La fórmula de Donald Trump per acabar amb la guerra d'Ucraïna inclou assumir bona part de les demandes de Vladímir Putin, però també intentar aprofitar l'avinentesa per assegurar-se l'explotació avantatjosa dels recursos minerals de l'exrepública soviètica. De fet, les últimes informacions de mitjans ucraïnesos i el Financial Times ja donen per fet que Ucraïna ha acceptat l'acord presentat per Trump sobre les matèries primeres estratègiques. Ara bé, què són exactament les terres rares? On hi ha les majors reserves? Quina diferència hi ha amb els minerals crítics o estratègics? També n'hi ha a l'estat espanyol? A continuació, 10 preguntes amb resposta, amb les aportacions de Patricia Córdoba, geoquímica de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC).
1. Què són realment les terres rares?
Les terres rares -també conegudes com a metalls o elements de les terres rares- són disset elements metàl·lics de la taula periòdica. Hi ha els quinze del grup dels lantànids -lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci-, així com l’escandi i l’itri.
2. Realment són rars?
Com recorda el Termcat, es tracta d'una denominació ambigua. Per una banda, perquè originalment designava els minerals en forma d'òxids metàl·lics d'aquests elements, però després es va ampliar als minerals purs que se n'extreuen. Tanmateix, el que genera més confusió és el concepte “rar”: no només són escassos a l'escorça terrestre sinó que són força abundants. Ara bé, estan en concentracions molt baixes i combinats amb altres elements, fet que en dificulta la logística de l'extracció i, sobretot, el cost.
3. Per què són importants?
Les terres rares són elements amb una alta conductivitat i propietats magnètiques singulars, fet que els fa imprescindibles per molts sectors. A banda de l'energètic -motors elèctrics, turbines eòliques o plaques solars o com a imants per a motors dels vehicles elèctrics-, també el de les comunicacions -pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars-, el mèdic -agents de contrast- així com el de defensa -drons, làsers, armes guiades a distància-.
4. Qui té més reserves?
Malgrat que aquest tipus de dades es basen en estimacions, no hi ha cap dubte que la Xina controla el futur de les terres rares. Amb unes reserves de 44 milions de tones no només duplica el Vietnam i el Brasil sinó que multiplica per quatre Rússia. A més, segons el Servei Geològic dels Estats Units, l'any 2022 va generar el 70% de la producció global (210.000 tones), seguida dels Estats Units (14,3%), Austràlia (6%) i Myanmar (4%). Per què? Més enllà de l'extraordinària riquesa geològica i de l'extensió territorial, l'experta Patricia Córdoba assenyala una regulació ambiental “molt laxa”. “A Europa no seria possible fer l'activitat d'aquesta manera”, apunta.
5. Més enllà de les terres rares: minerals crítics
Les terres rares són 17 elements, però hi ha molts altres elements clau que no en formen part, les denominades matèries primeres crítiques o minerals estratègics. En aquest cas, no hi ha una característica química que les englobi, sinó precisament el seu ús per a sectors estratègics. De fet, el seu origen és un informe de la Unió Europea que l'any 2010 va identificar 14 elements que es consideraven fonamentals per la seva escassetat i l'impacte en l'economia. La darrera actualització, del març del 2024, amplia la llista fins a 34: s'inclouen, entre altres, el liti, el cobalt, l'arsènic i el coure.
6. I el paper de la Unió Europea?
La Unió Europea, com passa en la major de qüestions geoestratègiques, té un paper marginal en aquest àmbit. No en va, cap dels seus països apareixen en el llistat de majors reserves. Això sí, amb una excepció singular: Groenlàndia. L'illa àrtica vinculada políticament a Dinamarca, però amb el dret a l'autodeterminació reconegut, se situa en vuitè lloc amb 1,5 milions de tones -just per sota dels Estats Units-.
7. Però no hi ha terres rares a Europa?
Sí, especialment a Escandinàvia. De fet, la companyia minera sueca LKAB va anunciar a inicis de 2023 que havia localitzat a Kiruna, el primer jaciment de terres rares de la Unió Europea -especialment de praseodimi i neodimi, que s'utilitzen per a imants permanents claus en els cotxes elèctrics-. De fet, l'estratègia comunitària implica facilitar l'exploració, però l'experta de l'IDAEA-CSIC adverteix que després cal avaluar que l'extracció sigui viable tant econòmicament com ambientalment. “Es diu que es farà, però no com es farà. El que és clar és que no es poden utilitzar els mètodes de la Xina”, assegura. A l'estat espanyol, de fet, hi ha almenys tres jaciments localitzats -Galícia, Fuerteventura i Ciudad Real-, però també molta oposició política i social que se'n tramiti una possible explotació. De fet, el reglament europeu es fixa per al 2030 extreure el 10% de la demanda interna, processar-ne el 40%, limitar a un 65% la importació d'un sol país -hi ha materials que en un 100% provenen de la Xina- i arribar a un 25% de reciclatge.
8. Per què Trump es fixa en la mineria d'Ucraïna?
En un context de domini de la Xina, Trump busca alternatives per a l'abastiment de minerals estratègics. En aquest sentit, Ucraïna pot arribar a tenir el 5% de les reserves de matèries primeres crítiques, segons assegurava la mateixa administració de Kíiv abans de la invasió. Estigui o no sobreestimat, no hi ha cap dubte que tant al centre com a l'est del país hi ha jaciments molt importants de liti, cobalt, grafit, urani, escandi, tàntal i niobi, entre altres. De tots aquests, estrictament, només l'escandi és una terra rara.
9. Quin paper poden jugar en les negociacions de pau?
Trump s'ha aprofitat de la debilitat d'Ucraïna en un acord que pot suposar assegurar-se el 50% dels beneficis de l'explotació dels minerals crítics -però també els hidrocarburs- com a contrapartida de l'ajut militar durant els tres anys de guerra (i probablement garanties de seguretat). Malgrat unes condicions aparentment molt dolentes per Ucraïna, les darreres informacions apunten que el pacte ja està fet i que es podria signar en el marc d'una visita de Zelenski a Washington. Putin, mentrestant, fa llenya de l'arbre caigut, i aquest dilluns va suggerir la possibilitat de vendre minerals crítics als Estats Units. Es dona la circumstància, que almenys dos dels tres principals jaciments de liti d'Ucraïna, estan en territoris ja ocupats per Rússia.
10. Un altre model de gestió dels minerals crítics és possible?
Malgrat que el model de consum incorpora l'ús indirecte de minerals crítics en el nostre dia a dia, només són notícia en negatiu, sigui pels impactes ambientals de la mineria o per guerres i altres qüestions geoestratègiques. Ara bé, hi ha una alternativa més “sostenible”? Patricia Córdoba ha treballat en diversos projectes en aquest àmbit i admet que encara estan molt verds. En aquest sentit, han pogut avançar en la recuperació d'alguns minerals a escala de laboratori, però considera que es pot tardar entre 10 i 15 anys per fer el salt a l'escala industrial. A banda de la qüestió tecnològica, considera que cal un canvi en el model de consum que situï l'ecodisseny i la circularitat al centre: “Actualment, és més car recuperar alguns dels minerals d'un telèfon mòbil que no pas fabricar-ne un de nou”, assenyala la geoquímica de l'IDAEA-CSIC.
