La Unió Europea va acordar després de molts estires-i-arronses que les calderes de gas desapareguessin dels habitatges abans del 2040. Tanmateix, la realitat és que encara ara el 67% dels domicilis de Catalunya s'escalfen amb combustibles fòssils. De fet, un informe internacional alerta que al conjunt del continent, però especialment a l'estat espanyol, hi ha moltes barreres que eviten una ràpida transició cap a la bomba de calor, l'alternativa més clara per avançar en la descarbonització en aquest àmbit.
És clau descarbonitzar els edificis
Quan es parla de transició energètica tothom pensa a instal·lar energies renovables. Ara bé, és igual d'important aconseguir electrificar el màxim de la demanda d'energia, sigui en l'àmbit de la mobilitat o en el dels habitatges. De fet, un 35% de les emissions del sector energètic a la Unió Europea estan vinculades als edificis. Evidentment, l'ús de combustibles fòssils -principalment gas, però també petroli- per a calefacció n'és el principal responsable.
En aquest marc, fa uns mesos es va aprovar directiva d'eficiència energètica d'edificis (EPBD, per les seves sigles en anglès). Entre altres, es va acordar una "eliminació gradual" fins al 2040 de l'ús dels combustibles fòssils per a calefacció. A més, es va incloure eliminar a partir del 2025 qualsevol incentiu a la seva instal·lació.
En el seu moment, des de diversos àmbits ja es va criticar la decisió -inicialment, es considerava l'eliminació per al 2035-, ja que es considerava que faria impossible assolir la neutralitat climàtica de cara a mitjan segle. De fet, tenint en compte la llarga vida útil i la durabilitat dels sistemes de calefacció, la bomba de calor es considera un dels elements crucials per fer-ho possible.
Un avanç massa lent
En els darrers anys la venda de bombes de calor ha augmentat, però de manera desigual entre països i, sobretot, massa lenta per complir objectius com els 60 milions d'unitats instal·lades l'any 2030-. Tanmateix, ja el 2023 es va notar una frenada que s'ha constatat el primer semestre d'enguany, amb una caiguda del 47%.
Un dels motius que ho expliquen és el pla d'acció promès per la Comissió Europea i que ja acumula quasi un any de retard. Havia de servir per ajudar a orientar i augmentar la inversió al conjunt de la UE. Un informe del think tank Reform Institut, publicat aquest dilluns coincidint amb el Dia Europeu de la Bomba de Calor, conclou que cap dels grans estats europeus aplica polítiques prou sòlides per impulsar-ne l'adopció generalitzada.
L'estudi se centra en els deu països que concentren el 80% de la demanda -inclòs el Regne Unit-. Cap dels analitzats "aprova" i l'estat espanyol és el segon amb pitjor nota, només per davant de Romania. El 2023 se'n van vendre 206.679 i l'stock actual se situa en un milió i mig. Es tracta de només 31 bombes de calor per cada 1.000 habitants, per sota de Suècia (228), França (88) i Itàlia (79), però per sobre dels Països Baixos (30), Alemanya (24), Polònia (18) i el Regne Unit (6).
L'informe de Reform Institut critica, entre altres, en el cas espanyol les diferències entre comunitats autònomes. A Catalunya, per exemple, no hi ha subvencions específiques, malgrat que sí que se'n promou la instal·lació a través de les línies de rehabilitació energètica d'edificis que gestiona l'ICAEN per poblacions de menys de 5.000 habitants i la secretaria d'Habitatge pels municipis més grans.
En un context en què l'estat espanyol ja ha superat àmpliament el 50% d'electricitat produïda per fonts renovables, un dels punts febles és precisament la descarbonització i l'electrificació d'alguns sectors. "Si vol continuar sent líder en la transició energètica, cal donar suport a sistemes de calefacció i refrigeració nets. Això implica posar les bombes de calor al nucli de les polítiques", apunta Francisco Zoluaga, responsable d'Ecodes. "Augmentar l'electrificació en l'àmbit residencial, sobretot en climatització, és un compte pendent. Crear un pla estatal de finançament públic per a les bombes públiques és una obligació", afegeix Ismael Morales, responsable de polítiques climàtiques de la Fundació Renovables.
En aquest sentit, l'informe de Reform Institut apunta quatre recomanacions per al cas espanyol:
- Augmentar l'import de la subvenció disponible per a cada llar i el pressupost global dels ajuts.
- Millorar l'experiència del consumidor amb millor informació i predictibilitat dels esquemes de finançament.
- Implementar un sistema on les subvencions siguin directament deduïbles del cost inicial.
- Supervisar els instal·ladors per garantir una alta qualitat.