Si no hi ha sorpresa majúscula, Angela Merkel s'encamina a la seva quarta victòria electoral des que va arrabassar el triomf al govern socialdemòcrata-verd el 2005. Aquest diumenge, de les vuit del vespre a les sis de la tarda, 61 milions d'alemanys estan convocats a les urnes per renovar el seu parlament (Bundestag), del qual sorgirà el canceller i el govern. Totes les enquestes donen triomfadora a la Unió Cristiana Democràtica (CDU) de Merkel, però molt lluny de la majoria absoluta. Alemanya té una llarga tradició de coalicions, que solen ser molt estables. Aquesta és la primera de les grans incògnites de l'elecció: amb qui formarà govern Merkel? S'ha estès el temor els darrers dies a uns resultats més dolents per a la CDU dels que es preveien fa unes setmanes. Si queda clarament per sota del 40%, Merkel rebrà un toc d'atenció.
Qui sembla haver ensopegat en aquesta campanya ha estat Martin Schulz, el candidat del segon partit, el Socialdemòcrata. Expresident del Parlament Europeu, carismàtic, Schulz va començar amb bons sondejos però al final ha quedat reclòs en el difícil paper de líder d'un SPD que porta anys governant amb Merkel en una gran coalició. Alguna enquesta li arriba a donar un resultat pèssim (com seria quedar per sota del 25%).
El risc extremista
L'altra gran incògnita és el resultat de l'extrema dreta. L'Alternativa per Alemanya (AfD), que ja ha penetrat en diversos estats federats, amenaça ara d'entrar per la porta gran del Bundestag. Està lluitant per la tercera posició amb tres competidors molt allunyats ideològicament. D'aconseguir-ho, el seu èxit esquitxaria la imatge d'una Alemanya estable i moderada i podria aigualir el relat d'una Merkel guanyadora.
Un és el Partit Liberal, tradicional tercera formació de la política alemanya però que va patir una sorollosa patacada en les anteriors eleccions, al no obtenir el 5% necessari per entrar al Parlament. Ara tot indica que hi tornarà, defensant un programa adreçat al sector més benestant econòmicament i favorable a la reducció d'impostos.
L'altra tercera força són els Verds, que ja fa anys que va deixar enrere el seu component més rupturista i d'esquerra alternativa per ser un partit ecologista, tènuement progressista.
I, finalment, hi ha Die Linke, L'Esquerra, hereva de l'antic partit Comunista de la República Democràtica Alemanya, però que ha incorporat sectors provinents dels decebuts amb la socialdemocràcia. Tots aquests tercers partits, liberals, Verds i Die Linke, combaten per no ser superats per l'extrema dreta.
Alemanya vota per confirmar el lideratge de Merkel
La feblesa del Partit Socialdemòcrata i la probable irrupció de l'extrema dreta al Bundestag són altres de les incògnites

- La cancellera Merkel en un debat al Bundestag. | The chacenllor germany -
- | The chacenllor germany
Ara a portada
-
-
Política Illa garanteix que els Mossos no deixaran desatès cap poble ni ciutat: «No hi haurà impunitat» Bernat Surroca Albet
-
Societat El Tarzan romà: d'implicar el papa Francesc en ocupacions de pisos a visitar la Casa Orsola David Cobo
-
Política Una absència sonada: per què Sánchez no serà al funeral del papa Francesc? Tania Tapia Díaz
-
Publicat el 24 de setembre de 2017 a les 07:00
Actualitzat el 24 de setembre de 2017 a les 07:04
Et pot interessar
-
Societat Mor el conductor d'una furgoneta a Martorell, en una sortida de via a l'AP-7
-
Societat Mor electrocutat un treballador de 41 anys a la Zona Franca
-
Societat El temps del cap de setmana del 26 i 27 d'abril: tornen les pluges
-
Societat Retards de fins a una hora i mitja a la línia d'alta velocitat Madrid – Barcelona per una avaria a l'Aragó