Catalunya té un total de 1.433 urbanitzacions inventariades. Són grups de cases escampades pels termes municipals, especialment a les segones i terceres corones metropolitanes, i concebudes inicialment com a espais de segona residència per passar el cap de setmana. Després de cent anys de la construcció de s'Agaró, una de les primeres a Catalunya, la sostenibilitat d'aquest model urbanístic ha estat àmpliament qüestionada. Molts d'aquests complexos, edificats dècades enrere, han deixat de ser segones residències i han multiplicat la població de municipis com la Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d'Anoia (Anoia) o Montmell (Baix Penedès), que ha quadriplicat els seus habitants des de l'any 2000. Mantenir les urbanitzacions, oferir-hi serveis o fins i tot regularitzar-les planteja greus problemes a ajuntaments i propietaris. Quins són els seus problemes, com s'hi viu, hi ha previst algun canvi? Comencem amb aquest una sèrie de tres reportatges a Nació -llegir aquí el segon i el tercer- per aprofundir en un estil de vida de centenars de milers de catalans.
Quan i on van aparèixer les primeres urbanitzacions?
Francesc Muñoz, doctor en geografia urbana i professor de la UAB, ha estat un dels assessors de l'exposició Subúrbia, la construcció del somni americà, que ha comissariat el periodista nord-americà Philipp Engel. Aquesta exposició que s'ha fet al CCCB aclareix molts interrogants sobre l'origen de les urbanitzacions.
Segons Muñoz, les urbanitzacions catalanes tenen un precedent als Estats Units, els suburbs. Un concepte que no es pot confondre amb la paraula catalana suburbi, que designa un barri perifèric, en males condicions i que s'associa amb la marginalitat. Els suburbs americans són conjunts d'habitatges unifamiliars amb jardí situats als extraradis de la metròpoli i que, normalment, estan habitats per persones de classe mitjana o alta.
L'origen d'aquest model urbanístic es remunta a principis del segle XX, quan, gràcies al cotxe i la xarxa de transport públic, les classes altes americanes van marxar de les ciutats, densament poblades i industrialitzades, per instal·lar-se en zones més allunyades. Aquest èxode cap al camp estava propiciat per la creença que els ambients rurals eren més saludables. "Viure en aquests indrets va ser possible gràcies a les millores del transport. En primer lloc la invenció del tren, després del tramvia i finalment de l'automòbil", explica Muñoz.
"Sempre es produeix una idealització del somni americà a totes les sèries i pel·lícules de tots els temps, que mostren la vida d'una família en una casa unifamiliar"
francesc muñoz, professor de la uab
La construcció industrial de cases va abaratir-ne el cost i viure en barris residencials es va ser possible fins i tot per les classes treballadores. Aquest estil de vida es va popularitzar amb el suport d'empreses de cotxes o d'electrodomèstics i va aparèixer àmpliament en la producció cultural americana. "Sempre es produeix una idealització del somni americà a totes les sèries i pel·lícules de tots els temps, que mostren la vida d'una família en una casa unifamiliar", declara Muñoz.
L'aparell de propaganda de l'american way of life també va arribar a Europa i a Catalunya, per exemple, amb la Fira Internacional de Mostres a Barcelona.
El somni català de la caseta i l'hortet
A Catalunya les primeres urbanitzacions també van construir-se a principis del segle XX emmarcades en l'ideari noucentista i d'una natura civilitzada, al servei de l'home.
"La burgesia catalana, d'una banda, necessitava la Barcelona industrial, però de l'altra, aquesta ciutat representava els perills d'una societat desigual. La idea de la caseta i l'hortet -expressió popularitzada per Francesc Macià- és la solució perfecta, s'idealitza la Catalunya interior, lluny de les fàbriques, i s'utilitza com a sinònim de vida en tranquil·litat", explica Muñoz.
En el cas català, doncs, l'americanització es barreja amb l'ideari noucentista, un còctel cultural que fomentaria l'aparició de les urbanitzacions de mitjans del segle XX.
El boom de les urbanitzacions
Les urbanitzacions van començar a multiplicar-se arreu de Catalunya entre els anys seixanta i setanta del segle passat amb l'arribada de ciutadans d'altres parts de l'Estat i l'esclat de les anomenades classes mitjanes. Amb parcel·les a preus assequibles, enmig del bosc, els promotors van vendre paradisos de l'estiueig amb noms exòtics com Júnior Park, Niagara Park, Vista Pirineu o Canadà Park. Els principals compradors eren famílies que venien de la ciutat buscant un lloc per passar el cap de setmana i complir el somni de tenir una caseta amb jardí.
