Totes les grans ciutats haurien de tenir activa una zona de baixes emissions (ZBE). No ho dic jo, ho obliga la llei espanyola de canvi climàtic. La realitat? Només la tenen 7 dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants (i 3 de 38 dels majors de 20.000 amb excés de contaminació), un incompliment que en el cas de l'Estat s'eleva a 19 de 151.

Es pot discutir si la mesura és la més efectiva, si pot arribar a ser injusta -les ordenances s'han anat modificant per afectar el mínim els sectors més vulnerables- i sobretot que s'ha de poder combinar amb pacificacions, facilitar la mobilitat activa, park and ride i més bon transport públic des de les perifèries als centres.

Ara bé, el que no es pot discutir és que els ajuntaments han tingut tot el temps per aplicar-les, entre altres perquè Barcelona, Sant Cugat o Sant Joan Despí van complir els terminis amb suficiència. La llei obligava a tenir-les en funcionament l'1 de gener de 2023. Just abans, es va aprovar un reial decret que desenvolupava com havia de ser i que va incloure una pròrroga de 18 mesos per adaptar-ne les existents. Malgrat que no ho diu, es va entendre com una moratòria general... que tampoc ha servit.

Aquests dies, amb els companys de les edicions locals de Nació, hem posat la lupa en totes les ciutats que encara no tenen ZBE activa. Sorprenen dues coses: que intenten negar l'incompliment flagrant -malgrat que la llei és molt clara- i que, en alguns casos, tampoc tenen massa pressa. Malgrat que a Girona podria entrar en vigor aquest novembre mentre que a Sabadell, Terrassa i Rubí ho farà l'1 de gener del 2025, en ciutats com Lleida i Tarragona no preveuen completar-ne el desplegament fins al 2027 i 2028, respectivament.

També està pendent l'aprovació del pla de qualitat de l'aire de Catalunya, que justament ha vist com l'intent de prohibir els vehicles amb etiqueta groga a partir del 2026 generava un rebuig molt important, especialment per part de les ciutats de la segona corona metropolitana. S'ha rebaixat l'objectiu dues vegades -finalment serà el 2028- i caldrà veure si s'aprova com a decret abans que el Govern se'n vagi de vacances.

Les ZBE no són importants per se. Són una de les vies per reduir una contaminació que és la segona causa de mort a escala mundial. I si complir la legislació ambiental catalana i estatal no sembla que importi massa a ningú, almenys ho podríem fer per no superar els nous límits que la Comissió Europea ha marcat per al 2030. Europa ens mirarà i aleshores incomplir les lleis climàtiques ja no serà gratis.

Catalunya no aconsegueix reduir les emissions

Com passa amb la contaminació, amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle Catalunya ho intenta, però no se n'acaba de sortir. S'acaben de fer públiques les dades oficials... del 2022:

• Una reducció del 0,2% respecte al 2021, malgrat que l'economia va créixer un 6,7%.
• Un 4% més que el nivell base del 1990.
• Cal una reducció del 28,7% per arribar a l'objectiu europeu del 2030.

En vaig parlar amb Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic:

• “La baixada no és suficient, hauríem d'arribar a un 6% anual”.
• Calen canvis estructurals en tots els sectors”.

La volta al món en quatre notícies

1. El cactus arbre de Key Largo (Pilosocereus millspaughii) s'ha convertit en la primera espècie de Florida extingida per l'augment del nivell del mar (llegit a The Guardian).
2. Els laboristes volen convertir el Regne Unit en una superpotència renovable, ho aconseguiran? Starmer vol duplicar l'eòlica terrestre, triplicar l'energia solar i quadruplicar l'eòlica marina per al 2030 (llegit a Recharge News).
3. Copenhaguen recompensarà als turistes amb comportaments sostenibles amb visites gratuïtes als museus, àpats o tallers, entre altres (llegit a The New York Times).
4. Xarxes centralitzades i públiques de fred a Lió per combatre la canícula (llegit a Le Monde)

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!