«Blaus té els valors que es transmeten al carrer, els que s'aprenen de tu a tu»

Irene Galán, cap de colla dels Blaus, creu que el que diferencia les dues colles és "la forma de ser"

Irene Galán, cap de colla dels Blaus
Irene Galán, cap de colla dels Blaus | Cedida
30 de juliol de 2024, 14:44
Actualitzat: 01 d'agost, 17:34h

El proper 24 d'agost començarà la 41a edició de la Festa major de Blancs i Blaus de Granollers. Durant nou dies, la capital del Vallès Oriental viurà més de 250 actes festius de la mà de les dues colles que donen sentit a la festa. NacióGranollers ha parlat amb la cap de colla dels Blaus un mes abans d'aquesta cita de referència a la comarca i al país.

Irene Galán ocupa aquest càrrec des de l'estiu passat. Es va estrenar amb una derrota, però aquest any la colla blava vol conquerir la ciutat amb un fil conductor basat en el que anomenen la Universitat Popular dels Blaus. La competició entre les dues colles de Blancs i Blaus es va iniciar fa més de 40 anys a Granollers per revitalitzar la Festa Major, a través d'una antiga juguesca documentada a la ciutat a finals del segle XIX.

Universitat Popular... Què ens tenen preparat per aquesta Festa Major?
A la Universitat Popular dels Blaus trobarem moltes activitats de carrer. Perquè el que pretenem és demostrar que Blaus té carrer, que els valors es transmeten al carrer i que només participant de les activitats amb la gent, fent col·lectiu, construint junts, és possible construir la festa tal com la coneixem. Són els valors que només s'aprenen de tu a tu i a les terrasses dels bars.

Com es viu una Festa Major com a cap de colla?
Amb moltíssima intensitat, moltíssima. Durant tot l'any, perquè de fet no descansem en cap moment. És veritat que hi ha èpoques de més feina i èpoques de menys feina. A partir del mes de maig hi ha molta implicació i has de dedicar moltes hores. Com tota la junta, no és només el cap de colles.

"Estic molt agraïda i molt feliç de la responsabilitat i de l'honor que implica ser cap de colla d'una colla amb tant de bagatge"

Jo particularment ho visc d'una forma molt feliç, molt agraïda, molt recolzada per la colla, molt abraçada per tota la gent de l'entitat que té ganes de fer coses i que m'expliquen com se senten, quines idees tenen, de quina manera ho volen. I durant la Festa Major es viu amb un prisma fins i tot privilegiat, perquè al final, almenys per part meva, jo gaudeixo, ho intento gaudir anant a la majoria d'actes. Per mi és una espècie de trobada, de comunitat amb tota la gent de la colla, on es poden parlar de les reflexions de passat, de present i de futur de la colla, i per tant és molt interessant. Estic molt agraïda i molt feliç de la responsabilitat i de l'honor que implica ser cap de colla d'una colla amb tant de bagatge.

Què diferencia la colla blava de la blanca?
La forma de ser. Tu veus algú pel carrer o coneixes algú... i per la forma de parlar o de ser, tu dius, ui, això és molt blanc, ui, això és molt blau. És un tarannà. A mi sempre m'agrada dir que ser blau és un estil de vida i que es demostra amb els fets i no amb les paraules. Potser lligant-ho al centre d'interès d'aquest any podríem dir que blaus té molt carrer, té molt de valor de construir des de la base i no des de dalt. En realitat, en realitat, som iguals. Vull dir, al final les dues colles treballem perquè hi hagi una Festa Major digna i puntera a la ciutat, des del voluntariat al 100%. Això ens fa molt semblants en aquest sentit, però sí que és veritat que hi ha alguna cosa, no sabem ben bé quina, que ens diferencia.

Xavi Raich i Irene Galan, intercanviant-se mocadors l'any passat. Foto: Toni Torrillas.
Xavi Raich i Irene Galan, intercanviant-se mocadors l'any passat. Foto: Toni Torrillas.

Aquest any hi ha un canvi en els horaris nocturns, què li sembla?
El canvi d'horaris d'aquest any és un tema que l'hem anat treballant durant tot el curs. Ens ha portat certs maldecaps perquè no hem acabat d'estar d'acord en com s'han pactat els termes amb l'Ajuntament. Entenem que hi ha una problemàtica veïnal i que les reaccions que una hipotètica plataforma veïnal pugui tenir envers la Festa Major són un risc que no volem assumir, però creiem que s'hauria d'haver enfocat fa molt més temps i d'una manera molt més pautada i organitzada per part de l'Ajuntament. 

La percepció que tenim és que només estem cedint les colles i que, a més a més, no estem veient recompensada de la manera que creiem que hauria de ser aquesta sessió, quan no s'han acceptat directament aquests acords. Si bé és cert que es va acceptar el fet que hi ha una problemàtica i que s'havia de parlar amb els veïns, però sempre hem demanat una mediació a dues bandes, cosa que no hem tingut, i creiem que ara tot plegat arriba tard i no acabem d'estar del tot d'acord amb la manera de gestionar-ho a nivell polític.

"Això és un model d'èxit perquè empodera la ciutadania, amb ganes de participar activament a tot el que se li proposi"

Quin és el secret de l'èxit d'aquesta Festa Major?
El secret és el fet que es crea des de la ciutadania. No és l'Ajuntament que diu que aquests actes s'han de crear, sinó que és el poble i pel poble qui crea uns actes amb les necessitats que té, amb la realitat actual del present que té, amb els neguits que el porten a organitzar actes amb relat, amb discurs, amb coses a dir. I això fa que tothom se senti molt partícip i que pugui participar activament de les colles i que pugui crear i generar espais que siguin la seva parcel·la de confort dintre de la ciutat que durant tot l'any no té atractius més enllà de les botigues.

A més, tot i que ho organitzi la gent de les colles, la resta de gent es pot sentir partícip en tot moment. És a dir, tu pots comprar-te un mocador i ja formes part d'aquell bàndol, ja formes part de la colla, ja formes part dels Blaus o dels Blancs. Això ho converteix en un model molt unitari que iguala molt a totes les persones. I això és un model d'èxit perquè empodera la ciutadania, amb ganes de participar activament a tot el que se li proposi de forma molt voluntariosa.