El canvi climàtic també es juga als edificis

«El 35% de les emissions estan vinculades al sector residencial i, l'element crític, són les calefaccions»

Els edificis també són claus en la lluita contra el canvi climàtic
Els edificis també són claus en la lluita contra el canvi climàtic | envato elements
26 d'octubre de 2024, 09:00

Sovint -els periodistes hi contribuïm- simplifiquem els problemes. Per exemple: limitar a la transició energètica l'única estratègia per lluitar contra el canvi climàtic. I, en aquest àmbit, simplificar-ho a instal·lar energies renovables. Necessitem que la producció elèctrica sigui neta, evidentment. Però també -a banda de reduir el consum d'energia final i ser més eficients-, descarbonitzar l'economia.

En aquest camp, tothom pensa en la mobilitat: aconseguir que el parc de vehicles -a banda d'avançar cap a un model més basat en l'ús que en la propietat- sigui 100% elèctric. Però tant o més important -i, en canvi, molt desapercebut- és el sector residencial.

A la Unió Europea el 35% de les emissions estan vinculades als edificis i, l'element crític, són les calefaccions (i també l'aïllament tèrmic). A Catalunya, el 67% de les llars s'escalfen amb combustibles fòssils, majoritàriament gas, però també gasoil. També mereixen una atenció especial la problemàtica de les calderes centrals -un 7% a les comarques barcelonines-

edificis calefaccio canvi climatic

En aquest context, fa uns mesos es va aprovar directiva d'eficiència energètica d'edificis (EPBD). Després de moltes negociacions, se'n va acordar una "eliminació gradual" abans del 2040 -algunes entitats apunten que ni així es podrà assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle-. A més, a partir de l'any vinent, els estats hauran d'eliminar qualsevol incentiu a la seva instal·lació.

Malgrat els objectius, com sol passar, el més calent és a l'aigüera. Un informe recent situa l'estat espanyol com un dels que posa més dificultats a la transició cap a les bombes de calor, l'alternativa més clara per descarbonitzar les calefaccions. A Catalunya, per exemple, no hi ha subvencions específiques, però també és cert que és tan important destinar diners als programes de transició energètica com que després les administracions tinguin recursos humans i materials per resoldre l'allau d'expedients (una altra opció seria gravar progressivament gas i gasoil per fomentar-ne el canvi).

Abans que la qüestió passi a ser una nova "guerra cultural" com ja ha passat en estats del centre d'Europa, serà molt important pensar com tirar endavant aquesta transició. Caldran recursos públics -i tant-, però socialment ben distribuïts, amb el mínim de burocràcia possible i amb múscul a l'administració per gestionar-ho. El canvi climàtic també es juga als edificis i no hi ha temps per perdre.

Adaptar-nos a les inundacions que vindran

Malgrat que cada vegada més veus apunten que vivim en una sequera estructural, Catalunya pateix episodis cada vegada més intensos -i localitzats- d'inundacions. Aquests dies d'octubre estarem molt pendents del radar i dels avisos del Meteocat així com de les comunicacions de Protecció Civil. Ambdues institucions, juntament amb l'ACA, es preparen per adaptar-se al nou escenari marcat per la crisi climàtica.

La volta al món en quatre notícies

  1. Bèlgica estrena el pont per a vianants i bicis més llarg del país: 710 metres (llegit a La Libre).
  2. Els Estats Units superen els 20 GW instal·lats en bateries -l'equivalent a 20 reactors nuclears- per gestionar la producció elèctrica d'origen renovable (llegit a The Guardian).
  3. Condemnat l'ecologista parisenc que es dedicava a desinflar rodes de SUV per denunciar-ne la contaminació (llegit a Le Monde)
  4. El planeta s'escalfa... i a Suècia es produeix vi amb varietats del nord d'Itàlia (llegit a Climática).
riudecanyes sequera foto setmana

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins d'aquí a dues setmanes!

Arxivat a