El doctor en ciències ambientals i geògraf Martí Boada sosté que una de les causes d'aquest fenomen es troba en la necessitat dels grans propietaris de donar rendibilitat econòmica als terrenys forestals, que amb l'arribada dels hidrocarburs van deixar de ser útils.
És a partir d'aquest moment, que promotors i empreses constructores comencen a adquirir aquestes finques forestals, a preus reduïts i a vendre'ls reparcel·lats a un preu superior, com si fos terreny urbà. Un exemple és el mas Can Salvà a Riells i Viabrea (la Selva) que el 1969 va ser adquirit per una empresa que vendria els 450.221 metres quadrats de finca en forma d'urbanització.
"Una de les causes del fenomen es troba en la necessitat dels grans propietaris de donar rendibilitat econòmica als terrenys forestals, que amb els hidrocarburs van deixar de ser útils", diu Martí Boada
Segons Boada, el primer que se solia fer era urbanitzar els contorns de la masia, que es reconvertia en restaurant o botiga de queviures i que també solia ser el punt de venda de les parcel·les. El complex residencial a vegades podia tenir una piscina comunitària i, fins i tot, equipaments esportius com pistes de tenis.
Campanyes publicitàries
Les promocions d'habitatges i parcel·les en urbanitzacions anaven acompanyades de grans campanyes publicitàries. En el cas de Mas Altaba, a Maçanet de la Selva, van arribar a construir com a reclam turístic un petit xalet amb unes figures de mida real que representaven els dibuixos de la sèrie d'animació Heidi, molt popular a la dècada dels setanta.
Un altre cas és el de la urbanització Miami Platja, a Mont-roig del Camp, en què es van rebatejar moltes de les platges amb topònims nord-americans com a tècnica de màrqueting. Hi troben noms com Cala Califòrnia o Cala dels Àngels, en honor a la ciutat de Los Angeles.
A Cabra del Camp, per la seva banda, el reclam va ser una estàtua de 14 metres de Mazinger Z, un robot conegut pel crit de "Punys fora!". Ara, per cert, rep milers de visitants per fotografiar-s'hi.
Els preus assequibles de les parcel·les a les urbanitzacions catalanes van atreure a molta de la immigració espanyola que acabava d'arribar a Catalunya i vivia en pisos petits a les ciutats. Es van començar a edificar habitatges de segona residència, que molts cops estaven construïts manualment pels mateixos residents. Moltes d'aquestes urbanitzacions no tenien els permisos en regla i encara avui en dia es troben en un estat d'alegalitat. "Hi ha moltes urbanitzacions a Catalunya que tenen grans mancances i el procés per regularitzar-les és molt lent", explica Muñoz.
La decadència d'un model urbanístic
Només a la demarcació de Barcelona hi ha 335 urbanitzacions que presenten grans dèficits urbanístics. "Les primeres urbanitzacions dels anys seixanta han evolucionat fatal, han envellitmolt malament", explica Muñoz. Les dificultats dels ajuntaments per mantenir aquests complexos residencials han provocat que molts carrers estiguin en situacions precàries i apareguin constantment irregularitats en els subministraments d'aigua, gas o electricitat.
"Les urbanitzacions són monstres urbanístics en què és molt complicat mantenir tots els serveis al dia, no estan contemplades en el mapa conceptual de la Generalitat"
Natàlia figueras, alcaldessa de maçanet
És el cas de la urbanització Residencial Parc, a Maçanet de la Selva, on el 2022 hi va haver problemes en el subministrament d'aigua potable per un problema en la infraestructura. L'ajuntament va haver d'assumir-ne la gestió i va invertir-hi uns 600.000 euros per poder arreglar el servei.
Molts ajuntaments no tenen prou recursos per assumir aquestes grans despeses i molts cops se senten desemparats. "Les urbanitzacions són monstres urbanístics en què és molt complicat mantenir tots els serveis al dia, no estan contemplades en el mapa conceptual de la Generalitat", denuncia l'alcaldessa de Maçanet, Natàlia Figueras.