A Catalunya hi ha entre 2 i 3 milions de tones d'amiant, un material que si es degrada pot provocar greus malalties com el càncer de pulmó. El Govern acaba d'aprovar una llei per avançar en la identificació i accelerar-ne l'eliminació. On podem tenir amiant? Què hem de fer si en tenim? Es pot portar a deixalleries? A continuació, cinc preguntes amb resposta.
1. Com saber si la teulada de casa té amiant?
Un dels principals usos de l'amiant en construcció són les teulades i cobertes, un element que, en alguns casos, pot quedar fora del nostre camp de visió. En aquest sentit, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha fet una primera aproximació per calcular quant fibrociment tenim al país.
Fa pocs mesos va realitzar uns vols per cartografiar les teulades d'almenys 35 metres quadrats amb amiant. Tot plegat va permetre identificar un total de 800.000 tones d'aquest material -lluny dels 2 o 3 milions que es calcula que encara hi ha- que es pot consultar en aquest visor. Més enllà que aquesta xifra no es té en compte les cobertes més petites o altres elements, tampoc es poden identificar si estan tapades amb pintura, vegetació o altres materials. En aquest sentit, està previst que en els pròxims mesos es vagi refinant l'algoritme que permet identificar aquestes teulades.
2. Més enllà de les cobertes: on pot haver-hi amiant?
Més enllà de les teulades, entre les dècades dels 60 i els 80 del segle passat es va utilitzar el fibrociment -conegut popularment com a uralita per l'empresa que el produïa- en gran quantitat d'elements de construcció.
- Balcons amb plaques
- Tanques
- Canonades
- Plaques de fals sostre
- Paviments vinils
- Escalfadors d'aigua
- Dipòsits d'aigua
- Jardineres
- Reixes de ventilació
- Xemeneies
3. En quins casos cal trucar a una empresa especialitzada?
El fibrociment té una vida útil entre 30 i 50 anys. A partir d'aquest moment, es pot començar a degradar, alliberar les fibres i esdevenir un greu problema de salut. De fet, la legislació vigent només obliga a retirar-lo si està en mal estat. Si l'amiant està en forma de grans estructures i, per tant, cal desmuntar-lo, és obligatori contractar una empresa especialitzada inscrita al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA). Els seus professionals han de treballar en condicions de seguretat i de salut molt exigents així com amb un pla de treball específic per executar la retirada. Per exemple: cada dia no es poden superar les quatre hores d'exposició a materials amb amiant, les estones de descans s'han de produir a zones no exposades i cada vegada caldrà descontaminar tant el treballador com el material utilitzat.
4. En quins casos podem fer-ho directament? Com s'ha de manipular l'amiant?
Si els elements d'amiant no són molt grans, estan en relatiu bon estat i no cal desmuntar-los, està permès que el particular pugui realitzar la retirada. Estem parlant, per exemple, de dipòsits d'aigua, jardineres, teules o petites cobertes.
Igualment, cal extremar les mesures de seguretat. Concretament, cal utilitzar guants, mascareta i granota d’un sol ús. També s'ha de mullar el material per evitar que volin les xifres, però mai s’ha de trencar, tallar ni foradar. En acabar, cal llençar tots els materials de protecció i dutxar-se.
5. En quines deixalleries es pot portar?
En els darrers anys, per afavorir la retirada d'amiant, s'ha introduït la possibilitat que els usuaris portin l'amiant directament a algunes deixalleries. De moment, són quatre:
- Punt verd de la Vall d'Hebron (Barcelona)
- Cerdanyola del Vallès
- Bellpuig d'Urgell
- La Seu d'Urgell
La llei preveu desenvolupar un pla d'infraestructures per a la retirada de l'amiant que fixi una xarxa de deixalleries -fonts de l'Agència de Residus parlen de desenes per donar cobertura al conjunt del país, malgrat que destaquen que no és una operació fàcil- que acceptin aquest residu especial.
Per portar-lo, cal dur-lo ben empaquetat i separat de la resta de residus. En aquestes deixalleries preparades, hi ha un espai aïllat i també es compta amb unes bosses específiques per assegurar-ne l'aïllament. Els operaris, evidentment, disposen dels equips de protecció individual (EPI) així com la formació per manipular-ho.
Sigui des d'aquestes quatre deixalleries o a través de les empreses especialitzades, tots els materials amb amiant de Catalunya van a parar a un abocador de residus especials de Castellolí (l'Anoia). Amb l'actual ritme de retirada -unes 20.000 tones anuals-, la seva capacitat s'esgotarà en una dècada aproximadament.