El dimarts 12 de novembre al vespre l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va emetre un avís vermell que afectava les Terres de l'Ebre mentre que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) el tenia de calor taronja. Aquesta aparent contradicció -cada servei utilitza uns models, uns llindars i uns àmbits geogràfics específics- va generar certa confusió entre els mitjans i la ciutadania. Ara bé, la llei és clara i s'atribueix la competència en exclusiva a l'organisme de la Generalitat. Tanmateix, algunes intervencions del Govern -com la consellera Núria Parlon situant al mateix nivell les dues agències en diverses rodes de premsa- han generat “preocupació i un fort malestar” en el si del Meteocat, segons ha pogut constatar Nació a partir de diverses fonts.
Dels avisos del Meteocat a les alertes de Protecció Civil
Una de les confusions que s'han pogut constatar aquests dies és la diferència entre avisos i alertes. Les agències meteorològiques realitzen avisos si consideren que es pot superar un determinat llindar de perill, sigui aquests dies per intensitat o acumulació de pluja o a l'estiu per temperatures extremes.
Aquests avisos, que a Catalunya el Meteocat realitza a escala comarcal, arriben a Protecció Civil. Allà, segons explica la subdirectora Imma Solé, aquesta informació se suma a la d'altres fonts, des de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre -embassaments o cabals del riu, les trucades del 112, les actuacions dels Bombers de la Generalitat o les incidències del Servei Català del Trànsit, entre altres.
Amb tota aquesta informació, Protecció Civil decideix si activa en prealerta un pla d'emergències com l'Inuncat o, en cas que la situació es compliqui, ja es faci en alerta com ha passat en els dos darrers temporals provocats per una DANA. “En aquestes setmanes no s'ha arribat sortosament a la fase d'emergència quan els danys comencen a ser importants”, explica Solé en declaracions a Nació.
Els protocols indiquen en cada cas quines accions prendre, a quines administracions cal avisar i quins operatius activar. Per altra banda, en casos molt concrets es decideix enviar alertes als mòbils. Per inundacions, només se n'havia enviat una al Montsià el setembre de 2023, però en les darreres setmanes ja l'han rebut milions de catalans, tant a l'Ebre i Tarragona com a l'entorn de Barcelona.
“Tenen la capacitat de difusió molt àmplia en poc temps, però no poden ser molt freqüents o perdran efectivitat”, admet la subdirectora de Protecció Civil. En aquest sentit, considera que en un context de fenòmens meteorològics extrems més freqüents “cal un procés d'aprenentatge com ja ha passat en alguns municipis en risc químic”. “La població ha d'entendre que si enviem un missatge de pluja molt intensa el que ha de fer és resguardar-se i no anar a buscar la canalla a l'escola”, exemplifica.
Protecció Civil prioritza el Meteocat
La llei 15/2001 consagra el Servei Meteorològic de Catalunya com el responsable d'aquesta competència en exclusiva. “És l'única comunitat autònoma on passa, a la resta depèn de l'Agència Estatal de Meteorologia”, explica la seva directora Sarai Sarroca.
Per Protecció Civil també està clar la font principal d'informació meteorològica. “En els nostres plans està regulat quines decisions prendre a partir dels avisos del Meteocat”, assegura la subdirectora Imma Solé. De fet, tenen un contacte permanent a través de videoconferència i, en cas d'avisos de nivell 4 sobre 6, són un dels organismes que participen en el comitè tècnic del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
Protecció Civil utilitza els avisos del Meteocat com un dels elements clau per les seves alertes
Ara bé, la subdirectora de Protecció Civil assegura que “també reben i valoren la informació de l'Aemet”. “Hi tenim contacte i sempre l'hem aprofitat”, afegeix en declaracions a Nació. Considera que la situació del dimarts 12 de novembre no va ser problemàtica, ja que malgrat tenir nivells d'avís diferent -taronja o vermell, segons l'agència-, el pronòstic era molt coincident.
“Malestar i preocupació” al Meteocat
“Aquesta tarda el Meteocat i l'Aemet tornaran a fer una actualització d'aquesta predicció” van ser les paraules de Núria Parlon, consellera d'Interior, en la roda de premsa posterior al consell executiu del dimarts 12 de novembre. A mitja tarda, quan es van anunciar les restriccions de mobilitat i el tancament de les escoles per a l'endemà a cinc comarques de l'Ebre i el Camp de Tarragona va tornar a situar els organismes català i espanyol en peu d'igualtat.
Algunes fonts del Meteocat admeten “preocupació i molt malestar” pel fet que la consellera Parlon els va posar en peu d'igualtat respecte a l'Aemet
Habitualment, la Generalitat només feia referència al seu servei meteorològic -no hi ha constància que cap altre conseller hagués parlat de l'Aemet- i aquest fet va generar una notable sorpresa en el sector. Algunes fonts del Meteocat consultades per aquest mitjà admeten “preocupació i molt malestar” mentre que altres parlen “d'incomoditat” en un context de “màxima pressió” pels efectes que podia tenir una segona DANA al sud del país.
Sarai Sarroca evita fer-ne valoracions, però sí que ha admès que fins ara “a nivell pràctic no hi ha hagut canvis” en la relació entre organisme en un episodi meteorològic advers, però que “a nivell polític és evident que sí que s'han produït”. La directora del Meteocat, en aquest sentit, es remet a la llei de meteorologia aprovada el 2001: “Seria molt greu que es canviés”.