Habitualment, l'encreuament entre dues espècies es considera un obstacle en la conservació de la biodiversitat. Ara, un estudi encapçalat per la Universitat de Barcelona posa en dubte aquest paradigma i considera que la hibridació ha estat clau per evitar la desaparició de l'ocell més amenaçat d'Europa, la baldriga balear.
La baldriga balear: una extinció anunciada?
La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) està críticament amenaçada, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L’àrea de reproducció d’aquesta baldriga es limita a les illes Balears, presenta una taxa reproductiva baixa i pateix una mortalitat addicional elevada a causa de les captures accidentals per part dels vaixells de pesca de palangre. Diverses simulacions apunten que, si no s’actua amb urgència, en les pròximes dècades es podria arribar a extingir.
En aquest context, la hibridació amb la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) ha estat clau per a la seva supervivència. La nova recerca, amb la participació entre altres dels catedràtics Julio Rozas, Marta Riutort i Jacob González Solís, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, assenyala que caldria incloure la protecció de la hibridació en els plans de conservació i gestió. A més, també urgeix reduir la captura accidental d’ocells marins en les arts de pesca per evitar futures extincions.
La importància de la hibridació
Tot i que la hibridació era considerada un problema en la gestió de la conservació, aquesta visió està cada cop més qüestionada. La nova recerca perfila un exemple de la seva importància evolutiva per protegir una espècie emblemàtica en perill crític d’extinció.
“Els híbrids poden introduir diversitat genètica i potencial adaptatiu i beneficiar així poblacions petites i amenaçades”, detallen els investigadors Guillem Izquierdo Arànega i Joan Ferrer Obiol, també claus en l'estudi.
En aquest sentit, mitjançant l’aplicació de simulacions per predir les dinàmiques poblacionals de la baldriga balear, han demostrat el valor de preservar les poblacions híbrides per evitar els problemes derivats de la consanguinitat com l'augment de l’homozigosi o la menor diversitat genètica. “La hibridació podria contrarestar aquests efectes amb el rescat genètic natural i, així, impedir que una població arribi al límit de la seva extinció”, expliquen.
- Un exemplar de baldriga balear, l'ocell marí més amenaçat d'Europa
- Kirk Zufelt / Cedida per UB
Es dona la circumstància que aquestes dues espècies genèticament poc diferenciades han experimentat al llarg de la història -a escala geològica- episodis recurrents de divergència i hibridació. Tot plegat ha generat un gradient des del Mediterrani oriental fins a les Pitiüses, però l'estudi assenyala que en el cas de Menorca els individus ja són més propers genèticament a la baldriga mediterrània que a la balear.
