Per què és una bona notícia que no arribin vaixells amb aigua?

Acostumats a males notícies, aquesta setmana n'he pogut avançar una de bona. Dimarts vaig explicar que Barcelona no necessitarà vaixells amb aigua potable aquest estiu. Dos dies després el Govern ho oficialitzava: no caldrà endurir les restriccions per sequera en els mesos vinents.

Les pluges d'aquest març -el mes més plujós dels dos darrers anys- han estat una sorpresa positiva. A bona part de la meitat nord s'ha duplicat la precipitació mitjana i els embassaments del sistema Ter-Llobregat han guanyat més de 20 hm3 en quatre setmanes.

L'anunci que no caldran noves restriccions ha arribat en plena precampanya. I algú, amb mala intenció, podria pensar que és electoralista. Segons la meva opinió, res més lluny de la realitat, ja que és una qüestió de dades i matemàtiques. El coixí respecte al llindar d'emergència 2 (67 hm3) és suficient per, en el pitjor dels casos, no entrar-hi abans de l'octubre.

Curiosament, la notícia que no caldrien vaixells va generar a xarxes -té el valor que té- força reaccions escèptiques o directament crítiques, com si fos una mala decisió. No hi estic d'acord per:

1. Els vaixells des de Sagunt haurien aportat poc més de 7 hm3 fins a final d'any -menys que el consum d'un mes-.
2. El cost és desmesurat: pot arribar a multiplicar per 180 el fet de captar-la al Ter.
3. L'opció de Sagunt era de les més cares: aigua dessalinitzada i lluny de Barcelona.
4. La imatge de la ciutat. És el menys important, però segur que preocuparia a molts sectors.

Malgrat la clara recuperació, la situació continua sent molt complicada -pitjor que les altres dues grans sequeres recents-. Els pantans del conjunt de les conques internes, per exemple, se situen al 17,4%, mentre que fa un any estaven al 26,6%. L'estiu serà dur, però no dramàtic.

9 d'abril, un abans i un després de la crisi climàtica

El dimarts 9 d'abril pot suposar un abans i un després en la crisi climàtica. El TEDH s'haurà de pronunciar sobre tres casos pioners que denuncien la inacció dels estats. Si les resolucions fossin favorables s'establiria jurisprudència sobre com els drets humans es poden veure afectats pels danys sistemàtics al clima. Aquests són les tres demandes que es resoldran:

1. Joves portuguesos contra Portugal i 31 estats més. El punt de partida són els incendis de Portugal del 2017 que van provocar la mort de 66 persones. La denúncia al·lega que van ser "una conseqüència directa del canvi climàtic que suposa riscos per a la salut". Va arribar a la justícia europea directament -sense passar per les instàncies estatals- i es va interposar contra 32 estats.
2. KlimaSeniorinnen contra Suïssa. L'Associació de Dones Grans per a la Protecció del Clima de Suïssa denuncia la inacció del país helvètic per "violar el dret a la vida i a la salut", pels efectes de les onades de calor sobre la salut.
3. Damien Carême contra França. Demanda d'un eurodiputat i exalcalde que considera el seu municipi restarà molt exposat als impactes del canvi climàtic i que el govern francès no ha aplicat mesures per frenar les emissions.

La volta al món en quatre notícies

1. La pèrdua de la selva tropical continua a un ritme de 10 camps de futbol per minut: malgrat que la situació va millorar al Brasil i Colòmbia, el 2023 es va perdre la superfície equivalent a Suïssa (llegit a The Guardian).
2. Zimbàbue declara l'escenari de desastre per sequera. El president Emmerson Mnangagwa anuncia que el país necessita 2.000 milions de dòlars per fer front a la fam (vist a la BBC).
3. La competència xinesa fa retrocedir Tesla, que ha venut un 8% menys de cotxes. Ara, a més, tindrà la competència de Xiaomi (llegit a Semafor).
4. Mèxic es crema: quasi 25.000 hectàrees cremades per una setantena d'incendis en plena sequera vinculada al Niño (llegit a El País).

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!