L'estiu del 2024 ha estat un dels més tranquils per al conjunt de cossos que es dediquen a l'extinció d'incendis. Només se n'han produït 180 que han cremat menys de 350 hectàrees forestals. Tanmateix, excepte l'inici de la campanya, els dies en condicions meteorològicament perilloses s'han mantingut respecte a l'any passat i mantenen una clara tendència a l'alça a causa del canvi climàtic.
Les pluges de primavera eviten un estiu extrem
L'any es va iniciar amb una sequera sense precedents, que feia témer patir la pitjor campanya d'incendis de la història. Tanmateix, les precipitacions que es van encadenar de març a juny, no només van canviar la tendència als embassaments sinó que van permetre disminuir l'estrès hídric de la vegetació i que els boscos tinguessin un escenari similar al de l'estiu 2023.
Malgrat això, els efectes de la sequera acumulada i el decaïment forestalcontinuen sent visibles. Especialment en zones com l'interior de les Terres de l'Ebre i l'Empordà, on el canvi de tendència del primer semestre de 2024 no ha estat tan evident.
El mapa de perill d'incendis per municipis -una de les novetats utilitzades enguany pel Servei de Prevenció d'Incendis del Departament d'Agricultura- mostra com Batea, a la Terra Alta, és el que ha tingut la situació més adversa -27 dies de perill molt alt i 6 dies de perill extrem-. Aquest grau s'obté a partir de creuar les condicions diàries amb les de base com la continuïtat forestal, en un nou enfocament estrenat aquest 2024 i que es vol adaptar a la nova realitat climàtica.
De fet, al conjunt de Catalunya, els tres darrers anys s'han situat entre els cinc amb valors de perill més elevat d'una sèrie històrica de 75 anys. Malgrat això, el nombre d'incendis manté una clara tendència a la baixa.
Les zones on cal continuar alerta
Les comarques amb més dies de perill aquest estiu han estat la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Priorat. És en aquestes zones, juntament amb l'Empordà, on el Servei de Prevenció d'Incendis reclama mantenir l'alerta, sobretot en episodis de vent, fins que no s'hi registrin precipitacions significatives.
De fet, l'incendi més important de la campanya es va produir amb l'estiu climàtic acabat. Va ser el que va calcinar 106 hectàrees a Cabassers (el Priorat). Els altres dos més importants van els de Ciutadilla (Urgell) amb 82 hectàrees i el d'Artesa de Segre (Noguera) amb 69. Tres focs que van cremar el 74% de la superfície afectada aquest estiu.
Cal recordar que el 2023 es van registrar 225 incendis forestals, que van cremar 571 hectàrees, mentre que els 302 del 2022 van calcinar-ne 5.250.