Capbussar-se a les platges catalanes pot ser un remei ideal contra la calor. Ara bé, a banda de tenir en compte que són espais naturals amb una elevada biodiversitat, també cal tenir en compte que algunes d'aquestes espècies poden suposar un risc per als banyistes. En aquest sentit, a més de respectar l'entorn, és clau fer cas als colors de les banderes que onegen a les platges, que indiquen la possibilitat de perills vinculats a les condicions de la mar, però també a la presència de fauna com la caravel·la portuguesa, la rajada, el peix aranya i diverses espècies de taurons, entre altres.
La caravel·la portuguesa
La caravel·la portuguesa, amb un aspecte similar a les meduses és una de les espècies més perilloses que es poden trobar avui al litoral català. Aquesta criatura marina té un cos gelatinós en forma de vela que flota sobre el mar i es mou amb l'impuls del vent. També està dotada d'uns tentacles molt llargs amb més d'un milió d'elements urticants per centímetre quadrat. La reacció que produeixen a la pell és molt dolorosa i té conseqüències neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques per al cos.
La picada d'una caravel·la portuguesa pot resultar mortal per a un nen, però en principi no hauria de ser extremadament perjudicial en adults. Els símptomes principals són coïssor i picor, dolors intensos, nàusees, febre i vòmits.
Aquesta espècie, que no és pròpia de les aigües mediterrànies, ja ha estat detectada en diversos llocs de la Costa Daurada, on van haver de tancar platges. Es preveu que la caravel·la portuguesa s'expandeixi durant els anys vinents a causa de la contaminació orgànica, l'increment en la temperatura de l'aigua i la reducció del nombre de depredadors.
La rajada
La rajada és una espècie solitària que viu en entorns sorrencs de poca profunditat i que molts cops es troba mig enterrada a l'espera de preses. Malgrat que n'hi ha de moltes varietats, el tipus que se sol trobar aquí és de color marró fosc a les vores i més clar al centre, amb taques al llom i punts blancs a la zona del ventre.
Aquest peix pot mesurar entre els 9 i 80 centímetres i es caracteritza per tenir el cos molt aplanat i per una cua llarga i plena de filaments, que acaba amb un fibló dentat i molt tòxic. Tot i que s'alimenta principalment de crustacis, cucs, calamars i peixos petits convé no molestar-la ni intentar capturar-la, perquè en aquests casos podria provocar ferides greus.
Aquesta espècie s'ha localitzat aquests dies a la platja del Fòrum de Barcelona, que va quedar tancada al bany per precaució.
El peix aranya
El peix aranya és la segona espècie marina amb major xifra d'accidents al país a causa de trepitjades accidentals. Aquest peix és de color marró groguenc i sol estar amagat sota la sorra, per tant, es fa difícil veure'l i evitar-lo.
La seva aleta dorsal conté tres radis verinosos i, en cas de contacte, és possible que una picada ens produeixi una reacció anafilàctica.
L'escórpora
L'escórpora és un peix amb el cos gruixut i vermellós. Pot arribar a mesurar 50 cm de llargada i, normalment, es troba en zones rocoses, de sorra o de fang, entre els 20 i els 500 metres de fondària. Aquest peix té una gran facilitat per camuflar-se i s'ha d'evitar tocar-lo si nedem per aquestes zones.
L'aleta dorsal i les aletes pectorals estan dotades d'unes espines amb glàndules tòxiques que, si entren en contacte amb la pell, poden arribar a ser molt doloroses.
L'escórpora es pesca habitualment a Catalunya i es fa servir per preparar suquet, sopa, rossejat o pastís de peix.
El tauró
Els taurons són un grup de peixos poc comú a costes catalanes, però sí que s'han detectat tintoreres i altres espècies en algunes ocasions.
El 2022 al Garraf, per exemple, s'hi va trobar un exemplar del tauró més ràpid del món, que pot assolir els 70 km/h i que, a més a més, està en perill d'extinció. Es tracta del tauró solraig, una espècie que pot arribar a tenir dos metres de llargada i que en poques ocasions s'apropa a la costa.
Molts cops, quan es detecten taurons al litoral català, es troben en un molt mal estat de salut, en tot cas, cal tenir en compte que són animals que, si se'ls molesta, poden ser perillosos.
El mero
Els meros són peixos amb un cos robust i unes grans mandíbules. Els exemplars d'una mida superior poden atacar sense mossegar, s'empassen gairebé sencera la seva presa. En cas que mossegués a una persona, però, la ferida seria de la mida d'una esgarrapada profunda.
La carn d'aquesta espècie és molt apreciada i pot amagar una faceta perillosa, si no es cuina correctament hi ha risc d'intoxicació alimentària per ciguatoxina o ciguatera.
En alguns restaurants, fins i tot, hi ha hagut casos d'intoxicacions greus per oferir exemplars que no van sotmetre's als controls sanitaris i veterinaris adequats.