Catalunya viu des de dissabte una dinàmica molt típica de primavera i de l'estiu. Màximes disparades i formació de tempestes -especialment al terç nord de país- a partir de primera hora de la tarda. Fenòmens convectius que poden anar acompanyats d'aparat elèctric o calamarsa, però que aquest dilluns va sorprendre per convertir-se en una de les pedregades més matineres de les darreres dècades, amb grans de fins a 3 centímetres a Vic (Osona) i Arbúcies (la Selva).
La diferència entre calamarsa i pedra
A Catalunya, es considera calamarsa si el granís no supera els 5 mm. Fins a 2 centímetres, per la seva banda, és pedra petita. I és aquest llindar el que diferencia l'anomenada pedra grossa, molt poc habitual fora de l'estiu.
Ara bé, per segon any consecutiu, s'han viscut pedregades molt matineres. El 19 d'abril de 2025 es van registrar valors de fins a 3 centímetres a Vila-sana. “Va ser un fenomen molt puntual”, explica Carme Farnell, tècnica del Meteocat especialista en aquest àmbit.
- Calamarsa: granís d'un grandària inferior a 5 mm.
- Pedra petita: pedres entre 5 mm i 2 centímetres.
- Pedra grossa: grans de gel entre 2 cm i 5 cm.
- Pedra molt grossa: pedres entre 5 cm i 10 cm.
- Pedra gegant: blocs de gel entre els 10 i 15 cm.

- Pedra de 3 cm recollida a Vic
- Cedida per Cristina Coma al Meteocat
La pedregada d'aquest dilluns, en canvi, a banda d'arribar d'hora en el calendari, va destacar pel gran nombre de pedres de 2,5 i 3 centímetres recollides. La mateixa Farnell no descarta que se'n registrés alguna d'encara més grossa. “No és un rècord, però és un episodi rellevant”, destaca a Nació. Destaquen grans de 3 centímetres al nord de Vic i a Gurb (Osona) i de 2,8 a Arbúcies (la Selva). També de 2 cm a Viladrau (Osona), 1 cm a Raimat (Segrià) i 0,5 a la Seu d'Urgell.
La pedra gegant, una tendència pel canvi climàtic?
El Meteocat encara té constància d'un episodi de pedra grossa més matiner. De fet, va ser un 7 de gener del 2018 al Baix i l'Alt Empordà amb 4 cm. Tanmateix, l'habitual en els primers mesos de l'any -malgrat que la sequera ho va reduir- són veure calamarsa o pedra petita.
La gran novetat dels darrers anys és la denominada pedra gegant, quan supera el llindar dels 10 centímetres. Se'n van produir el 2022 a la Bisbal d'Empordà, el 2023 a la Sénia, mentre que el 2024 l'episodi de Sant Pere de Torelló va superar els 7 centímetres, fet que es considera pedra molt grossa.
Es pot considerar una tendència? Carme Farnell considera que cal ser prudent perquè encara no hi ha prou dades, malgrat que té força clar la influència del canvi climàtic. En aquest sentit, el Servei Meteorològic té dades des del 2000, però admet que actualment és molt més fàcil registrar episodis excepcionals tant per l'existència d'una xarxa de granímetres a Ponent com per l'existència de telèfons intel·ligents i xarxes socials.



