L'embassament de Sau ha protagonitzat un canvi radical. A finals d'abril, després d'una nova operació de buidatge, no passava del 2%, però a inicis de juny ja havia superat la barrera del 30%. Tanmateix, en els darrers dies no només s'ha aturat el creixement sinó que, quasi imperceptiblement, les reserves han començat a disminuir -una situació que ha tornat a canviar aquest dimecres amb una gran crescuda del Ter-.
El cabal es va reduir, Sau va deixar de guanyar reserves
En els darrers dies les precipitacions tant a la capçalera com al curs mitjà del Ter s'havien mantingut. Van ser, això sí, molt més irregulars que la de setmanes enrere. Tempestes i xàfecs que en una població podien deixar entre 15 i 30 litres, mentre que a pocs quilòmetres no hi caigués ni una gota.
Per tot plegat, el cabal del Ter es va començar a reduir. A Ripoll, per exemple, fa uns dies es va baixar de 10 m3/s, el llindar considerat d'activació per part de l'ACA (segon nivell en una escala de cinc). Una disminució que també es va notar aigües avall, en punts com les Masies de Roda o Roda Ter.
Tot i que a Sau hi continuaven entrant vora 10 m3/s -puntualment per sobre-, durant diverssos dies no va guanyar reserves, al contrari -l'ACA apunta que també cal tenir en compte elements com l'evaporació i la infiltració-. El 7 de juny va arribar a un 30,68% de capacitat, però des d'aleshores havia baixat de manera molt lleugera. Aquest dimarts, per exemple, l'embassament osonenc estàva a un 30,44% amb un total de 50,3 hm3, més de la meitat que el consum anual de la ciutat de Barcelona -una situació que ha canviat aquest dimecres enfilant-se per sobre del 31%-.
Evolució del % de Sau (2020-2024)
10 m3/s cap a Susqueda
L'explicació del comportament de Sau estava en la derivació d'aigua cap a Susqueda. Actualment, segons han explicat fonts de l'ACA a Nació, estant sortint de l'embassament osonenc un total de 10 m3/s.
Tot plegat està permetent que Susqueda continuï guanyant reserves, no només per l'aigua que arriba des de Sau sinó també per episodis puntuals com el del 4 de juny on van caure fins a 60 litres i van omplir els salts de les cingleres de la zona.
Evolució del % de Susqueda (2020-2024)
Aquest dimarts, el segon pantà del Ter se situa en un 33,47% i un total de 78,1 hm3, uns valors que no s'assolien des de fa un any. De fet, segons l'ACA, els 10 hm3 que entren més que dupliquen el cabal de sortida: 4,1 m3/s. Una aigua que s'envia al Pasteral -un tercer pantà molt petit situat aigües avall- i on es dividirà entre l'aigua destinada al transvasament cap a la regió metropolitana de Barcelona, el consum que es reserva per Girona i la Costa Brava Sud així com la quantitat reservada per al reg -que el Govern ha triplicat respecte a la proposta del 30 d'abril- i els usos ambientals.
L'elevat volum d'aigua facilita el transvasament
A diferència d'altres ocasions, la transferència d'aigua de Sau a Susqueda s'ha fet sense esperar que acabessin les precipitacions. Des de l'ACA s'explica que actualment l'embassament osonenc ja no té problemes de qualitat precisament per estar al voltant del 30% i que l'aportació de sediments per les pluges es dissolen molt més que quan estava en mínims històrics.
De nou, l'objectiu de l'administració hidràulica és tenir una reserva molt important d'aigua a Susqueda de cara a l'estiu, un moment en què la demanda d'aigua puja -tant per als consums urbans com per als agrícoles- i on, habitualment, les precipitacions passen a ser poc importants i irregulars.
Més enllà dels equilibris Sau-Susqueda, és cert que en els darrers dies ha disminuït el ritme de creixement de les reserves. Tot i això, el sistema Ter-Llobregat està al 34,4% i un total de 210 hm3, 20 més que el rècord del 2023 i més que duplicant el pitjor moment de la sequera -el 8 de març no es passava de 90-. El pantà amb major percentatge és la Baells, amb quasi un 48%.
El conjunt de les conques internes de Catalunya, per la seva banda, se situen al 32,7%. Mentre Darnius-Boadella es manté estable al voltant del 22%, els dos embassaments del Camp de Tarragona continuen baixant en una situació extrema que contrasta amb la resta del país. En aquest sentit, Riudecanyes està al 2,4% mentre que Siurana ja no passa del 2,2%.