s'hagi descartat l'opció de fer la línia a través de cable submarí que voregi la costa catalana i ha explicat que REE té previst un projecte per al 2010 per unir València i Mallorca (de Sagunt a Calvià) de 237 quilòmetres a través de cable submarí amb una tecnologia de 250 kV DC 400 MW.
 
Segons Vergés, documents interns de la pròpia REE posen de manifest que l'estat de la xarxa convencional del Girona és 'inadmissible' però, no obstant això, no preveuen cap inversió sinó que opten per fer una línia nova. Altres afirmacions que la companyia elèctrica fa en documents interns admeten que, segons ha assegurat Vergés, que el corredor d'infraestructures 'seria una bona ruta paral·lela per a un possible soterrament'.