Són dies intensos per a Inuit Ataqatigiit, el partit que governa a Groenlàndia i del qual Aaja Chemnitz (Nuuk, 1977) n’és l’única diputada al Folketing, el Parlament danès. El territori autònom, de poc més d’uns 56.000 habitants, està als titulars de tots els mitjans de comunicació internacionals des de fa setmanes. La pressió és palpable. Chemnitz –que va treballar a la seu de les Nacions Unides a Nova York com a experta en drets dels pobles indígenes a la Divisió d’Afers Socials i Econòmics (DESA)–, porta dues legislatures representant Inuit Ataqatigiit a la cambra.
L’oficina de la diputada groenlandesa es disculpa per l’elevat volum de peticions d’entrevistes que està rebent durant aquestes setmanes i que són molt difícils de gestionar amb el seu equip –els partits de Dinamarca, les Illes Feroe i Groenlàndia no acostumen a proporcionar dades sobre la seva militància, però per la població de l'illa no es fa difícil deduir-la–, però accepta fer un forat per atendre aquest mitjà al saber que es tractava d’un digital de Catalunya.
Groenlàndia ha estat un tema candent en el panorama polític i mediàtic d’ençà que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, mostrés el seu interès d’annexionar-la i no descartés l’ús de la força militar. Com porteu aquesta pressió?
Hem de mantenir la calma en aquesta situació. Hem deixat molt clar que serà el poble de Groenlàndia qui decideixi el futur de Groenlàndia.
Quina ha estat la resposta del govern groenlandès i danès a les reivindicacions dels EUA?
Groenlàndia no està en venda i el futur de Groenlàndia el decidirà el poble de Groenlàndia. Hem estat molt clars al respecte.
Irònicament, no sentim moltes veus de la mateixa Groenlàndia sobre aquest tema, per no parlar d’Inuit Ataqatigiit, el seu partit i el partit al govern a l'illa, una formació independentista i d’esquerres. Podria descriure la història i els objectius del partit?
El nom, Inuit Ataqatigiit, pot traduir-se com a "unitat popular" o "comunitat popular". Som un partit socialista d’esquerres. Els drets humans són els nostres valors fonamentals. I també tenim l’objectiu d’assolir la independència de Groenlàndia en el futur.
Dinamarca és considerada una democràcia avançada, amb un estat del benestar desenvolupat, una opinió que, no obstant això, moltes persones a Groenlàndia no semblen compartir. Quina mena de colonialisme ha practicat Dinamarca a Groenlàndia?
No hi ha cap mena de dubte que Dinamarca té un estat del benestar desenvolupat en termes de sanitat i educació públiques. Històricament, però, Groenlàndia va ser una colònia danesa i es van cometre moltes violacions dels drets contra el poble groenlandès com, per exemple, la pràctica del control il·legal de la natalitat que va portar a terme l’estat danès i per la qual es van introduir dispositius intrauterins (DIU) en dones i adolescents de fins a 13 anys sense el seu consentiment. Aquesta és una qüestió que és investigada per les autoritats daneses i espero sincerament que arribi una disculpa pública aviat, així com la compensació per a les víctimes.
La Unió Europea ha expressat durant els darrers dos anys la seva preocupació per les inversions xineses a l’illa. Quin paper té la Xina a Groenlàndia?
No hi ha inversions xineses a Groenlàndia i la Xina no té un paper destacat a la societat groenlandesa.
Alguns analistes han assenyalat els enormes recursos naturals de Groenlàndia –alguns d’ells, vitals per a la producció de cotxes elèctrics– com la principal raó darrere de les declaracions del president electe Trump. Quina és la posició d’Inuit Ataqatigiit sobre l’explotació d’aquests recursos?
Inuit Ataqatigiit va aprovar una llei que prohibeix l’extracció d’urani en el territori. A banda d’això, estem a favor de la mineria i donem la benvinguda a les inversions: un 78% dels recursos clau que necessita la Unió Europea poden trobar-se a Groenlàndia.
Rússia no es menciona gaire en aquest debat, però també és un estat àrtic. Groenlàndia acull la US Pittufik Space Base, clau en el sistema d’alerta de míssils dels Estats Units. Quina mena de relació té l'illa amb Rússia? El primer ministre groenlandès, Múte Bourup Egede, ha anunciat la seva intenció de convocar un referèndum d’independència. Quina és la posició danesa sobre aquesta qüestió?
La posició danesa sobre aquesta qüestió és que pertoca al poble groenlandès decidir. Tenim una llei d’autogovern del 2009 que ens proporciona aquesta possibilitat de la independència.