Sovint -els periodistes hi contribuïm- simplifiquem els problemes. Per exemple: limitar a la transició energètica l'única estratègia per lluitar contra el canvi climàtic. I, en aquest àmbit, simplificar-ho a instal·lar energies renovables. Necessitem que la producció elèctrica sigui neta, evidentment. Però també -a banda de reduir el consum d'energia final i ser més eficients-, descarbonitzar l'economia.
En aquest camp, tothom pensa en la mobilitat: aconseguir que el parc de vehicles -a banda d'avançar cap a un model més basat en l'ús que en la propietat- sigui 100% elèctric. Però tant o més important -i, en canvi, molt desapercebut- és el sector residencial.
A la Unió Europea el 35% de les emissions estan vinculades als edificis i, l'element crític, són les calefaccions (i també l'aïllament tèrmic). A Catalunya, el 67% de les llars s'escalfen amb combustibles fòssils, majoritàriament gas, però també gasoil. També mereixen una atenció especial la problemàtica de les calderes centrals -un 7% a les comarques barcelonines-
En aquest context, fa uns mesos es va aprovar directiva d'eficiència energètica d'edificis (EPBD). Després de moltes negociacions, se'n va acordar una "eliminació gradual" abans del 2040 -algunes entitats apunten que ni així es podrà assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle-. A més, a partir de l'any vinent, els estats hauran d'eliminar qualsevol incentiu a la seva instal·lació.
Malgrat els objectius, com sol passar, el més calent és a l'aigüera. Un informe recent situa l'estat espanyol com un dels que posa més dificultats a la transició cap a les bombes de calor, l'alternativa més clara per descarbonitzar les calefaccions. A Catalunya, per exemple, no hi ha subvencions específiques, però també és cert que és tan important destinar diners als programes de transició energètica com que després les administracions tinguin recursos humans i materials per resoldre l'allau d'expedients (una altra opció seria gravar progressivament gas i gasoil per fomentar-ne el canvi).
Abans que la qüestió passi a ser una nova "guerra cultural" com ja ha passat en estats del centre d'Europa, serà molt important pensar com tirar endavant aquesta transició. Caldran recursos públics -i tant-, però socialment ben distribuïts, amb el mínim de burocràcia possible i amb múscul a l'administració per gestionar-ho. El canvi climàtic també es juga als edificis i no hi ha temps per perdre.
Adaptar-nos a les inundacions que vindran
Malgrat que cada vegada més veus apunten que vivim en una sequera estructural, Catalunya pateix episodis cada vegada més intensos -i localitzats- d'inundacions. Aquests dies d'octubre estarem molt pendents del radar i dels avisos del Meteocat així com de les comunicacions de Protecció Civil. Ambdues institucions, juntament amb l'ACA, es preparen per adaptar-se al nou escenari marcat per la crisi climàtica.
- El Meteocat canviarà els avisos de pluja: modificarà els llindars i n'introduirà un de nou per episodis de precipitacions molt intenses i estàtiques.
- Protecció Civil avisarà amb una notificació "intrusiva" als mòbils del risc d'inundacions imminents.
- I atenció a l'advertència: "Un pam d'aigua en un carrer és suficient per morir ofegat".
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Bèlgica estrena el pont per a vianants i bicis més llarg del país: 710 metres (llegit a La Libre).
- Els Estats Units superen els 20 GW instal·lats en bateries -l'equivalent a 20 reactors nuclears- per gestionar la producció elèctrica d'origen renovable (llegit a The Guardian).
- Condemnat l'ecologista parisenc que es dedicava a desinflar rodes de SUV per denunciar-ne la contaminació (llegit a Le Monde)
- El planeta s'escalfa... i a Suècia es produeix vi amb varietats del nord d'Itàlia (llegit a Climática).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins d'aquí a dues setmanes!