L'església de Sant Pere de Ripoll data del segle IX. Situada al costat de l'emblemàtic Monestir de Santa Maria, no acull culte des de la Guerra Civil. En els darrers anys, després d'una reforma integral, s'ha convertit en un espai cultural més del bressol de Catalunya. Aquest dimarts ha estat l'escenari d'una activitat diferent: la subhasta de fusta dels boscos municipals de Catalunya. S'oferien fins a 37 lots de set comarques del Pirineu i Prepirineu que, com passa amb quadres i obres d'art, s'adjudicaven al millor postor. Finalment, les empreses del sector se n'han emportat 23 -amb un total de 18.171 tones- per valor de poc més de 285.000 euros.
Una subhasta única per a tots els municipis
A Catalunya només un 24% dels municipis són públics. La Generalitat ja s'encarrega de gestionar directament els que són de la seva propietat: en realitza els aprofitaments i els ven directament a les empreses interessades.
En el cas dels municipis aquest sistema és impossible. I s'opta per una subhasta. Malgrat que la poden organitzar de manera individual, bona part dels pobles del Pirineu opten per acudir a la que organitza el Departament d'Acció Climàtica. En un sol lloc -en aquesta ocasió l'església de Sant Pere de Ripoll- tenen concentrades un total de 23 empreses del sector.
De fet, aquest 2024 s'ha escollit la capital del Ripollès perquè diversos municipis de la comarca s'hi han afegit per primera vegada. En conjunt, sis lots de cinc municipis -Campelles, Gombrèn, Planoles, Vallfogona i Vilallonga de Ter- i 4.500 tones.
"Fins ara ho fèiem nosaltres, però sempre teníem les mateixes empreses. Ara tindrem més ofertes i la possibilitat de vendre la fusta per a usos més nobles", explica Judit Cornellà, alcaldessa de Campelles i presidenta del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès.
En el cas del Bosc de Campelles, se subhastaven 240 tones de pir roig a un preu de sortida de 19 euros per tona. Hi han licitat tres empreses amb ofertes molt similars: 19, 19,25 i 19,50 euros. Finalment, el lot se l'ha adjudicat Trefober del Berguedà per 4.680 euros. "Per ajuntaments com el nostre no és un benefici econòmic, però és una manera de poder tenir el bosc gestionat", apunta l'alcaldessa.
Semblances i diferències amb una subhasta d'art
La subhasta de la fusta dels boscos municipals s'assembla a Sotheby's o Cristie's? Sí i no. L'acte s'organitza en lots. Enguany n'hi havia 37: "El nostre objectiu és unificar-ne per tal que puguin ser més atractius per a les empreses", explica Anna Sanitjas, directora general de Boscos.
Els licitadors se situen en les primeres files de la sala. Cada representant té un talonari amb les característiques de cada lot: municipi, nom de la forest, quantitat, espècie, modalitat i preu de sortida. Una vegada anunciat, s'obre un temps de 30 segons per tal que entreguin l'oferta. Això sí, a diferència de les subhastes d'art, no hi ha contraofertes que facin augmentar-ne el preu.
Si no hi ha cap oferta, queda desert. És força habitual: en aquesta ocasió n'han quedat 13, un fet que entre representants polítics i tècnics dels municipis ha generat cert desencís. La directora general de Boscos ho atribueix a dues qüestions: als problemes d'accessibilitat d'algunes forests i a l'important estoc de fusta que ara mateix hi ha a les serradores. Ara, aquests ajuntaments poden mirar d'adjudicar-los de manera directa amb el preu de la subhasta o tornar-hi l'any vinent, sigui un preu inferior o solucionant els problemas d'accessibilitat
En canvi, és excepcional que hi hagi empat, però en aquesta ocasió ha passat tres vegades: amb la forest dels Comunals de Fórnols, de l'Alt Urgell, així com amb boscos d'Estana (Cerdanya) i Vilallonga de Ter (Ripollès).
"Crec que és el primer com que fem un desempat", s'ha exclamat Enric Vadell, subdirector de Boscos i veu cantant de la subhasta. Per solucionar-ho, un "sistema molt modern": una bossa negra amb unes fitxes i qui tregui la més baixa, es queda el lot. En el cas de Fórnols, una empresa ha tret el número dos i l'altre el tres. S'ha sentit un "ui" a l'antiga església com si fos una ocasió fallada d'un partit de futbol. I a subhastar el següent lot.
El Ripollès s'ha estrenat per primera vegada a la subhasta de boscos públics. Un dels cinc municipis participants ha estat Vallfogona, situat a l'extrem sud-est de la comarca i que limita tant amb la Garrotxa com el Bisaura (Osona).
Oferia el lot de la forest el Bac i el Solei, consistent en 1.130 tones de fusta de serra i 120 més per a trituració, tant de pi roig com de faig. L'única oferta l'ha presentat Joan Mallarach, un autèntic home de bosc del mateix municipi. "Fa 38 anys que tallo arbres. Inicialment, treballava per a les grans empreses que hi ha i ara vinc a les subhastes", explica a Nació.
Considera que els boscos del Ripollès són complicats per treballar, però el de Vallfogona encara té un punt més. "És malparit. Ara bé, me'l conec molt. Això facilita la feina. Potser no es val el que paguem, però m'ho estimo", admet.
I si una empresa de les grans hagués ofert una quantitat superior que hauria fet? "Resignar-se", afirma. En aquest sentit, explica que acostuma a treballar per particulars, però sempre que pot intenta fer-ho també per ajuntaments.
Avui no només s'ha endut el bosc de casa sinó que també el de Vilallonga -gràcies a un dels tres desempats, això sí-. "Els boscos públics estan més ben gestionats. Ara es comença a notar la feina feta, però portem quasi 25 anys d'endarreriment respecte a França", es lamenta.
Arbres marcats abans de talar
Cada ajuntament en presentar el lot es dedica a marcar els arbres que considera que es poden talar, en consonància amb el que marca el pla de gestió realitzat per Acció Climàtica. Abans de les subhastes, les empreses poden visitar la zona per tal d'analitzar-la.
"A banda del que ofereixin per la fusta, cada empresa ha d'assumir els costos de treure'n la fusta", explica Anna Sanitjas. És per aquest motiu que l'objectiu de la conselleria és intentar que els lots siguin més grans i, com a novetat d'enguany, que alguns siguin plurianuals. "Això pot fer més atractiu assumir el cost d'actuacions com obrir pistes", assenyala la directora general de Boscos.
Tot i això, 14 dels 37 lots han quedat deserts. "És un moment que les empreses tenen molta fusta", justifiquen fonts del departament. Els 24 adjudicats, per la seva banda, sumen 18.171 tones i un import total de 285.291 euros. L'empresa Explotació Forestal de Catalunya, una serradora de Gironella (Berguedà), és la que se n'ha emportat més: quatre lots, dos a l'Alt Urgell i dos a la Cerdanya. El seu responsable, David Díaz, ha expressat la satisfacció per la subhasta. "Des del sector voldríem més volum, però valorem l'esforç del departament", ha assenyalat. "Com més gestió forestal, millor qualitat té la fusta. Els preus estan estables i el mercat força animat", ha conclòs.