La Terra ha viscut l'estiu més càlid d'ençà que hi ha registres (i probablement dels darrers 120.000 anys). El juny va ser rècord, el juliol només es va veure superat pel 2023 i l'agost va empatar amb el valor extrem de l'any passat, tornant a situar-se per sobre del temut llindar de l'escalfament d'1,5 ºC.
El 2024 acumula un escalfament d'1,64 ºC
L'agost del 2024 va tenir una temperatura mitjana al conjunt del planeta de 16,82 graus. Són 0,71 ºC per sobre del període 1991-2020 i 1,51 ºC més que l'era preindustrial. Es tracta del tretzè dels darrers catorze mesos per sobre de l'objectiu marcat a l'Acord de París, segons les dades del projecte europeu Copernicus.
Tot plegat, no només ha contribuït a viure l'estiu més càlid d'ençà que hi ha dades -amb rècord diari inclòs-, sinó que manté el que portem d'any en registres extrems. En aquest sentit, els vuit mesos compresos entre gener i agost se situen 1,64 ºC per sobre l'era preindustrial i reforcen la possibilitat que el 2024 superi el 2023 com l'any més calorós de la història.
Desviació de les temperatures mensuals (1940-2024) respecte a l'era preindustrial
"Els fenòmens extrems relacionats amb la temperatura que hem vist aquest estiu no només s'intensificaran sinó que tindran conseqüències més devastadores per a les persones i el planeta excepte que prenguem mesures urgents per reduir els gasos d'efecte hivernacle", assegura Samantha Burgess, subdirectora del servei de Canvi Climàtic de Copernicus.
Evolució de les temperatures diàries (1940-2024)
Segon agost més càlid a Europa
Malgrat el rècord global, la temperatura de l'agost a Europa va quedar lluny del rècord de 2022, període extrem on van morir unes 70.000 persones. De fet, si enguany el registre s'ha situat 1,57 ºC per sobre de la mitjana 1991-2020, fa dos anys es va enfilar 1,73 ºC.
Les temperatures van ser superiors a la mitjana al sud i a l'est, però inferiors a les zones nord-occidentals d'Irlanda i el Regne Unit, Islàndia, la costa de Portugal i el sud de Noruega, entre altres.