Algú va dir que sempre existeix una solució universal, ràpida, senzilla i... errònia. El tractament de totes les àrees urbanitzades dins de les zones inundables ha de ser diferent en cada cas, en funció de molts factors. És evident que no podem abordar de la mateixa manera les inundacions en un centre històric a tocar del riu que en un nou polígon industrial en una plana d’inundació. Però en conjunt, l’estratègia hauria de ser la de donar espai als rius, als torrents, a la natura, perquè puguin mantenir la seva dinàmica afectant el mínim possible les zones humanitzades.
Això significa capgirar completament la forma com hem actuat fins ara. Hem impermeabilitzat el sòl, reduint la seva capacitat d’infiltració de la pluja; hem canalitzat rius i rieres, incrementant la velocitat i la força de l’aigua; hem aixecat murs i motes, impedint que les riuades trobin espais on desbordar i dissipar la seva energia; hem eliminat la vegetació de la llera i les riberes, i tota la regulació dels fluxos hídrics que duen associada; hem viscut d’esquena als rius, considerant-los un enemic que s’havia de combatre i derrotar.
Ha arribat el moment de recuperar de debò la visió global i aplicar amb convenciment les estratègies que tenim definides, però que no ens acabem de creure. Cal permeabilitzar el sòl allà on sigui possible, en primer lloc, en les hectàrees i hectàrees artificialitzades i avui sense cap ús, però encara cobertes d’asfalt i formigó, d’hivernacles i naus abandonades, com en una pel·lícula distòpica; cal eliminar les estructures que encaixonen les lleres i donar espais als rius perquè desbordin allà on no facin mal, en planes d’inundació perfectament preparades per absorbir l’aigua; cal permeabilitzar les estructures transversals (hidràuliques o de transport) que constitueixen una barrera i impedeixen el flux hidrològic, i desmantellar aquelles que avui són obsoletes; cal aterrar quilòmetres de murs i recuperar les riberes vegetades, amb una morfologia i dinàmica que respon molt millor a les avingudes.
“Cal eliminar les estructures que encaixonen les lleres i donar espais als rius perquè desbordin allà on no facin mal”
No és una qüestió de pocs anys, sinó del llarg termini, i potser això fa difícils les decisions polítiques. Però les actuacions desenvolupades fins ara demostren que aquest és el camí a seguir. Tenim molts exemples de restauració de riberes, de zones humides, de planes d’inundació, on els espais fluvials recuperen una dinàmica amb molt menys impacte sobre les zones urbanitzades. I al mateix temps recuperem hàbitats, espècies, processos naturals i paisatges en zones molt poblades. Natura propera a les persones, que aporten salut i qualitat de vida. Són les anomenades solucions basades en la natura, respostes als reptes que ens planteja l’escenari actual impulsant la recuperació dels espais naturals i de la seva contribució al benestar de la societat.
Totes les previsions indiquen que amb el canvi climàtic els episodis extrems de precipitació seran més freqüents i més intensos. Això ens obliga a revisar els instruments i protocols vinculats al risc d’inundació, des de la cartografia zones inundables -amb un increment de la seva extensió i de la recurrència dels fenòmens-, fins a l’ordenació del territori associada i els plans d’emergència. I el mateix podríem dir d’altres riscos, com els vinculats, per exemple, a la dinàmica del litoral o als incendis forestals.
“No hi ha altra solució que començar com més aviat millor i fer-ho de la mà de la natura i de tots els beneficis associats que ens ofereix”
No hi ha altra solució que començar com més aviat millor i fer-ho de la mà de la natura i de tots els beneficis associats que ens ofereix. Com sempre, sortiran veus i cants de sirena proclamant que el que necessitem és més formigó, més infraestructures, més control de la natura incontrolable. Hi ha molts interessos, econòmics, urbanístics, immobiliaris, perquè tot continuï igual, però ja s’ha demostrat prou que van contra l’interès general, contra el bé comú. Cal apostar decididament per la línia engegada a tota Europa, retirant progressivament tots els artefactes que hem situat en l’espai fluvial, allà on sigui viable i segur per a les persones i aprofitant les oportunitats que apareguin per eliminar zones urbanitzades que, pel seu risc o la seva obsolescència, no tenen sentit allà on són. Això és el progrés. Protegir i millorar la vida de les persones en un entorn segur i saludable.